L'estudi proposat per McKinsey&Company comença fent un repàs de la història de les TIC aplicades als sistemes sanitaris, i n'identifica tres etapes: la primera, durant la implementació dels ordinadors per tal de dur a terme tasques sistemàtiques repetitives; la segona, uns vint anys després, quan s'intentà integrar els ordinadors als processos claus de cada àmbit; i la tercera, que s'està donant actualment, que mira d'adaptar les noves tecnologies de manera integral.
La limitació de les dues primeres etapes es va deure, en gran part, al fet que les TIC s'aplicaven només superficialment, i sense tenir en compte les necessitats del pacient. La tercera etapa ha de corregir aquestes qüestions, i ara que els usuaris han adaptat les noves tecnologies a la seva vida diària, és el moment perfecte per a que la sanitat s'acabi de digitalitzar. El problema, és clar, està en saber quin camí seguir.
El primer pas és intentar entendre els pacients: tant les seves necessitats com a tal, com les seves preferències com a usuari d'aparells digitals. L'article defensa que moltes institucions estan desenvolupant els seus sistemes al voltant d'idees preconcebudes sobre els seus usuaris, i la investigació que han dut a terme mira de trencar mites que, tot i que potser foren reals en el passat, ara ja no es poden aplicar.
A través d'una enquesta a més de 1.000 persones de tres països diferents (Singapur, Alemanya i Regne Unit), l'estudi de McKinsey&Company trenca els mites següents:
[Gràfic amb les respostes que fan referència al mite 1.]
A les conclusions, l'article emfatitza la importància d'estudiar les diferències entre mites i realitats pel que fa a l'aplicació de les TIC als serveis sanitaris. Entendre què és el que els pacients realment pensen i volen és necessari per tal de poder tirar endavant, i així, de mica en mica, anar adaptant les TIC de manera efectiva i productiva. El més important és aconseguir que els pacients facin servir aquests serveis, perquè un cop ho facin, les institucions es podran centrar en ampliar-los i millorar-los.
Per aquest motiu destaca la iniciativa del Model d’Assistència no Presencial desenvolupat per la Generalitat de Catalunya, que posa al pacient al eix central del servei sanitari, i desenvolupa un sistema al voltant de les seves necessitats.
Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email