“Totes les tecnologies que avui tenim parlen del mateix: què ets capaç de fer amb dades i en temps real”

Veure entrevista
“Totes les tecnologies que avui tenim parlen del mateix: què ets capaç de fer amb dades i en temps real”

Visions entrevista a Genís Roca. Un clar apassionat de la gestió de dades en terreny digital i les diverses aplicacions que en deriven. Quan parla sembla que el temps s’aturi, mentre ens aporta un punt de vista determinant en l’aplicació de les TIC en el sector de la salut i el benestar social. Humanista del segle XXI, ens mostra el canvi de paradigma que, sense massa pretensions, desgrana aconsellant-nos aplicar el punt de vista més disruptiu possible.

Visions. Genís Roca. Capítol 1 de 2.

Visions entrevista a Genís Roca. Un clar apassionat de la gestió de dades en terreny digital i les diverses aplicacions que en deriven. Quan parla sembla que el temps s’aturi, mentre ens aporta un punt de vista determinant en l’aplicació de les TIC en el sector de la salut i el benestar social. Humanista del segle XXI, ens mostra el canvi de paradigma que, sense massa pretensions, desgrana aconsellant-nos aplicar el punt de vista més disruptiu possible.

Visions. Genís Roca. Capítol 1 de 2.

1. Tecnologia i canvi d'ordre.

VB. Molt bé Genís, doncs per començar et demanaria que obris aquesta caixa i em diguis què hi ha dins. 



GR. Oh! (expressió de sorpresa agradable i somriures). Bé. Hi ha un mòbil que no m’interessa gaire i una reproducció d’un estri lític. Diguéssim que són exactament el mateix objecte, tot i que modificat pel temps.

VB. Què és la tecnologia?

GR. Els estris que els humans s’inventen per poder relacionar-se millor amb la natura. Al final, nosaltres som una espècie animal que ha d’intentar sobreviure en mig d’aquest medi ambient. Va arribar un punt en què érem massa vulnerables i vam començar a desenvolupar eines per sobreviure millor en aquest entorn. I les necessitats que volem resoldre cada cop són més sofisticades però, en esperit, és exactament el mateix: eines.

VB. Fins a quin punt creus que ha sigut disruptiu l’element tecnològic en les relacions socials i humanes?

GR. Això m’interessa molt. La història de la humanitat es pot descriure sota moltes variables. I ho facis com ho facis, si agafes perspectiva, et surten sis, set o vuit grans etapes. Quan ho fas seriosament no et surten cinquanta-set o cinquanta-vuit grans etapes, te’n surten set o vuit. Aquestes etapes -que podries dir Paleolític, Món Clàssic, Edat Mitjana o el què vulguis- s’acaben configurant perquè hi ha una transició: les coses eren d’una manera i passa alguna cosa que ho transforma tot. Aquesta cosa que ho transforma tot, acostuma a tenir sempre una palanca basada en tecnologia i en canvi social. A vegades costa una mica discriminar què és primer. Però sempre és la suma dels dos el què provoca aquest nou ordre. Cada canvi d’etapa acostuma a estar marcat per una tecnologia que modifica alguna cosa essencial de l’ordre social.

VB. I ara? En quin moment estem?

GR. Ara estem en un moment en què ha aparegut una tecnologia que torna a tenir aquesta categoria transcendental. Parlem d’una tecnologia que també modifica la nostra relació amb la informació. Si analitzes l’evolució humana, trobem tecnologies que modifiquen la relació amb la natura; tecnologies que modifiquen la relació amb l’espai; tecnologies que modifiquen la relació amb el treball; i ara, una tecnologia que modifica la relació amb la informació. I com ha passat en totes les anteriors, les regles no estan clares i les hem de tornar a discutir.

“Com ha passat en tots els canvis d’etapa, les regles no estan clares i les hem de tornar a discutir”.

2. Transformació digital.

Visions TIC Salut Genís Roca

 

VR. Parlem sense parar de transformació digital i m’agradaria aprofundir una mica més. Què entens tu per aquest concepte?

GR. A veure, si parlem de ciutadania, hi ha canvis. Però si parlem d’activitat professional, activitat econòmica, de tenir una empresa o de liderar un servei, les persones amb responsabilitat tenen tres feines: entendre què està passant, decidir què has de fer i convèncer als teus que tens raó i que et segueixin. És molt complicat, eh? La feina de la gestió és així de complexa. En un context com l’actual mai saps del tot cert si l’estàs endevinant amb el teu diagnòstic. La part crítica no és adonar-se que hi ha una transformació digital i, per tant, més valdria que canviéssim coses. La part crítica “és què crec que està passant i què crec que hem de fer”. I cap de les dues aguanta bé l’argumentari de la transformació digital en sí.

VB. Per tant es tracta de trobar arguments per trencar la zona de confort i convidar a la gent a sortir-ne. A obrir la ment. És això?



