"Whistleblowing" o la llei de protecció a informants de corrupció i altres infraccions

El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat la nova Llei 2/2023 per regular la protecció de persones informants d’irregularitats normatives greus. El text emana de la Directiva Whistleblowing (UE 2019/1937) del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2019. La norma atorga a les empreses un termini de tres mesos per adaptar-se. No obstant, el termini s’allargarà fins l’1 de desembre de 2023 per empreses amb menys de 250 treballadors.

La finalitat de la llei és protegir contra possibles represàlies a les persones que en contextos laborals detectin infraccions penals o administratives greus o molt greus i les comuniquin a través dels mecanismes previstos. En aquest sentit, la llei protegeix sobre accions o omissions que puguin constituir infraccions del Dret de la Unió Europea. Quan afectin a interessos financers de la Unió o incideixin en el mercat interior. La llei també preveu les infraccións penals o administratives que impliquin un perjudici econòmic per la Hisenda Pública i la Seguretat Social.

La protecció s’estén a tots aquells que tinguin vincles professionals o laborals amb entitats del sector públic i privat. També a persones que proporcionen assistència als informadors i a les persones del seu entorn que puguin patir represàlies.

Es regula el sistema intern d’informació, que abasta tant el canal per a la recepció de la informació, com el responsable del sistema i el procediment. Aquest canal ha de constituir-se com la via preferent per canalitzar la informació. No obstant, l’informant pot escollir el canal, intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que consideri. Es permet la comunicació anònima i es protegeix a l’informant, llevat dels casos en què una norma nacional prevegi la seva revelació o es sol·liciti en el marc d’un procés judicial.

Les entitats del sector públic obligades a disposar d’un sistema intern d’informació seran les Administracions públiques i els seus organismes o entitats dependents, les autoritats administratives independents, les universitats, les societats i fundacions del sector públic, així com les corporacions de Dret Públic, i els òrgans constitucionals o de rellevància constitucional i previstos en els estatuts d’autonomia.

També es preveu un canal extern per informar sobre infraccions i garantir la independència i autonomia en la recepció i el tractament de la informació. La seva implementació correspon a l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, que s’encarrega de la recepció i el tractament de la informació. El procediment de recepció de les comunicacions pot ser anònim o amb reserva de la identitat de l’informant, i es detalla el tràmit d’admissió i la fase instructora que culmina l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant amb l’emissió d’un informe. La resolució adoptada per l’Autoritat no pot ser objecte de recurs. La norma també preveu els drets i les garanties de l’informant i la possible implantació de canals externs d’informació per part de les comunitats autònomes.

L’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant és una autoritat administrativa independent, que assumeix diverses funcions en l’àmbit de la llei com la gestió del canal extern de comunicacions, l’adopció de les mesures de protecció a l’informant previstes en el seu àmbit de competències, la informació preceptiva dels avantprojectes i projectes de disposicions generals que afectin al seu àmbit de competències i a les funcions que desenvolupa, la tramitació dels procediments sancionadors i la imposició de sancions, i el foment i la promoció de la cultura de la informació.