Seguint el camí de la interoperabilitat

La interoperabilitat és la capacitat de compartir informació entre components (com sistemes o dispositius) sense que es perdi el seu significat. Aquesta comunicació ha de garantir l’intercanvi coherent de les dades entre departaments, organitzacions, nivells assistencials o regions, amb l’objectiu principal de proporcionar als professionals tota la informació rellevant dels seus pacients per assegurar que el procés de presa de decisions es produeix d’una manera segura, eficient i eficaç i garantint l’accés a la informació independentment del lloc en què s’hagi registrat. El SISCAT es caracteritza per presentar una gran diversitat en quant a la utilització de sistemes, serveis i dispositius per part dels diferents proveïdors: aquesta heterogeneïtat fa que sigui necessari un treball intensiu d’estandardització que permeti assolir la interoperabilitat entre els diferents agents i actors.

Quadre de temperatures de la interoperabilitat SISCAT: Quina informació intercanvia electrònicament i amb quines institucions (actualment)?

La Fundació TIC Salut Social fa ja anys que inclou l’anàlisi de la interoperabilitat al Mapa de Tendències per tal de valorar l’estat dels proveïdors de salut en quant a l’adopció de les normes i eines que permeten assolir-la. Des del 2013, l’ús tant d’estàndards d’HL7 com dels vocabularis controlats internacionals LOINC i SNOMED CT ha anat augmentant progressivament, fins situar-se a més del 70% en el cas d’HL7, prop del 50% en el de SNOMED CT i vora del 36% en el de LOINC. Les dades d’enguany també mostren una consolidació de l’ús de SNOMED CT no només per anatomia patològica sinó en d’altres àmbits com al·lèrgies o immunitzacions. En relació a la interoperabilitat semàntica, també cal destacar l’esforç que estan fent els proveïdors per adaptar-se a l’ús de CIM-10-MC/SCP, requeriment que té un elevat impacte tant als sistemes d’informació com als processos i a les metodologies de treball. En aquest sentit, més del 60% dels enquestats declara estar preparat per l’ús de la nova revisió de la classificació. Pel que fa a l’ús de motors d’integració, aquest ja s’ha situat vora el 60%, de manera que més de la meitat dels centres ja compten amb les eines per estandarditzar la missatgeria utilitzada en les seves comunicacions amb tercers.

Les dades del Mapa confirmen l’increment sostingut de l’ús dels estàndards al SISCAT, on cada any més centres els utilitzen per a intercanviar informació amb tercers, ja sigui a través d’HC3 o IS3. Així queda també palès en l’anomenat “Quadre de temperatures de la interoperabilitat SISCAT”, que mostra quin tipus d’informació s’intercanvia electrònicament i amb quines institucions, emfatitzant la importància de l’intercanvi per tal que els professionals puguin informar de tot el que estan fent i la resta d’institucions o nivells assistencials puguin aprofitar-se de la informació per afavorir els diagnòstics dels ciutadans.

L’esforç que els proveïdors dediquen a aquesta mena d’adopcions repercuteix en millorar l’eficiència, la seguretat i la presa de decisió en el procés assistencial, posant a l’abast dels professionals la informació rellevant que necessiten a cada moment.

Nota: totes les xifres presentades corresponen a dades recollides a l’enquesta Mapa de Tendències 2017. Aquestes xifres mostren una descripció no necessàriament representativa del grau de compliment dels centres, de naturalesa heterogènia.