“Les farmacèutiques hauran de ser empreses de serveis; serà una transformació molt profunda i íntimament dolorosa”

Veure entrevista
“Les farmacèutiques hauran de ser empreses de serveis; serà una transformació molt profunda i íntimament dolorosa”

Visions entrevista a Genís Roca. Un clar apassionat de la gestió de dades en terreny digital i les diverses aplicacions que en deriven. Quan parla sembla que el temps s’aturi, mentre ens aporta un punt de vista determinant en l’aplicació de les TIC en el sector de la salut i el benestar social. Humanista del segle XXI, ens mostra el canvi de paradigma que, sense massa pretensions, desgrana aconsellant-nos aplicar el punt de vista més disruptiu possible.

Visions. Genís Roca. Capítol 2 de 2.

Visions entrevista a Genís Roca. Un clar apassionat de la gestió de dades en terreny digital i les diverses aplicacions que en deriven. Quan parla sembla que el temps s’aturi, mentre ens aporta un punt de vista determinant en l’aplicació de les TIC en el sector de la salut i el benestar social. Humanista del segle XXI, ens mostra el canvi de paradigma que, sense massa pretensions, desgrana aconsellant-nos aplicar el punt de vista més disruptiu possible.

Visions. Genís Roca. Capítol 2 de 2.

1. El ciutadà al centre

VB. Llavors, anant cap al sector que ens ocupa, nosaltres parlem molt d’apoderar a la ciutadania, posar-la al centre de tots els processos de gestió i assistència que els hi donem. Estem posant realment a la persona al centre? 

GR. Des de que tinc memòria, totes les empreses i organitzacions en les que he treballat, en el seu decàleg de missió, visió i valors, sempre han dit “el client al centre”. No recordo haver vist cap cas en que això fos cert. Però és el que toca dir (riures per sota el nas). Però jo tinc dubtes de sigui raonable imaginar un futur en el que jo estic al centre i apoderat de la gestió de les meves dades mèdiques i de salut. Perquè jo estic una mica fart de que m’apoderin. És que no dono a l’abast! M’he d’apoderar del meu pla de formació, m’he d’apoderar de la meva salut, m’he d’apoderar de l’educació dels meus fills, m’he d’apoderar com a ciutadà actiu de les polítiques de barri, m’he d’apoderar en el futur de la universitat… Jo no dono a l’abast. Llavors en alguns temes jo no en sé i no en vull saber. Per exemple, amb un tema de salut que per a mi és massa delicat com per a fer el burro, poder vull decidir a qui apodero jo per a que tingui tota aquesta informació i em gestioni.

 

2. Centralització de dades

Visions TIC Salut Genís Roca

 “Tinc dubtes que sigui raonable imaginar un futur en el que estic al centre de la gestió de les meves dades mèdiques i de salut”.

VB. Per tant parlem de fer confiança en algú més especialitzat que nosaltres per a que ens ajudi en una necessitat concreta…

GR. Correcte. Llavors, -aquest node central que vull que em doni suport en això- vull que tingui accés a totes les meves dades. Això ara és molt difícil perquè tot el meu conjunt de dades de salut està molt fragmentat. Ajuntar-les en un node central no és senzill. Per a mi és gairebé impossible. I tots creuen que aquesta batalla per a ser el node central la guanyaran ells. El meu hospital de referència, per exemple, creu que és lògic que ell sigui el repositori central de la meva informació. El meu metge de capçalera del sistema públic de salut creu que ha de ser ell. La meva mútua creu que ha de ser ella. Apple també creu que pot ser. I Telefònica. Algú guanyarà i algú perdrà.

VB. Aquí hi ha un conflicte d’interessos que al final acaben xocant de front?



GR. Sí, hi han diferents actors que creuen que poden dominar la relació de dades que jo necessito. I el que dic jo és: no pot ser; és impossible que guanyin tots. El que perdi se li quedarà cara de tonto perquè no s’ho veu venir. Tots juguen creient que guanyaran. Però algú perdrà. I el que perdi quedarà desplaçat de la cadena de valor.

VB. I en aquest tauler de joc creus que és una utopia que s’acabi imposant l’ètica?

GR. A veure, jo com a usuari si tinc dues opcions en el mateix nivell d’eficiència, preferiré l’ètica. Però els usuaris som molt rars i a vegades preferim l’eficiència. I més amb un tema com és el de la salut. L’ètica és un atribut que marca la diferència en igualtat de condicions.

“El truc de la intel·ligència articifial està en el disseny del criteri que haurà de seguir per prendre decisions”.

3. Intel·ligència Artifical

VB. M’agradaria tocar un altre tema. Abans comentaves sobre adaptabilitat i agilitat en el canvi i has citat diferents tipus de solucions tecnològiques. Ara parlem molt sobre intel·ligència artificial. Què n’opines?

