Integració Social i Sanitària:
En el marc del Pla de Govern 2013-2016, mitjançant l’Acord GOV/120/2013, per crear el Pla interdepartamental d’interacció dels serveis sanitaris i socials.
Posteriorment es va aprofundir en el model dissenyat i, mitjançant l’Acord GOV/28/2014, de 25 de febrer, es va crear el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) com a expressió de la voluntat del Govern d’anar un pas més enllà en la interacció entre els serveis sanitaris i socials i l’aposta per un model assistencial centrat en les persones.
En el Pla de Govern per a la XII legislatura, aprovat el 25 setembre de 2018, es fa palès la necessitat de desplegar una estratègia única d’atenció integrada social i sanitària a causa de les necessitats sanitàries i socials de la població, especialment per a aquelles persones que són grans o tenen necessitats complexes. Aquesta estratègia ha de promoure l’autonomia personal i facilitar la permanència en l’entorn habitual i la inclusió social d’aquestes persones. Per assolir aquest objectiu és necessari reforçar el valor de l’atenció integral i integrada a les persones i el valor de l’eficiència i la qualitat del model de provisió, tot promovent l’encaix dels serveis sanitaris i socials, la qual cosa determina la conveniència de redefinir el PIAISS, que se substitueix pel nou Pla d’atenció integrada social i sanitària (PAISS).
La Fundació dona suport en els àmbits de les tecnologies i els sistemes d’informació a l’Agència d’Atenció Integral Social i Sanitària.
II Pla Estratègic de Serveis Socials (PESS) 2021 – 2024:
El Departament impulsa el II Pla estratègic de Serveis Socials (PESS) 2021-24 com a marc de referència per a la planificació del Sistema Català de Serveis Socials (SCSS) durant els pròxims quatre anys, amb l’objectiu de donar resposta als reptes sociodemogràfics que l’actual estat de benestar ha d’afrontar:
- Les desigualtats socials
- La feminització del risc de pobresa o exclusió
- L’increment de l’envelliment
- El sobreenvelliment i la discapacitat
- La diversificació de la societat catalana i de les llars que la componen
Estructura del Sistema Català de Serveis Socials
D’acord amb la Llei 12/2007 de Serveis Socials, el Sistema Català de Serveis Socials (SCSS) constitueix el conjunt de recursos, prestacions de serveis, tecnològiques i econòmiques i dels programes, equipaments i activitats de prevenció, atenció i promoció social. Està integrat pels serveis socials de titularitat pública i privada de l’Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d’altres administracions. Tots aquests serveis configuren la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
Els serveis socials bàsics (SSB) s’organitzen territorialment en àrees bàsiques de serveis socials (105 ABSS) sobre les comarques o sobre una població mínima de 20.000 habitants i són el primer nivell d’atenció de l’SCSS i la garantia de proximitat màxima a les persones usuàries, en la mesura que es presten en l’àrea territorial més propera a la ciutadania. El col·lectiu de professionals que l’integren, informen, orienten, fan diagnòstics i valoracions, prescriuen prestacions, detecten situacions de risc per actuar de manera preventiva i porten a terme projectes comunitaris per a la integració social de les persones i els col·lectius en risc.
Els serveis socials especialitzats s’organitzen atenent la tipologia per tal de donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició d’uns recursos determinats.
Per altra banda existeix el Tercer Sector Social, que és el conjunt d’entitats privades sense afany de lucre, mutualistes o prestadores de serveis, que treballen per la inclusió i la cohesió social, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat. A Catalunya aplega més de 7.500 entitats no lucratives que actuen en el camp social i presta serveis a més d’un milió de persones.
Més informació:
