FATE, tranquil·litat i seguretat per a les persones grans que poden caure

“Caure”. Aquesta és la principal por que tenien Conti Ennio, de 85 anys, des d'Itàlia i Michael Materson, irlandès de 72, abans de decidir formar part del pilot del projecte FATE. Però aquesta por anava més enllà, el fet de caure, tant a casa com al carrer, i no poder demanar ajuda, els creava autèntica ansietat. Resoldre aquesta situació va impulsar-los a posar el seu gra de sorra i contribuir a la prova.

 
Fotografies: Conti Enno i Michael Materson.

El motiu, “FATE facilita la correcta i ràpida detecció de caigudes de persones” explica Joan Cabestany, director adjunt del centre de recerca CETpD de la Universitat Politècnica de Catalunya, entitat que l'ha impulsat. El problema que preocupava Ennio i Materson pot resoldre's si aquest sistema surt al mercat.

Com implantar, però, tecnologia entre un públic objectiu de persones grans? No saber com utilitzar el sistema era una qüestió que els participants es plantejaven i, de fet, segons alguns professionals que han col·laborat en les proves– Maria Francesca Spaziani, de COOS MARCHE Onlus Mary-Rose Mulry, de la National University of Ireland de Galway- , l'aprenentatge inicial del funcionament va suposar un repte per a la majoria. Totes dues expliquen que van sorgir dubtes sobre el funcionament i que van haver d'aclarir-los en diverses ocasions, tant a les persones grans com al seus familiars o cuidadors.

 
Fotografies: Maria Francesca Spaziani i Mary-Rose Mulry.

Dur a terme la prova, però, en general, va resultar satisfactori. Ennio i Materson afirmen, sense cap mena de dubte,  que FATE els dóna tranquil·litat i seguretat, tant a ells com als seus familiars i suposa una clara millora en la seva qualitat de vida. “Amb FATE camino sol 3 km al dia i feia més d'un any que no m'hi atrevia”, explica el senyor Materson. “Sé que si em passa alguna cosa a la nit no estic sol”, afegeix el senyor Ennio.

Per als professionals, l'experiència va ser igual de bona i la valoren positivament. Per una banda, segons Maria Francesca Spaziani, ha servit per entendre millor el dia a dia de les persones grans per tal de detectar les seves necessitats. Per l'altra, i segons explica Cabestany, perquè el pilot ha fet evolucionar el sistema molt més ràpidament.

De fet, de cara a posar-lo al mercat, els usuaris van coincidir en què FATE hauria de millorar en alguns aspectes. Per una banda, canviarien el sistema de subjecció de cinturó per un altre amb un disseny més còmode. Haver de dur dos dispositius (sensor i telèfon mòbil) també es considerava incòmode i es recomanava poder integrar-los en un de sol. Finalment, tots preferien no haver d'instal·lar-se el sistema a casa amb diversos mòdems sinó que amb alguna connexió sense cables. També van sorgir recomanacions envers la mida del sistema, el procés de càrrega o la desactivació quan es tracta d'una falsa alarma. Segons Cabestany, algunes de les modificacions proposades ja estan en marxa. El sensor “s'ha redissenyat per fer-lo més petit, amb una durada més llarga i perquè pugui funcionar en connexió amb el telèfon mòbil del propi usuari”.

Fotografia: Joan Cabestany.

Amb aquests i la resta canvis aplicats, els usuaris tenen clar que farien servir el producte tan aviat com tingués presència al mercat.

 “Es tracta d'una bona manera de promoure la independència entre les persones grans i d'assegurar-se que estan segures a casa seva”, opina Mary-Rose Mulry. Tant ella com la resta dels professionals consideren que, potencialment, FATE pot suposar una revolució tecnològica si es fan les modificacions adequades i si es venç la que consideren que és la principal barrera del projecte: el finançament.

Joan Cabestany destaca el paper que la Fundació TicSalut ha tingut en el desenvolupament del projecte i assenyala, així, com l'entitat ha facilitat la feina entre els diversos agents implicats en el cas de Catalunya i ha contribuït en la promoció del FATE en diversos àmbits d'interès.