Jornada d’Atenció Integrada Social i Sanitària: Un model d’eficiència necessari

Autor: Adrià G.Font   /  1 de desembre de 2014

La jornada buscava respostes a la qüestió de com crear un model d’atenció integrada social i sanitària amb l’ajuda dels sistemes d’informació, un repte que no només té Catalunya, sinó països arreu del món. Per aquest motiu, i d’acord amb l’esperit d’integració de la jornada, la jornada va comptar amb la col·laboració de ponents tant locals com de diversos països col·laboradors amb el projecte europeu CASA.

En aquest resum farem un repàs de la jornada: des dels diversos projectes catalans, com ara el PIAISS o la HC3; dels sistemes integrats d’Escòcia, Dinamarca Meridional i Andalusia; a les solucions TIC a Extremadura, Canadà, Irlanda del Nord i Anglaterra. Per aquells que no hi van poder assistir, proporcionem enllaços als vídeos de la jornada i a les presentacions individuals. A més a més, aprofitant l’avinentesa, des de Flash TicSalut vam fer un parell de preguntes a cada ponent, que també podeu trobar a continuació en forma de vídeo.

Primer bloc: Catalunya

Creació d’un nou sistema d’atenció integrada social i sanitària

 

Joan Carles Contel, el primer ponent del dia, va parlar sobre el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i del Pla Interdepartamental Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS), com a col·laborador d’ambdós. En referència al primer digué que l’atenció als pacients crònics complexos (PCC) és “l’element més vertebrador pel que fa l’atenció integrada”. Quant al PIAISS, Contel va admetre que l’aspecte més crític del pla són les governances, ja que han de combinar autoritats tant de diferents sectors com de diferents territoris. La solució, va determinar, és “introduir objectius comuns” entre el sector social i sanitari, i així crear un “sistema d’informació compartit” amb codificació única.

Òscar Solans, coordinador funcional de la Història Clínica Compartida de Catalunya, va parlar de l’HC3. La xerrada va servir tant per informar de la situació de Catalunya als ponents i assistents estrangers, com per posar-nos al dia sobre els objectius i funcionament de la carpeta compartida. Un dels projectes en què s’està treballant ara mateix, explicà Solans, és en l’estructuració de les dades, tant pel que fa a documents escrits i numèrics com imatges. Això donarà molt més joc i obrirà noves possibilitats tant alhora d’interpretar les dades com d’integrar-les. Respecte a “integrar les dades socials”, explicà, “és el gran repte de cara l’any que ve”.

L’última conferència del bloc fou la de Jordi Gabaldà, director de l’àrea TIC Salut del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI). Gabaldà posar èmfasi en el fet que la clau de l’eficàcia del nou sistema integrat i cada vegada més no-presencial ha de ser la capacitat “de conduir al pacient a la ruta correcte”. Per això, l’ISISSCat, es basa en cinc punts claus: el lideratge territorial, la integració, el canvi assistencial i organitzatiu (en lloc de només tecnològic o administratiu), la reenginyeria del sistema, les TIC i la creació d’uns estàndards. Conclogué que tot i que l’ús de les TIC “s’ha de millorar, som conscients també del gran recorregut que hem fet”.

Segon bloc: Taula rodona

Experiències de diferents regions del projecte CASA

La taula rodona sobre experiències europees la va iniciar Donna Henderson, la directora de serveis de NHS 24, organització escocesa pel desenvolupament de la telemedicina. Va fer un resum general de la situació escocesa pel que fa la integració sociosanitària i l’aplicació de les TIC. Del primer tema, explicà que a Escòcia la integració “no és res nou, hi hem estat treballant des de l’any 2000”, quan hi hagué un canvi d’enfocament “cap a la prevenció, que posa èmfasi en la sanitat pública, les necessitats a escala local, i les tasques sociosanitàries”. Tanmateix, Henderson admeté que Catalunya “ha resolt temes que nosaltres encara tenim pendents”, com ara la creació d’una carpeta de salut electrònica. 

El cas del sud de Dinamarca és molt diferent, tal com es va veure seguidament a la conferència de Katrine Vedel, consultora tecnològica al Centre d’Innovació en Salut de Dinamarca Meridional. A Dinamarca es fa servir la plataforma Shared Care d’IBM per a compartir la història clínica dels pacients de forma electrònica estandarditzada, i ara com ara ja tenen més de 289 solucions telemèdiques a la regió, que fan “des de recollir dades a habilitar l’auto-gestió”. Amb tot, el futur encara portarà molts canvis, tant pel que fa a logística com als estàndards de dades, telemedicina i equipament. Vedel va concloure que “la telemedicina és una part molt important en el desenvolupament de l’atenció integrada”

 

Finalment, José Daniel Soto, responsable del Servei TIC de la Conselleria d’Igualtat, Salut i Polítiques socials de la Junta d’Andalusia, ens posà al corrent de la situació a la seva comunitat autònoma. A Andalusia el sistema sanitari està centralitzat, pel que tots els ciutadans tenen un únic número d’història que serveix a qualsevol centre de la comunitat. Això facilita el procés tant d’integració (que de moment només engloba àmbits assistencials sanitaris, serveis de farmàcia inclosos) com de digitalització, que de moment compta amb: la targeta digital, que permet les “prescripcions XXI” i faciliten la prescripció de medicació, i l'accés a ClicSalud, des d’on es pot visitar Diraya, un sistema de carpetes de salut electròniques.

