“L’origen són les necessitats no cobertes del pacient, no les eines”

Veure entrevista
“L’origen són les necessitats no cobertes del pacient, no les eines”

En aquesta nova entrega de Visions entrevistem al Dr. Joan Escarrabill. En l’actualitat és el director del Programa d’Atenció a la Cronicitat de l’Hospital Clínic i director del Pla director de malalties de l’aparell respiratori del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Especialitzat en pneumologia, el Dr. Escarrabill ha estat responsable de la UFIS-Respiratòria, cap de secció del Servei de Pneumologia, i sotsdirector mèdic, responsable de l’Atenció Urgent i adjunt a Gerència de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Visions. Joan Escarrabill.

En aquesta nova entrega de Visions entrevistem al Dr. Joan Escarrabill. En l’actualitat és el director del Programa d’Atenció a la Cronicitat de l’Hospital Clínic i director del Pla director de malalties de l’aparell respiratori del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Especialitzat en pneumologia, el Dr. Escarrabill ha estat responsable de la UFIS-Respiratòria, cap de secció del Servei de Pneumologia, i sotsdirector mèdic, responsable de l’Atenció Urgent i adjunt a Gerència de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Visions. Joan Escarrabill.

1. El ciutadà al centre

AG. Quin paper real, avui dia, li podem atorgar a aquest ciutadà en la implementació dels canvis necessaris que requereix el nostre Sistema Nacional de Salut?

JE. El canvi de paradigma que explicaria aquest paper del professional és la idea de valor. És a dir, el valor d’un servei el deu determinar qui el rep, no qui el presta. Per tant, només amb aquesta idea ja entenem que el paper del ciutadà, del pacient, és extraordinàriament important. Perquè si parlem que hem d’oferir serveis que augmentin el valor des de la perspectiva del pacient, això ho ha de dir el pacient.

Per aconseguir això hi ha dos elements molt importants. Un és el de la reciprocitat. És a dir, hem d’esforçar-nos per mitigar l’asimetria entre pacients i professionals. Una asimetria que ve donada en part perquè una persona està malalta i l’altre no. Però també hi ha una asimetria de coneixement, hi ha una asimetria de poder. Per tant si nosaltres ens creiem aquesta idea de valor, hem de mitigar aquesta asimetria. El segon és la co-creació. Hem de promoure activitats, o hem de promoure el redisseny de serveis, que impliquin la participació de les persones que reben aquests serveis.

“El valor d’un servei el deu determinar qui el rep, no qui el presta”

 

TICSS_Visions_Escarrabill_1

2. L'experiència del pacient

“No es concep cap projecte de salut digital sense l’experiència del pacient”

AG. Cercant en l’hemeroteca, he recuperat una frase que en algun moment vas pronunciar o vas deixar per escrit. Era que “no es concep cap projecte de salut digital sense l’experiència del pacient.” L’experiència del pacient és una de les tendències emergents de dintre del sector sanitari, com estem veient. Sempre ha estat així això? 

JE. Els canvis normalment tenen antecedents. Stephen Jay Gould, quan parla d’evolució, parla d’equilibris puntuats. Diu que no canviem a poc a poc sinó que anem creant un context i que de cop i volta s’accelera molt. Segurament ara estem en aquesta fase d’acceleració, d’aquest equilibri puntuat que de cop i volta creix molt.

D’aquest tema de la participació del pacient en tenim antecedents ja des de fa quasi vint anys. És veritat que cada vegada hi ha més gent que parla del tercer pilar de la sanitat. El primer seria la seguretat -un servei que no sigui segur no pot ser de qualitat-, el segon seria l’efectivitat, i el tercer l’experiència del pacient. Per tant, estem en aquesta línia.

A mi em fa la impressió que el canvi que s’està produint és que l’origen són les necessitats no cobertes del pacient, no les eines. Moltes vegades les eines digitals s’han posat a sobre la taula abans de saber les necessitats no cobertes dels pacients, i aquí hi hauria un canvi important. En dir “perquè no identifiquem necessitats no cobertes dels pacients? I després ens preguntem de quina manera digital cobrim aquestes necessitats”.

“L’origen són les necessitats no cobertes del pacient, no les eines”

3. Tecnologia i deslocalització

AG. Els pacients estan preparats per deslocalitzar el seu metge o centre d’atenció primària, per exemple, amb aquesta telemedicina ja està arribant gràcies a tecnologia com el 5G i altres millores?

JE. No ho sé, però potser també afegiria “els professionals estem preparats?” La meva impressió no és tant si estem preparats o no, sinó de quina manera ens adaptem com més ràpidament millor a això, intentant obtenir els màxims beneficis d’aquesta transformació. D’alguna manera la deslocalització és inevitable i el temps, per cadascú de nosaltres, segurament serà el bé més valorat i més difícil. Per tant, totes aquelles coses que millorin, redueixin o estalviïn aquest malbaratament de temps seran benvingudes.

Com a clínic em faig diverses preguntes: la tecnologia m’ajuda a estalviar temps? Si la deslocalització -tant a mi com a professional com al pacient- ens permet comunicar-nos a distància, la pregunta professional, ètica, etcètera, és: com aprofito aquest temps que guanyo? És a dir, de quina manera, aquest temps que guanyem gràcies a les tecnologies, com l’aprofitem?

“El temps per cadascú de nosaltres segurament serà el bé més valorat”

El quid de la qüestió és si aquest temps que guanyem el podem aprofitar per relacionar-nos millor amb els pacients. El podem aprofitar per contestar preguntes que de moment, i en un futur immediat, no contestaran les màquines?

Aquí hi ha un canvi molt important de funcions dels professionals i que ens obliga a pensar més en quines tasques i quines professions aporten valor. Per tant les màquines ens ajudaran a redefinir la nostra funció. Totes aquelles feines que siguin rutinàries les acabaran fent les màquines, les faran millor. I la pregunta que ens hauríem de fer és quines tasques aporten valor? I reforçar-les, aprofitar el temps que guanyem, per enfocar-ho en elles.

“Aquest temps que guanyem gràcies a les tecnologies, com l’aprofitem?”

4. Innovació aplicada al Sistema

AG. Com podem convertir aquesta innovació que des dels diferents centres impulseu en una innovació més sistèmica i aplicada al que seria tot el sistema?

JE. A mi em sembla que, primera, és inevitable, és bo i és positiu que la gent tingui iniciatives i provi coses. Jo he après dels dissenyadors, per exemple, que treballen més amb prototips que amb pilots. Aquest jo crec que és un canvi significatiu. Treballar amb estudis pilots és treballar a guanyar. Amb aquesta mentalitat de prototip, segurament el que anem avançant, és amb millores progressives que es van expandint a través del Sistema.
El segon element, molt lligat amb aquest canvi d’abordatge, és des del primer moment pensar en l’escalabilitat. És a dir, des del primer moment pensar de quina manera això es podrà utilitzar d’una manera sistemàtica. Perquè sino queda com una joia magnífica que no surt de l’aparador o del centre on l’han produït. Aquests dos canvis, aquestes dues maneres d’abordar la innovació poden contribuïr a canviar, extendre i disseminar les coses.

“Des del primer moment pensar en l’escalabilitat, de quina manera això es podrà utilitzar d’una manera sistemàtica”

TICSS_Visions_Escarrabill_1

Altres visions de Tic Salut Social

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email