“Hem d’aplicar la tecnologia a les dades, als canals de comunicació i a les formes de treballar”

Veure entrevista
“Hem d’aplicar la tecnologia a les dades, als canals de comunicació i a les formes de treballar”

Visions conversa amb Marta Fabà. Llicenciada en Psicologia i Dret, després de dedicar-se a la planificació estratègica en polítiques públiques, al 2007 s’incorpora com a responsable de Gabinet de la Gerència de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de continuar desenvolupant estratègies de desenvolupament dels serveis socials amb el focus posat en la transformació digital.

Visions. Marta Fabà. Capítol 2 de 2.

Visions conversa amb Marta Fabà. Llicenciada en Psicologia i Dret, després de dedicar-se a la planificació estratègica en polítiques públiques, al 2007 s’incorpora com a responsable de Gabinet de la Gerència de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de continuar desenvolupant estratègies de desenvolupament dels serveis socials amb el focus posat en la transformació digital.

Visions. Marta Fabà. Capítol 2 de 2.

2. Innovació social

VB. Et proposaré una sèrie de conceptes i tu em respons sí o no, d’acord? Estratificació, cribratge, localització i seguiment proactiu de necessitats específiques. Serien fites que es podrien assolir amb una gestió compartida de les dades i de manera massiva que tenen els sistemes d’informació. Creus que això és assolible? Estem treballant en aquesta línia?

MF. Si. Si i et diria que, a tot això s’hi arriba amb un tractament sobre les dades disponibles. Però el primer pas, que jo crec que és el que estem treballant com a sistema català de serveis socials, eh? Tots i totes. És tenir aquestes dades. És a dir, tu pots tenir un sistema d’estratificació, pots tenir un sistema de cribratge, però per tenir això primer has de tenir com a sistema eines que tots els professionals utilitzin, eines de cribratge, qüestionaris d’estratificació que tothom utilitzi per tenir aquestes dades. Tenir-les al sistema i això és el que després et permetrà aplicar-li tècniques d’intel·ligència artificial o de gestió de les dades per poder tenir aquesta estratificació de persones. Que és el que ens podria permetre personalitzar més el servei que donem, no?

Seguiment proactiu? Sí, també el pots fer a través de grans volums de dades disponibles, no? Per exemple, dades de padró. Amb dades de padró que tens, saps edats, saps si persones viuen soles o viuen acompanyades, creuant per exemple, amb persones que tens al sistema d’atenció social pots de seguida veure: “ostres, tinc totes aquestes persones a la ciutat d’aquesta edat avançada que viuen soles i que no les estem atenent”. Puc decidir que faig un seguiment proactiu, en un context de pandèmia per exemple, de crisi sanitària, per saber si estan OK, no? Vull dir que sí, és aquesta la línia. Jo ho comparteixo.

VB. Per tant, seguint amb conceptes de sistemes d’informació que comparteixen dades, actualment els sistemes d’informació comparteixen dades entre diferents àmbits. Benestar social, salut, educació, justícia, són una sèrie d’àmbits que segurament treballen amb dades, però que si les compartíssim en aquest context de transformació digital, potser es podria impulsar de manera eficient i de qualitat, no? Creus que anem pel camí bo o en quin punt estem?

MF. Jo diria que és imprescindible, que anem pel camí però que anem tard, anem molt tard. La ciutadania, si sabés una mica el detall d’aquestes qüestions que parlem no ho podria entendre. No podria entendre com entre sistemes no ens intercanviem més dades, ens integrem més, no? Al final la seva vida transita entre els serveis socials, l’escola, el CAP, vaig al metge. I davant de certes situacions no podrien entendre aquesta lògica tan compartimentada que tenim nosaltres, no? Per tant, anem tard, és imprescindible. Perquè això passi, hi ha sistemes, perquè una cosa és la interoperabilitat i l’altra cosa és la integració de les dades, que jo crec que és aquí, entre sistemes, on hem d’anar, no? Salut, serveis socials, educació, habitatge, és que és imprescindible per tenir una visió, diguéssim, global de la persona i perquè les persones no hagin d’anar repetint la seva situació social, al metge la seva situació de salut… Quan ells, d’alguna manera, amb un consentiment t’estan dient que volen que tinguis tota la seva visió. Llavors, perquè això passi, necessites tenir uns sistemes preparats, sistemes d’informació preparats. Que no tots els sistemes estan igual de preparats. Necessites lideratge, lideratge aquí sí, lideratge de sistema, de govern, diria, tenir una aposta clara perquè això passi, i després, també necessites donar-li sentit. És a dir, integrar per integrar no té sentit, integrar per integrar té sentit si canviem les formes de treballar amb Educació, si canviem les formes de treballar amb Salut, si, alhora que ens integrem, atenem millor, atenem més ràpid, i, d’alguna manera, a la ciutadania li estalviem algunes coses. Per tant, sí, anem sintetitzant i responent al que em preguntaves: anem pel bon camí, anem tard i és molt prioritari aquest aspectes que comentes.