Tercer bloc: Atenció integrada a Europa i Canadà

Model i enfocament de les solucions TIC

Juan José Garrido inaugurà el tercer bloc parlant de les solucions TIC a Extremadura, on exerceix de director general d’Assistència Sanitària d’Extremadura. Tot i que el sistema encara no està integrat, i en paraules de Garrido, “hi ha necessitat d’una major interacció”, el seu sistema sanitari electrònic ja està implementat. Es diu JARA, i permet “proporcionar informació única i integrada per al pacient, pel seu benefici i pel dels professionals”. Les funcions actuals més importants del sistema són l’emmagatzematge d’imatges mèdiques de tot tipus i el repositori d’analítiques. També vam aprendre que a Extremadura ja van per la 100.000.000 recepta electrònica, i que només 10% de les receptes actuals són manuscrites. JARA forma part d’un grup de sistemes que estan inclosos a CIVITAS, el codi d’identificació únic per a l’usuari.

Danielle Beaudry, que és consultora en gestió de casos al Centre d’experiència sanitària de Sherbrooke, va fer la seva presentació amb vídeo transferència des del Quebec per parlar de PRISMA. El projecte PRISMA (que ve de Program of Research to Integrate the Services for the Maintenance of Autonomy) és un model d’atenció integrada enfocat a la gent gran que es va començar el 2003, i que busca facilitar la comunicació entre institucions i professionals, a la vegada que se li facilita l’accés a l’atenció sociosanitària al pacient.

 

A explicar-nos la situació d’Irlanda del Nord va venir Des O’Loan, director d’estratègies d’eSalut, Disseny i Control de programes a la Junta Sanitària i Social de la regió. En el seu cas, explicava O’Lean, van tenir l’avantatge d’aprendre dels errors del sistema del Regne Unit, que els va fer decidir per digitalitzar el sistema sociosanitari sense haver unificat primer els sistemes. “No van canviar cap sistema subjacent”, sinó que el que van fer va ser “ajuntar-los tots en una història mèdica clínica, amb una base de dades centralitzada”. El sistema de moment està resultant un èxit, i un 26% de la població d’Irlanda del Nord ja ha accedit el seu historial electrònicament des de juliol 2013.

  • Micro-entrevista:

Finalment va ser el torn de Deborah Jenkins, directora associada a PPL consulting, una consultora d’innovació en salut del Regne Unit. Jenkins explicà com de moment, 14 centres mèdics d’Anglaterra estan fent una prova pilot per un sistema digital integrat, Better Care, enfocat a “persones amb malalties cròniques, aïllats socialment, amb problemes de salut mental, o amb dificultats de mobilitat o transport”. Parlà especialment del Tri-borough de Londres (l’oest de la ciutat), on el Servei d’Independència Comunitària (CIS) te prioritat, ja que maximitza la independència del pacient i promociona l’assistència no-presencial en favor de la telemedicina.

Conclusions i cloenda

Finalment, a les cinc de la tarda, el tercer bloc es va donar per completat i van tenir lloc les conclusions i la cloenda, a càrrec dels responsables de la jornada: Jordi Martínez, director d’innovació de la Fundació TicSalut, Josep Maria Grego, del comitè directiu de ForumITESS, i el director de la Fundació Francesc García Cuyàs. Els tres varen reflexionar sobre els objectius previs i les valoracions posteriors de la jornada, que pots escoltar o bé al vídeo gravació de la jornada (proporcionats a l'apartat d'enllaços d'interès), o bé a les entrevistes posteriors que trobaràs a continuació. 

Es pot dir que l’objectiu de la jornada, que tal com explica Jordi Martínez al vídeo era “conèixer, compartir, intercanviar les experiències” en AAL i atenció integrada dins el marc del projecte  CASA, es veié més que satisfet. Per acabar, Francesc García Cuyàs emfatitzà la importància del model d’atenció integrada, que “és un model d’eficiència i és un model necessari”, que permet millorar la “qualitat de vida i qualitat assistencial al ciutadà”.

Enllaços d’interès: