mHealth i salut mental: el projecte SMART4MD al servei de les persones amb deteriorament cognitiu i demència

El proper 22 de novembre el grup de recerca Brain, Cognition and Behavior del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) organitza la conferència Technology for elderly and health: Translation to the market. Aquesta conferència tindrà lloc a l’Hospital de Terrassa i l’objectiu és donar a conèixer, atès l’envelliment de la població del nostre país, l’oportunitat que la silver economy representa pel mercat a partir de les diferents experiències tecnològiques finançades per la Unió Europea que s’han desenvolupat per a aquest segment de població.

                                             

En paral·lel, i atès el problema de transferència per comercialitzar aquests productes, entre els projectes europeus exposats es troba el projecte SMART4MD. Aquest projecte cofinançat per la Unió Europea sota un programa marc de recerca i innovació de la Comissió Europea –Horizon 2020-, amb codi de subvenció 643399, consisteix en una investigació de tota la UE que involucra 11 socis internacionals. El consorci està integrat per Anglia Ruskin University Higher Education Corporation (coordinador del projecte), Alzheimer Europe, Athena ICT Ltd, Handle My Health, Universidad Politecnica de Madrid, South Essex Partnership University NHS Foundation Trust, Consorci Sanitari de Terrassa, DEX Innovation Centre, Servicio Andaluz de Salud, Blekinge Tekniska Hogskola i  Katholieke Hogeschool Limburg VZW. El Consorci Sanitari de Terrassa és un partner clínic que intervé en el desenvolupament tecnològic d’una app encarregant-se de realitzar els grups focals i l’estudi de viabilitat. A més participa activament a l’assaig clínic que ha inclòs un total de 368 participants. Tenint en compte que l’assaig s’ha realitzat amb subjectes amb deteriorament cognitiu i cuidadors, en total 736 individus hi participen des del CST.

Així doncs el projecte se centra en millorar la qualitat de vida de les persones amb Deteriorament Cognitiu Lleu (en anglès Mild Cognitive Impairment i en endavant MCI) i la demència lleu sense perdre de vista als seus cuidadors. Aquestes patologies han estat objecte de molts estudis en els últims anys a causa de l’elevat risc que plantegen els individus diagnosticats en aquesta categoria de desenvolupament de la demència. El primer concepte de MCI va ser proposat a la dècada de 1990 per Flicker, Ferris i Reisberg (1991) per referir-se a un grup de pacients que tenien un deteriorament cognitiu sense demència i que van mostrar un declivi significatiu en les seves capacitats cognitives després de dos anys. La prevalença de la MCI depèn en gran mesura dels criteris utilitzats, que van des del 3% fins al 42% en la gent gran (Ganguli et al., 2010; López et al., 2003).

Així doncs, el projecte SMART4MD desenvolupa una la plataforma digital homònima que inclou una aplicació que dissenyada específicament per a persones amb MCI o demència lleu, per als seus cuidadors informals i professionals sanitaris. L’aplicació SMART4MD, preinstal·lada en tauletes 7 polsades, està disponible en 5 idiomes diferents: anglès, castellà, txeco, suec i francès.
L’app s’ha desenvolupat amb 7 funcions principals: 1. ‘Els Meus Recordatoris’ per a medicaments, cites i tasques generals; 2. ‘La Meva Salut’ amb múltiples símptomes de seguiment; 3. ‘La Gent que Conec’; 4. ‘Jocs i Recursos’, amb jocs cognitius i notícies interessants; 5. ‘Sobre la Demència’; 6. ‘Personalitzar la meva aplicació’, amb opcions per augmentar la mida de text, volum, desactivar funcionalitats, canviar colors, etc; i 7. ‘Compartir amb altres’, com per exemple, cuidadors i professionals sanitaris. L’aplicació per se és altament personalitzable a partir de les condicions i preferències de cada usuari i s’ha desenvolupat pensant en les necessitats dels usuaris.

La plataforma i l’assoliment dels seus objectius s’estan provant actualment a través d’un assaig clínic controlat a gran escala, randomitzat, amb més de 1000 dies, incloent les persones amb MCI o la demència i els seus cuidadors informals.

