L’ODPD participa al I Encuentro Internacional por los Derechos Digitales per analitzar l’impacte del Reglament de l’Espai Europeu de Dades de Salut en la recerca biomèdica

L’Oficina de Protecció de Dades (ODPD) de la Fundació va participar en la sessió “Investigación biomédica tras el Reglamento del Espacio Europeo de Datos de Salud. ¿Un nuevo mundo?”, celebrat en el marc del I Encuentro Internacional por los Derechos Digitales. Una trobada dedicada a analitzar els nous reptes jurídics, tecnològics i socials vinculats a la governança de dades i als drets digitals.

La sessió, organitzada pel professor Iñigo de Miguel Beriain, Ikerbasque Research Professor de la Universidad del País Vasco /Euskal Herriko Unibersitatea, va reunir professionals de l’àmbit jurídic, la recerca i la protecció de dades per abordar les implicacions del Reglament de l’Espai Europeu de Dades de Salut (REEDS) en la recerca biomèdica i la innovació en salut.

Els reptes del nou reglament

Maria Esteban, tècnica de recerca de l’Oficina del Delegat de Protecció de Dades de Salut, va intervenir en una taula d’experts centrada en els reptes jurídics i operatius que planteja l’aplicació del REEDS.

Durant la seva intervenció, va presentar les principals novetats que introdueix aquest nou reglament. Va posar l’accent en la reutilització de dades personals de salut per a finalitats de recerca científica, innovació i desenvolupament d’intel·ligència artificial. També va explicar perquè els organismes amb accés a dades sanitàries son responsables d’autoritzar, supervisar i controlar l’ús secundari de la informació, així com les obligacions que assumiran hospitals, administracions i altres entitats tenidores de dades de salut.

La sessió va permetre aprofundir en el procediment perquè investigadors, universitats, empreses i organismes públics puguin accedir a dades de salut per a projectes d’interès públic: dades clíniques, genètiques, administratives o procedents de dispositius mèdics. I les limitacions legals d’accés per garantir-ne un ús segur i controlat.

Un altre dels aspectes centrals de la intervenció van ser les garanties de protecció dels drets fonamentals previstes pel reglament, especialment en relació amb la privacitat, la seguretat, la pseudonimització de les dades i els mecanismes de supervisió dels usos autoritzats.

A més, des de la perspectiva de l’ODPD, va plantejar qüestions encara obertes sobre la interacció entre el REEDS i el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Entre els aspectes destacats, es va abordar la consideració de les dades pseudonimitzades com a dades personals, el tractament de dades de salut de persones difuntes, doncs en no fer-se menció en el REEDS no se sap si s’inclouràn o no, i d’incloure’s, com es regularan. També es va abordar la compatibilitat del sistema espanyol de recerca amb el nou reglament europeu, així com els principis de minimització i exactitud de les dades o el dret d’opt-out de la ciutadania.

La sessió va concloure amb una reflexió sobre l’impacte pràctic que aquest nou marc normatiu tindrà tant per a la ciutadania com per als centres sanitaris i de recerca, en un context marcat per la creixent importància de la compartició de dades per a la recerca biomèdica i la innovació tecnològica, obrint un debat sobre l’equilibri entre la promoció de la recerca científica i la innovació sanitària, d’una banda, i la protecció efectiva dels drets fonamentals, la privacitat i el control de la ciutadania sobre les seves dades personals, de l’altra.

Transparència i garanties en l’ús de dades de salut

Durant el debat es va remarcar la importància de garantir que la ciutadania rebi informació clara i transparent sobre l’ús de les seves dades de salut i que pugui exercir els seus drets de manera àgil i efectiva.

També es va posar de manifest la necessitat que el tractament d’aquestes dades es faci amb les màximes garanties, atesa la seva especial sensibilitat, i que el desenvolupament del REEDS aconsegueixi equilibrar la promoció de la recerca i la innovació amb la protecció efectiva dels drets fonamentals.

Experts en protecció de dades i ètica de la recerca

La taula també va comptar amb la participació d’Anna Boix, responsable de l’Àrea Jurídica de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron, que va aportar la visió pràctica de les entitats de recerca davant l’entrada en vigor del REEDS, i de Sergi Morales Fernández, cap de la Unitat de Protecció de Dades de Vall d’Hebron, que va analitzar l’impacte del reglament des de la perspectiva dels Comitès d’Ètica d’Investigació.

Una de les conclusions d’aquest debat va apuntar que el REEDS representa una oportunitat clau per impulsar la recerca biomèdica i la innovació tecnològica en salut a escala europea, però que la seva aplicació efectiva requerirà resoldre importants reptes jurídics i garantir una coordinació clara amb el RGPD.