La mHealth permet estalviar temps als metges per centrar-se de nou en el pacient

El terme mHealth s’empra àmpliament per descriure l’ús de les tecnologies mòbils per a la prestació d’assistència sanitària i per al benestar. Als Estats Units, estendre l’ús de la mHealth és “el repte més gran per al país”, en paraules de la secretària de Salut i Serveis Socials del govern d’Obama, Kathleen Sebelius. Malgrat que encara no s’ha generat prou evidència científica, tot apunta a que la mHealth serà palanca de canvi dels serveis de salut, ja que té un gran potencial per solucionar les ineficiències dels sistemes sanitaris. Un article publicat al The Journal of the American Medical Association (JAMA) n’analitza les oportunitats.

En l’aposta dels Estats Units per la mHealth convergeixen tres factors clau: 

1. La urgència per trobar solucions disruptives per frenar la despesa insostenible en sanitat
2. El creixement ràpid i continu del nombre de connexions sense fils i d’aparells mòbils
3. La necessitat d’una medicina personalitzada i centrada en el pacient. 

No obstant això, cal tenir en compte que avui encara existeixen barreres importants per al desplegament de la mobile health al país nord-americà. Entre aquestes, s’hi troba la complexitat del seu sistema sanitari o la preocupació dels facultatius per la relació metge-pacient i un possible augment de la càrrega de treball. A més, el fet que els pacients tinguin fàcil accés a milers d’apps i aparells comporta un esforç de revisió i de validació de les eines de mHealth, una responsabilitat que avui lidera la FDA als Estats Units. 

En tot cas, els experts consideren que la mHealth pot transformar l’assistència sanitària als Estats Units, si s’aplica a les pràctiques ineficients i als reptes del sistema sanitari, compartits per pacients i metges:

• L’empoderament dels pacients: 

La mHealth permet l’autogestió de la salut i dels símptomes aguts. També comporta la millora de la monitorització, el seguiment i la comunicació amb el metge de dades referents a la pressió sanguínia, els nivells de glucosa o els resultats d’espirometria, entre d’altra informació biomètrica, sobretot en els pacients amb malalties cròniques. Tot plegat afavoreix diagnòstics més ràpids, un millor control de la malaltia i, en paral·lel, una reducció del número de visites a urgències i a Atenció Primària.

• La gestió de símptomes i quadres lleus:

En l’actualitat, existeixen aparells i apps adreçades a tractar i gestionar la majoria de casos clínics aguts allà on sigui el pacient. Per exemple, pel que fa a les infeccions respiratòries virals lleus, ja és tècnicament possible que els metges realitzin el triatge i decideixin si el pacient necessita exploració i proves gràcies a l’ús dels smartphones. Fins i tot, el pacient podrà consultar si a la seva comunitat local (escola, lloc de treball, etc.) hi ha altres persones amb els mateixos símptomes. D’aquesta manera, la reducció de la despesa sanitària és factible.

• La gestió de la cronicitat:

El sistema sanitari dels Estats Units està mal dissenyat pel que fa a la gestió de la cronicitat, com s’ha demostrat amb el poc èxit en el control de la hipertensió, la malaltia crònica més habitual al país. En aquest cas, la monitorització a la pròpia llar representa un mètode eficaç per millorar el control de la pressió sanguínia, disminuir la necessitat d’acudir a la visita del metge i alhora reduir els riscs associats. Els pacients de diabetis o de malalties respiratòries, com l’asma o la MPOC, també es poden beneficiar d’un millor control dels seus valors biomètrics, fins i tot en temps real i amb feedback personalitzat dels professionals de la salut.

• La millora de la relació metge-pacient:

Tot i que alguns professionals de la salut temen que la implantació de la mHealth pot distanciar a metges i pacients, el cert és que existeix una oportunitat d’enfortir aquesta relació. Si s’elimina la implicació innecessària dels facultatius en els càlculs i l’anàlisi de dades, els metges disposaran de més temps per als pacients i centrar-se en diagnosticar i educar en salut. 

Així, doncs, des dels EUA es considera que la mHealth té el potencial suficient per canviar la forma en què es presta actualment l’assistència sanitària, i que es compliran les expectatives de l’administració, metges i pacients. 

Per un costat, els pacients es podran implicar més en la gestió de la seva salut i gaudiran d’una medicina personalitzada. D’altra banda, la mHealth permet que els metges estalviïn temps per centrar-se en l’art de la medicina. Tot i així, el camí a recórrer és llarg i el primer pas és generar evidència en la pràctica clínica per confirmar els beneficis de la mHealth per a tots els agents. 

Referència bibliogràfica

Steinhubl, S. R, Muse. E. D, Topol, J. R. Can Mobile Health Technologies Transform Health Care? JAMA (The Journal of the American Medical Association). 11 de desembre de 2013 [accés: 11 de febrer de 2014]. Disponible a: http://jama.jamanetwork.com/article.aspx?articleID=1762473