Un cop realitzat l’estudi de viabilitat, va iniciar la fase de pilots de la plataforma amb durada de 18 mesos i que actualment es troba plena execució. Els pilots pretenen contrastar diverses hipòtesis de recerca proporcionant una base de coneixement per a l’explotació posterior de la plataforma SMART4MD en territoris comunitaris. Més de 1000 persones amb MCI o demència juntament amb els cuidadors han estat reclutats tant en el grup d’intervenció (amb la plataforma) com en el grup de control (rebent atenció habitual). Les visites regulars de 6 mesos als centres sanitaris proporcionen dades sobre la qualitat de vida mitjançant l’ús de QoL-AD [1], la funció cognitiva MMSE [2], la disminució funcional EQ-5D [3], la medicació (recompte de dosis i pastilles) i l’adhesió de cites combinades amb dades recollides de la aplicació sobre el comportament dels usuaris.

En l’actualitat, les dades recollides durant 6 mesos entre més de 1000 persones investigades amb MCI o demència lleu amb una edat mitjana de 74 anys i amb una mitjana inicial de puntuació MMSE de 25, 5 punts i GDS-15 a 3 punts, mostren un lleuger augment de la puntuació MMSE entre el grup d’intervenció en comparació amb el grup de control i la mitjana de l’any a la disminució interanual. També apunten que les funcions més freqüentment utilitzades de l’aplicació SMART4MD són ‘Els Meus Recordatoris’, ‘La Meva Salut’ i ‘Jocs i Recursos’.

___

[1] Quality of Life-AD -Qol-AD- (Logsdon et al, 2002). La qualitat de vida de la persona amb demència és la principal mesura del resultat de l’assaig. Serà avaluat per la puntuació total de l’escala Qol-AD. Els pacients amb demència experimentaran disminució cognitiva durant el curs de l’estudi (2 anys), fins i tot dificultant-los completar l’escala. Per aquest motiu, el cuidador també completarà l’escala, en paral·lel i en nom del participant, des de l’inici de l’estudi. L’instrument ha estat dissenyat específicament per avaluar la qualitat de vida en subjectes amb demència tant des del punt de vista del pacient com del cuidador.

[2] Mini-Mental State Examination -MMSE- (Folstein et al, 1975). Es tracta d’una prova de detecció cognitiva, que té com a objectiu l’avaluació de la cognició en un curt camí. Per ser inclòs a l’assaig, els participants han de tenir una puntuació de la MMSE d’entre 20-28 punts. La MMSE s’ha administrat en les següents visites: basal, mes 6, mes 12 i mes 18.

• Folstein, M.F., Folstein, S.E. and McHugh, P.R., (1975). “Mini-mental state”: a practical method for grading the cognitive state of patients for the clinician. Journal of psychiatric research, 12(3), pp.189-198.
• Ganguli, M., Chang, C. C., Snitz, B. E., Saxton, J. A., Vanderbilt, J. y Lee, C. W. (2010). Prevalence of Mild Cognitive Impairment by multiple classifications: The Monongahela- Youghiogheny healthy aging team (MYHAT) project. The American Journal of Geriatric Psychiatry, 18(8), 674-683.
• Guyatt, G-H., Feeny, D-H., Patrick, D-L. (1993). Measuring Health-Related Quality of Life. Intern Medicin 118 (8), pp.622-629.
• Kalaria, R. N., Maestre, G. E., Arizaga, R., Friedland, R. P., Galasko, D., Hall, K., et al. (2008). Alzheimer’s disease and vascular dementia in developing countries: Prevalence, management, and risk factors. The Lancet Neurology, 7(9), 812-826.
• Logsdon, R.G., Gibbons, L.E., McCurry, S.M., Teri, L., (2002). Assessing quality of life in older adults with cognitive impairment. Psychosomatic medicine 64 (3), pp.510–519.
• Lopez, O. L., Jagust, W. J., DeKosky, S. T., Becker, J. T., Fitzpatrick, A., Dulberg, C., et al. (2003). Prevalence and classification of Mild Cognitive Impairment in the cardiovascular health study cognition study: Part 1. Archives of Neurology, 60(10), 1385-1389.
• Thorgrimsen, L., Selwood, A., Spector, A., Royan, L., de Madariaga Lopez, M., Woods, R.T. and Orrell, M., (2003). Whose quality of life is it anyway?: The validity and reliability of the Quality of Life-Alzheimer’s Disease (QoL-AD) scale. Alzheimer Disease & Associated Disorders, 17(4), pp.201-208.