“Integrar té sentit si canviem les formes de treballar amb Educació, amb Salut, i alhora atenem millor més ràpid  i li estalviem alguns tràmits a la ciutadania”

VB. T’anava a fer una pregunta però crec que ja me l’has respost. Per què treballem de manera compartimentada? És una mica per tot això que m’estàs comentant, no? 

MF. Perquè les administracions ens organitzem en sistemes, en àrees, en departaments i hi ha la tendència a que cada àrea, cada sistema, cada conselleria es fa el seu sistema d’informació. I d’alguna manera, aquest és el principi del problema: que no hi ha una visió global en aquest sentit i, moltes vegades, els sistemes no es parlen entre ells, però veient-ho en positiu jo penso que la necessitat és evident ara mateix a tots els nivells i que totes les línies de treball van en aquest sentit d’integrar. D’integrar sistemes i d’integrar dades, i no només una consulta d’interoperabilitat.

Hem d’anar a integrar a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, tenim la integració de la història social amb la història clínica de salut, i això ha estat un abans i un després en poder atendre determinades situacions d’una altra manera. Ens agradaria estar amb Educació, per exemple, també en aquest nivell, en aquest punt i hi estem caminant, no? I amb Habitatge també hi estem caminant però es fa més lent del que seria necessari.

 

VB. Has deixat caure un concepte com el d’intel·ligència artificial, des del teu àmbit de treball sovint es parla d’intel·ligència col·lectiva. Estaríem davant del mateix concepte? Quines diferències hi hauria entre una cosa i l’altra?

Mira, és el mateix, eh? És el mateix. Intel·ligència col·lectiva, jo no sé si ho trobaríem en algun diccionari formal i oficial. És el concepte amb què a la nostra organització ens agrada referir-nos, en el camp dels serveis socials, als processos d’intel·ligència artificial. Perquè, què és la intel·ligència artificial? Al final és intentar, a partir de grans volums de dades, reproduir els processos de la intel·ligència humana amb una màquina, a través d’una màquina. Això, dit així, és molt fred, però quan entens una mica com funcionen aquests processos tecnològics, el que hi ha al darrere, al final, és que la màquina aprèn a partir de centenars de milers de vegades que un professional, una professional o un humà davant d’una situació ha pres una decisió. La màquina té capacitat d’analitzar grans volums de dades i això una persona mai ho podrà fer. I d’aquest aprenentatge, en base al que professionals han fet abans de forma massiva, la màquina és capaç de fer prediccions i de fer anàlisis que s’assemblen al raonament humà. Però si t’hi fixes, aquest aprenentatge massiu es fa a partir de l’experiència que molts milers o centenars de professionals han tingut, per tant és una eina d’intel·ligència artificial que parteix d’una col·lectiva que hi ha prèvia.Vull dir que per això ens hi referim així.

“Intentar reproduir els processos de la intel·ligència humana amb una màquina a partir de grans volums de dades”

VB. Per tant seria una manera d’humanitzar un terme més tècnic, per dir-ho així?

MF. Correcte. De fet a l’organització que jo pertanyo, l’Ajuntament de Barcelona, hem aplicat la intel·ligència col·lectiva o la intel·ligència artificial en el procés del llenguatge natural que els professionals utilitzen per relatar les entrevistes que tenen amb les persones que tenen. I a partir d’aquestes entrevistes després han de codificar quines problemàtiques té aquella persona o quines demandes ha fet o quins recursos ells decideixen assignar-li, no? Aquest procés de codificació, a través d’aquests processos d’intel·ligència artificial, el professional fa el relat de la seva entrevista i el sistema ja li proposa aquesta codificació. I ell o ella confirma o ajusta aquesta codificació de nou. És a dir, és la persona, l’humà, qui confirma o no. I d’aquella confirmació o aquest reajust de la codificació que li proposa la màquina, la màquina aprèn, d’acord? Per tant, és un aprenentatge basat en l’experiència de les persones. I d’aquí utilitzem aquest terme d’intel·ligència col·lectiva.

3. Gestió i anàlisi de dades

VB. Totes aquestes eines i solucions digitals, tecnològiques de les que estem parlem, al final serveixen per veure què som capaços de fer amb totes aquestes dades. Analitzar-les de manera massiva i aplicar-les a una solució en temps real. Seria això? Què som capaços de fer amb dades en temps real?

