Mapa de Tendències 2017: revisió i estat de l'art dels Serveis de Diagnòstic per Imatge

Tal i com va succeir durant la introducció de les TIC en l’àmbit de la salut, els Serveis de Diagnòstic per Imatge estan relativament avantatjats: a dia d’avui, els processos de transformació digital albiren la incorporació dels sistemes cloud, el desenvolupament de nous serveis amb la imatge com a font principal d’informació, l’abordatge de nous projectes basats en intel•ligència artificial. Així com noves formes de compartir la informació i treballar en nous models de gestió del servei de diagnòstic per imatge. Aquest article ha comptat amb la col•laboració del Sr. Carlos Gallego, Responsable del Sistema d’Imatge Mèdica del Departament de Salut.

La imatge digital es complementa cada vegada més amb eines de diagnòstic basades en elements biofísics, com l’ús combinat de diferents tècniques d’imatge, el preprocessat en el tractament d’imatges (atles, segmentació, etc.), la detecció i l’anàlisi de diferents tipus de senyals així com l’ús de models computeritzats, morfològics i funcionals, derivats del modelatge d’òrgans i teixits. A dia d’avui, la combinació de tots aquests processos permet un diagnòstic més eficient, complet i rigorós de certes malalties.

La evidència internacional indica també que la tecnologia evoluciona cap al cloud: en el marc d’aquesta tendència, els darrers resultats del Mapa exploren quina és la intenció de les Entitats Proveïdores del SISCAT de treballar amb aquest model. Les dades mostren que el 73% de les institucions que disposen de departament de diagnòstic per la imatge indiquen el seu interès per treballar en núvol, representant un increment del 5% respecte al 2016. Així mateix, la gran majoria de les entitats tenen la capacitat d’accedir a la imatge mèdica digital que elles mateixes generen des d’ubicacions exteriors, indicant que han avançat en la disponibilitat de la informació de imatge mèdica digital per fer telediagnòstic o altres serveis remots.

En relació a les modalitats que tenen integrades dins del PACS, el sector evoluciona cap un Vendor Neutral Archive (estandarització de formats i interfícies) on es pot guardar i gestionar la informació mèdica que genera l’entitat. Això permet tractar els “objectes mèdics” -no tan sols els que provenen de diagnòstic per imatge, sinó també el d’altres especialitats com la dermatologia. A més, les entitats declaren que disposen d’altres com la imatge JPEG dicomitzada (unitat de ferides complexes), endoscòpia digestiva, angiografia, imatge produïda en els quiròfans integrats, CUMS, cardiologia, malalties infeccioses, espirometries, densitometries, endoscòpies digestives, campimetries, protecció radiològica, ecografies, densitometries, proves d’esforç i, fins i tot, qualsevol imatge DICOM que aporti el pacient.

Cal remarcar que en aquest 2018 l’aplicació de la directiva europea EURATOM obligarà a totes les institucions a informar sobre la dosi de radiació que rep el pacient a una prova de diagnòstic per la imatge, requerint que els sistemes dels PACS estiguin dotats d’aquesta funcionalitat. Segons els resultats de l’enquesta d’enguany, un 26% declara no disposar encara d’aquesta funcionalitat però tenir-ho previst de cara al 2018, suggerint un obligat increment en la xifra d’entitats que ho tindran disponible al seu sistema, malgrat un 36% d’entitats que encara no tenen aquesta funcionalitat tampoc ho tenen previst per el moment.

En resum, tal i com va succeir durant la introducció de les TIC en l’àmbit de la salut, els Serveis de Diagnòstic per Imatge estan relativament avantatjats: a dia d’avui, els processos de transformació digital albiren la incorporació dels sistemes cloud, el desenvolupament de nous serveis amb la imatge com a font principal d’informació, l’abordatge de nous projectes basats en intel•ligència artificial així com noves formes de compartir la informació i treballar en nous models de gestió del servei de diagnòstic per imatge.

Trobareu més informació respecte de l’estat de l’art de la imatge digital en el següent document