Notícies

Transhumanisme, a cavall entre l’humanisme i el posthumanisme

A propòsit de la presentació del llibre de Yuval Hoah Harari, Homo Deus a les #JornadesRDI

Els dies 27 i 28 de setembre de 2018 celebrem a Vic les 8es Jornades R+D+I TIC Salut i Social amb el lema que porta per títol: “Tecnologia i humanisme: Teràpies digitals”. L’ocasió sembla adient per explorar aspectes filosòfics que relacionen la condició humana amb l’ús avançat de les noves tecnologies. Humanisme, transhumanisme, posthumanisme… són conceptes que ara també prendran relleu donat que de forma prèvia a l’event es presentarà i debatrà el llibre de Yuval Noah Harari, Homo Deus.

Alguns conceptes clau:

Humanisme

Considerant que l’home està en possessió de capacitats intel·lectuals potencialment il·limitades, els humanistes consideraven la recerca del saber i el domini de diverses disciplines com a condició necessària per al bon ús d’aquestes facultats. Entès així, l’humanisme tracta d’exposar i difondre amb més claredat el patrimoni cultural. L’individu, correctament instruït, roman lliure i plenament responsable dels seus actes en la creença de la seva capacitat d’elecció. En resum, es tracta de donar valor a l’home i l’estudi de les humanitats.

Transhumanisme

El 1990, el filòsof More, va crear la seva pròpia doctrina transhumanista, que va adoptar la forma dels “Principis d’Extropia”, i va establir el fonament del transhumanisme modern, donant-li una nova definició: “El transhumanisme és un tipus de filosofies que intenten guiar-nos cap a una condició posthumana. El transhumanisme comparteix molts elements de l’humanisme, inclòs un respecte per la raó i la ciència, un compromís amb el progrés i una valoració de l’existència humana (o transhumana) en aquesta vida”. El transhumanisme es diferencia de l’humanisme en el reconeixement i l’anticipació de les alteracions radicals de la naturalesa i les possibilitats de les nostres vides derivades de diverses ciències i tecnologies.

L’Extropianisme, un línia filosòfica dins el transhumanisme

L’extropia, també coneguda com a filosofia de l’extropia, és un marc de valors i normes transhumanistes per a la millora contínua de la condició humana; la seva fita és millorar la condició humana tant a nivel físic como psicològic o intelectual. Els extropians creuen que els avenços en la ciència i la tecnologia algun dia aconseguiran que la gent visqui de manera indefinida i que els éssers humans d’avui tinguin una bona oportunitat de veure aquest dia. L’extropia és guiada per un enfocament pragmàtic i dinàmic sobre l’evolució humana i el progrés. L’extropia és el corrent de pensament transhumanista més primerenc, i es va originar incloent el concepte d’ordre espontani, oposat, de forma metafòrica, al que és el concepte físic d’entropia.

FM-2030, un filòsof transhumanista

FM-2030 va ser el nom adoptat pel filòsof i futuròleg transhumanista Fereidoun M. Estefandiary, qui afirmava sentir una profunda nostalgia pel futur. El 1989 va escriure una de les obres fonamentals del transhumanisme: “Ets un transhumà?: Monitoritzant i estimulant el teu rati personal de creixement en un món ràpidament canviant. També va escriure una sèrie d’obres de ficció de temàtica realista que va signar amb el seu nom de naixement F.M. Esfandiary. Aquest filòsof va escollir el seu nou nom com a símbol de la seva esperança d’arribar a centenari l’any 2030, una data en la que, suposava, la tecnologia hauria avançat prou com per permetre una longevitat indefinida.

Cyborgs: noves identitats del transhumanisme

Moltes, encara que no totes les definicions de diccionari actuals de “cyborg” fan referència a la millora. El diccionari d’Oxford defineix un cyborg com “Una persona fictícia o hipotètica, les habilitats físiques de la qual s’estenen més enllà de les limitacions humanes normals per elements mecànics incorporats al cos”. El Diccionari d’Amèrica del Nord defineix un cyborg com: “Un organisme, sovint un humà, que té certs processos fisiològics millorats o controlats per dispositius mecànics o electrònics, especialment quan estan integrats amb el sistema nerviós.

Posthumanisme

Posthumà o post-humà és un concepte bàsicament originat en els camps de la ciència ficció, la futurologia, l’art contemporani, i la filosofia. Aquests múltiples orígens interactuant han contribuït a una profunda confusió al voltant de les similituds i diferències entre els conceptes posthumà del “postmodernisme” i el posthumà del “transhumanisme”. El posthumanisme i la tecnologia han anat avançant de la mà ja que actualment és una forma de poder accedir al coneixement: xarxes socials, telèfons intel·ligents i altres són instruments que ens faciliten l’accés a aquest coneixement. El transhumanisme prediu que es produirà la fusió entre tecnologia i intel·ligència humana, donant lloc a una era en que s’imposarà la intel·ligència no biològica dels posthumans.

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email