GR. Mai, en tota la Història, mai, ningú ha canviat per gust. Tret de quatre persones brillants i un parell d’il·luminats. Els grups es mouen per necessitat. Al final si la meva tieta fa servir Whatsapp és perquè ha vist la utilitat per parlar amb els nets. A partir de la necessitat incorporem nous usos. Això sempre ha estat així. Quan tu li dius a la indústria farmacèutica que ha de fer una transformació digital, ho farà portada per alguna necessitat. La necessitat hauria de ser, per exemple, l’aparició d’uns competidors molt poderosos que et mengen quota de mercat; o la pèrdua de negoci i el perill d’entrar en pèrdues per una baixa facturació. En funció d’això podria ser que tinguessis una capacitat de reacció.

“La part crítica de la transformació digital està en entendre què està passant i decidir què s’ha de fer”.

3. Blockchain i confiabilitat.

Visions TIC Salut Genís Roca

 

VB. Nosaltres ens movem en un sector públic on la manera de fer tendeix a uns ritmes sovint més lents. Com podem integrar aquesta agilitat o aquesta necessitat? De fet, és compatible l’actual model de gestió pública en aquest context?

GR. No existeix la diferència entre pública i privada. On hi ha la diferència és entre organitzacions complexes i organitzacions senzilles. En organitzacions complexes, que són grans i estan sotmeses a moltes variables, és molt difícil gestionar els canvis perquè estan molt afectats per moltes casuístiques. I això passa tant a la pública com a la privada. És igual que siguis un banc amb 30000 empleats o un organisme de l’Administració. Gestionar el canvi serà molt complicat. La única diferència certa entre la pública i la privada és la mètrica per la qual es mesuren els èxits. A la privada poden argumentar un compte d’explotació i a la pública aquest argument no sempre s’aguanta.

VB. Llavors en aquest sentit, creus que les tecnologies com Blockchain, poden ajudar realment a facilitar aquesta adaptació?

GR. En el context actual on tot és flux de dades, l’eficiència et demana garantir la qualitat de la dada però l’audiència et demana garantir la confiança. Blockchain és una tecnologia que intentarà acreditar com a confiables els operadors; per tant, guanyaran eficiència en el procés i credibilitat en el mercat. Si no és Blockchain haurà de ser una altra cosa, però tots nosaltres com a ciutadans, comencem a estar nerviosos en la confiança que et mereixes tu gestionant una informació meva.

“Blockchain és una tecnologia que intentarà acreditar com a confiables els operadors”.

4. La gestió de dades.

VB. De fet més enllà de quina sigui la tecnologia, sempre hi ha una constant que és la gestió de dades. Si em fan una analítica les dades, aquestes han de ser meves, no? Creus que aquí entra el component de la ètica? Quin paper hi juga?

GR. Això és la mare dels ous. I ens tindrà ocupats els pròxims trenta o quaranta anys. Al final, això d’Internet, podries arribar a resumir-ho així: què ets capaç de fer amb dades en temps real? Aquesta ‘cosa’ que en diem Internet, permet que puguis emetre dades en temps real en qualsevol moment, tant si ets un armari com una persona. I la capacitat d’emetre dades és infinita. La clau està en quina capacitat tens de generar dades. Hi ha tot un gran flux de generació de dades. Però també hi ha tota una altra lògica que ens porta a preguntar-nos què ets capaç de fer amb aquestes dades. Si jo les sumo, les resto, les divideixo per quatre i les hi aplico un algoritme, a quines conclusions arribo? I quines accions tiro endavant amb elles? Actualment resulta determinant el temps que trigues des de que descobreixes una dada fins que en fas alguna cosa. Un exemple que poso sempre en temes de salut és l’escenari següent: fins ara tot era “no em trobo gaire bé, trucaré al metge” i ara és “m’ha trucat el metge i em diu que no em trobo gaire bé”. Perquè si tens la dada, a què esperes a trucar? Quina excusa tens per no trucar?

VB. Darrerament has parlat molt sobre el concepte de dada merescuda

GR. La situació comença a ser dramàtica. Jo separo entre dada capturada i dada merescuda. La dada capturada és filla de la tecnologia: “tu no ho saps però m’he enterat d’alguna cosa”. La dada merescuda sempre és filla d’un acte de comunicació. Jo potser he capturat la dada, però t’he preguntat si et sembla bé que la faci servir i llavors passa a ser merescuda. Actualment hi han moltes capes de servei dissenyades contra dada capturada i crec que això serà terrible perquè destrossarà la confiança. Cada cop que jo t’ofereixo un servei basat en dada capturada et genero inquietud.

“La gestió de dades ens mantindrà ocupats els pròxims trenta o quaranta anys”.

Visions TIC Salut Genís Roca

Altres visions de Tic Salut Social

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email