MF. Aquest és un dels principals usos per mi: treure el màxim profit de tot el que registrem. Treure el màxim profit de les dades que tenim, no? La intel·ligència artificial i tot el que l’envolta, no? El text mining o el machine learning. Que totes aquestes tècniques treuen el màxim profit de les dades que tenim a dintre mirades i tractades amb grans volums. Aquesta és una de les coses que hem d’aprofitar, però jo et diria que la tecnologia amb el tema dades, potser és un dels usos principals, però no ens oblidem, i ho lligo amb la pregunta del principi, no? No ens oblidem que la tecnologia també ens ha de servir a millorar molt coses que no tenen res a veure amb les dades. A treballar de forma més eficient, a simplificar i a agilitzar maneres de treballar, a reduir paper, per exemple, a desburocratitzar i això no necessàriament té a veure amb tema de dades. Dades, sí, però moltes altres coses que tenen a veure amb maneres de treballar o el que també dèiem de millorar tot el tema dels canals de comunicació, no?

Per tant, dades, per mi si, canals de comunicació i formes de treballar. En aquestes tres coses és on hem d’aplicar la tecnologia.

“Hem d’aplicar la tecnologia a les dades, als canals de comunicació i a les formes de treballar”

VB. Com es garanteix, des dels serveis socials que es compleixi amb la normativa vigent, la RGPD, en la provisió de serveis a través de tecnologia? Com es garanteix aquesta privacitat i aquesta protecció de dades?

MF. Primerament penso que, a nivell de sistema, caldria donar una volta si hem de legislar una mica més i aquí sí que potser miraria a Salut, que tenen tot aquest tema una mica més treballat i reglamentat. Més que l’àmbit dels serveis socials. Tenen més cobertura en aquest sentit, no? Per tant crec que hi ha una feina de juristes, de juristes de sistema, per millorar una mica més la cobertura. Això per un costat. I per l’altre costat, crec que tot el tema de protecció de dades ens l’hem de plantejar, en el marc dels sistemes d’informació o de tot aquest component digital que estem parlant, i hem de parlar d’introduir ja com un mòdul de gestió de consentiments. O sigui, no és ja un consentiment per un… no, no. Hem de parlar d’un sistema de gestió de consentiments. I el sistema d’informació ha de tenir aquesta peça a dintre, i no és una peça fàcil. És una peça que té la seva complexitat, d’acord?

D’alguna manera, potser no n’hi haurà prou amb un consentiment. Perquè no serà el mateix el que ha de consentir una persona gran, que té sentit que, d’alguna manera, ens autoritzi a compartir dades amb uns determinats sistemes que una persona jove potser no té sentit. És a dir, que potser hem de tenir N consentiments, hem de tenir més d’un i seran diferents pels perfils.

“La protecció de les dades personals és molt important i cal donar-li molt de pes. Fem el sistema, fem l’app… Ostres, i a nivell de protecció de dades, estem coberts?”

 

Després saps que el reglament de protecció de dades és una legislació molt activa i que es va modificant, per tant una autorització de protecció de dades que tu has signat un dia, potser al cap de dos anys no és vigent. Per tant, jo crec que cal parlar d’un sistema de gestió de consentiments que doni cobertura a tot el que necessitem i que ha de ser molt dinàmic i que no ha de ser en paper tampoc, eh? Signatura digital, per descomptat, i segurament també jo visualitzo que les persones que estan ateses en aquest sistema les tinguem identificades, puguin rebre en el seu correu electrònic un avís quan estan en el sistema. Que puguin rebre un avís quan ha canviat la llei de protecció de dades i han de tornar a donar el seu consentiment i sigui una cosa molt dinàmica i facilitadora per treballar.

Crec que cal donar-li molta més importància de la que li estem donant i ha de tenir un lloc central en el disseny dels sistemes d’informació. Un sistema que ens permeti gestionar tot aquest volum de consentiments, perquè també és una legislació que cada vegada es fa més complexa. Perquè les dades són més complexes. Cada vegada hi ha més possibilitats d’intercanvi, d’encreuament, de creació de perfils. Per tant, la complexitat va en augment, la protecció de les dades personals és molt important i cal donar-li molt de pes. I, a vegades, ho deixem pel final. Fem el sistema, fem l’app… Ostres, i a nivell de protecció de dades, estem coberts? Segurament ho hem de posar al principi, no? I cal fer-ho d’una forma que sigui facilitadora per la persona i també per les professionals que tiren endavant l’atenció.

VB. Doncs Marta, amb aquesta reflexió final hem arribat a la conclusió. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui i que et vagi tot molt bé.

MF. Gràcies a vosaltres, ha estat un plaer.

Altres visions de Tic Salut Social

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email