GR. La intel·ligència artificial és el nom que li donem al tractament de la dada. Quan tu tens moltes dades, apliques una lògica. Per exemple, si passa de cinc fes això o si baixa de cinc fes això altre. A la presa de decisions basada en dades li diem intel·ligència artificial. El truc de la intel·ligència artificial és el disseny del criteri que haurà de seguir aquesta IA per prendre decisions. És a dir, amb quina experiència o amb quin fons de coneixement estic parametritzant la presa de decisions.

VB. Portem-ho a la realitat…

GR. De tot el que anomenem intel·ligència artifical, ho podríem decodificar i dir-ne també suport a la presa de decisions basat en dades. En alguns casos, en algún tipus de decisions i donada una categoria o naturalesa de dades concretes tots estarem d’acord en que la proposta de l’algoritme ja no la discutirem i la donarem sempre per vàlida. I en altres casos, serà un suport en la presa de decisions que algú haurà d’aprendre. Per exemple, en diagnòstic per imatge, sembla ja força clar que preferim que s’ho miri abans una màquina que una persona. El marge d’error del diagnòstic per imatge fet per algoritme sembla més eficaç que fet per un humà. Si a mi ara el metge em diu “m’ho he mirat i pots estar tranquil” jo li respondré “d’acord, perfecte; et fa res passar-ho també per la màquina?”. Jo prefereixo que també s’ho miri una màquina. Ara bé, poder encara no confio prou en l’algoritme per a que em dissenyi el tractament.

 

Visions TIC Salut Genís Roca

4. Què seria innovador?

VB. Tot això també té molt a veure amb 5G o IoT precisament…

GR. Fixa’t -i potser simplifico massa, eh?- que tots els noms de tecnologies que avui tenim al damunt de la taula parlen del mateix. IoT: aumentar la nostra capacitat de generar dades; Sensors; 5G: aumentar la nostra capacitat d’enviar les dades encara més ràpidament. Perquè en algunes operacions una demora de mig segon és excessiva: per exemple la microcirurgia; IA: aumentar la nostra capacitat de processar la dada i prendre una decisió.

Com veus, tot gira al voltant de la dada. Estem augmentant la capacitat de generar dada, augmentant la capacitat de transportar-la i augmentant la capacitat d’utilitzar-la. Llavors venen i et diuen “tu per quina tecnologia apostaries? Pel blockchain -que és la confiança de la dada-, o per l’IoT, o per…?” I jo dic “deixa’t estar, perquè tot parla del mateix”: sobre què ets capaç de fer amb dades i en temps real.

“Si Facebook sap que vols comprar-te un tot terreny groc, el teu metge hauria de saber que tens el col·lesterol alt”.

VB. Llavors, què seria innovador en l’àmbit de l’atenció sanitària i de benestar social?

GR. Tinc una malaltia de bipolaritat, m’haig de prendre una pastilla cada dia i avui no me l’he pres. Llavors em truquen i em diuen “què passa que no te l’has pres?”. Perquè ho saben. Això existeix, eh? Està patentat i ho venen als USA. Pots imaginar qualsevol cosa i et quedes curt. Si Facebook sap, per creuament de dades, que estàs valorant comprar-te un cotxe tot terreny de color groc abans de Nadal, el teu metge hauria de saber que se t’està complicant el col·lesterol.

5. Competències pel progrés

VB. Per anar tancant, quines creus que haurien de ser les competències que hauríem de tenir tant a nivell individual com d’organització, per poder fer front a aquests reptes?

GR. Bé, jo la majoria de les coses no les sé. Però, molts dels actors que participen d’aquest procés diuen que donen un servei. Però molt pocs estan organitzats com un servei. Quan tu t’organitzes com un servei, el disseny del teu procés és la necessitat, no la producció. Per exemple, les indústries farmacèutiques, hauran de ser empreses de serveis i serà una transformació molt profunda i íntimament dolorosa. Passar de la creació i distribució d’un fàrmac a una empresa de serveis que sap que la teva tieta avui s’ha aixecat malament i que agraïria una trucada per veure com es troba és molt difícil. Mires l’organigrama de qualsevol empresa farmacèutica i no aguanta. S’han de reinventar de dalt a baix. Per posar un altre exemple, un hospital tampoc està preparat per atendre’m a casa. Per tant, això de que el centre sóc jo no sé d’on ho han tret. El centre sóc jo quan estic a casa seva. Però després ja puc marxar.

“Les farmacèutiques hauran de ser empreses de serveis i serà una transformació molt profunda i íntimament dolorosa”.

VB. Potser sí que estem anant cap a aquesta direcció, però encara queda molt camí per recórrer.

GR. D’acord, com que l’univers sencer ara va en aquesta direcció tots hi anem. Podríem discutir el ritme i la contundència. Podrien passar coses. Molt ràpid no veig que vagi. Però va cap allà sí.

Visions TIC Salut Genís Roca

Altres visions de Tic Salut Social

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email