"La bona comunicació i interoperabilitat entre els diferents sistemes assistencials evita desplaçaments innecessaris i una millor satisfacció amb el sistema"

Aprofitant la celebració de la jornada de treball durant el passat 15 de febrer, sota el marc del Projecte ECAP-ERGO, un encàrrec del Departament de Salut a la Fundació TIC Salut Social per tal de realitzar l’anàlisi i avaluació de l’eCAP, identificant possibles àrees de millora en quant a la seva usabilitat i acceptabilitat per part dels professionals del sector salut, vam voler entrevistar a un dels professionals convidats, el metge Òscar Pablos. Metge de Família al CAP Sant Quirze de Vallès i Secretari de Sector Primària del Sindicat de Metges de Catalunya.

Durant l’entrevista amb l’Òscar Pablos vam conversar sobre les característiques d’una jornada de treball com aquesta, però també sobre l’impacte de les noves tecnologies en una població cada cop més envellida i com les eines digitals poden millorar la qualitat de vida d’aquests pacients, a curt i mig termini.

• Com a metge de família, quin impacte observes que tenen les noves tecnologies sobre els teus pacients de la consulta?

Quan parlem de l’impacte de la tecnologia sobre el ciutadà, és primordial conèixer el perfil d’usuari o pacient a qui et dirigeixes. Un perfil de pacient de més de 75 anys, un perfil en augment degut a l’envelliment de la població, no sé fins a quin punt li pot interessar rebre informació via mail o via whatsapp. L’interessa que quan ell demani hora, hi sigui el seu metge i el miri. En canvi, una persona jove, de menys de 35 anys, pot no entendre el perquè és necessari que es desplaci fins a la consulta per explicar-li que l’anàlisi que t’ha demanat  és correcte. Per tant, hem de tenir clars els perfils i adaptar-nos a les necessitats de cadascú per no generar ineficiències.

• Quina incidència hi té l’envelliment significatiu de la població en aquesta equació?

Vivim en un canvi demogràfic, marcat per la cronicitat. La gent cada cop viu més anys i aquests anys són viscuts amb un estat de salut millor que en dècades anteriors, però alhora, aquest pacient gran, amb diferents malalties, i amb diferents medicacions necessita, per norma general,  del suport en major o menor grau de l’entorn familiar i/o social . Aquest familiar, pot ser més jove i amb ell puc comunicar-me via telemàtica, no presencial. I aquí ens sorgeix un problema. Ha d’haver-hi una confidencialitat necessària del pacient, amb dret a prendre les seves pròpies decisions, i al mateix temps, l’agilitat de transmetre la informació.

• El mateix passa amb els adolescents…

Exacte. Catalunya és pionera en la aplicació  de la llei coneguda com “el menor madur”. A  partir dels 16, aquests menors tenen una autonomia gairebé total per decidir quina informació sobre la seva salut autoritzen a que sigui compartida pels professionals. Per tant, són un perfil idoni de pacients disposats a rebre informació via correu electrònic, però amb la cura suficient per no vulnerar els seus drets.

• Com pot ajudar la tecnologia a millorar l’experiència que tenen els pacients en la seva relació amb l’entorn sanitari?

Si recuperem el perfil d’edat de gent gran, aquí és bàsic la bona comunicació i interoperabilitat entre els diferents sistemes assistencials. Ha d’existir una comunicació directe , àgil i real  entre el servei d’urgències hospitalàries de referencia pel pacient, el centre d’urgències d’atenció primària i el seu Centre d’Atenció Primària (CAP). D’aquesta manera, si es comparteix informació en un entorn digital segur, el professional té accés directe a tota la informació recopilada del malalt i, aquest, no necessita anar entre els diferents centres amb la carpeta i la bossa de medicaments, com feia fa 10-15 anys. Com menys desplaçaments innecessaris hagi de fer, millor satisfacció amb el sistema.

• I això s’aconsegueix…

Es necessiten recursos. No només les eines digitals, que hi són, sinó també recursos humans. En els propers 10 anys es jubila aproximadament un 30% de col·lectiu de metges. Per un tema generacional, els nous professionals que s’incorporin al sistema seran experts en l’ús d’aquestes aplicacions, fet que es traduirà amb un ús més còmode i eficient dels serveis de salut. Però si no els garantim el temps necessari i una carrega de treball adequada per explotar tot el potencial de les mateixes, poden acabar per infrautilitzar-les.

• Finalment, com valores un perfil de jornada com aquesta que s’ha celebrat a la Fundació TIC Salut Social?

La jornada em sembla magnífica. El fet que puguis exposar personalment la teva visió de treballador “ de trinxera” però també la d’altres companys dels quals hem recollit les seves opinions per exposar-les, i fer-ho directament a responsables informàtics, incrementa el sentiment de participar amb l’empresa. Un fet que s’ha de cuidar, doncs a vegades es prenen decisions sobre eines sense tenir en compte al treballador que les utilitzarà. Sóc conscient que no sempre és senzill, i més en una empresa pública de més de 30.000 treballadors, per això, jornades com aquestes, en les quals diferents professionals exposem, amb criteri constructiu, punts de millora, acabem tenint la sensació de que la eina que utilitzarem ens l’han adaptat al professional que l’acabarà utilitzant.