"La salut digital ha estat clau i ho seguirà sent sobretot en l’àmbit de la telemedicina"

Aquesta setmana hem pogut conversar sobre l’estat de la salut digital amb la Mireia Sans, Membre del comitè d’experts del Servei de Certificació d’Apps mòbils de la Fundació TIC Salut Social. Sans és Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialitzada en medicina familiar i comunitària. Doctora cum laude i Directora assistencial del CAP Comte Borrell, CAPSBE. També és presidenta de la secció metges eSalut del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i professora a la Universitat Internacional de Catalunya.

Parlant sobre la gestió de dades massives per donar suport a la decisió clínica i l’estat actual de l’Atenció No Presencial ens comenta el següent:

Cap a on es dirigeix la salut digital des de la irrupció de la pandèmia de COVID-19?

És molt important avaluar i identificar quines són les estratègies que aporten valor als ciutadans i al sistema de salut.

La salut digital ha estat clau i ho seguirà sent sobretot en l’àmbit de la telemedicina. Aquella que fem a distància utilitzant les TIC i que hem de seguir consolidant. Cal dotar els professionals amb formació perquè assoleixin determinades capacitats. Les institucions també necessiten estar dotades de les eines adequades per poder exercir aquest servei assistencial adaptat al món digital. També és important poder informar els pacients adequadament.

I avaluar. Avaluar adequadament totes aquestes eines perquè aportin valor real, no només a la ciutadania sinó també als professionals en la pràctica clínica assistencial.  És important disposar d’eines vàlides i fiables en termes de cost-efectivitat. I revisar els diferents processos assistencials i de relacions professional-pacient per tal d’adequar-los o repensar-los tenint en compte les noves eines.

L’ús d’eines digitals s’ha incrementat en els últims dos anys entre els professionals?

Sí. Està clar que la crisi generada per la Covid-19 ha accelerat tot el procés de digitalització de la salut. Sobretot en la fase de confinament. La interacció amb els pacients i els seus familiars s’ha fet a través de la tecnologia. L’atenció no presencial s’ha incrementat a través del telèfon, la videotrucada o la consultoria online. Tot allò que entenem per telemedicina. Només aquells pacients que requerien una exploració física o que presentaven simptomatologia respiratòria aguda van ser els assistits presencialment.

Els professionals ens vam veure avesats a utilitzar la no presencialitat per necessitat. Ara ens toca donar-li un sentit útil i no indiscriminat. Diferenciar la necessitat de cada cas per decidir si cal oferir servei assistencial presencial o es pot derivar a un format remot a través de tecnologia. Amb aquest objectiu, el Departament de Salut va crear unes fitxes de recomanacions d’ús per a professionals i institucions que permeten diferenciar quins son els usos adequats, de normativa i bona praxi d’aquestes eines. El Col·legi de Metges també va crear un quadern de bona praxis de la telemedicina.

I entre la ciutadania?

També el seu ús ha anat augmentant i no només entre els joves. A consulta veiem com persones grans, que han après a utilitzar mòbil, aplicacions, la meva salut amb l’ajuda dels fill si inclús dels nets….i això per què evita desplaçaments, evita o redueix temps d’espera, facilita accés als serveis sanitaris, independnetment de la localització geogràfica, permet abordar problemes de baixa complexitat …

Quins obstacles trobes en el procés d’adopció d’eines digitals per part dels pacients?

Aquests obstacles els trobem tant en pacients com professionals. Seria la resistència al canvi. Sortir de la zona de confort i deixar de fer quelcom que fins ara funcionava: “tota la vida ho hem fet així, perquè ara hem de canviar?” Però la reflexió és que la salut digital evita temps d’espera i desplaçaments podent donar resposta a casos de baixa complexitat. En el cas que la casuística no es pugui resoldre a través d’aquest canal, el professional derivarà a visita presencial.

Un altre obstacle seria la dificultat de comunicació i expressió quan hi ha una eina tecnològica pel mig. La bretxa digital que es dona per desigualtats o factors econòmics, socials, d’edat i/o culturals.

Quin grau de desplegament de l’atenció no presencial teniu al CAPSBE?

Havíem iniciat un projecte de salut digital conjuntament amb la Fundació TIC Salut Social vinculat a la patologia crònica bronquial que amb la pandèmia s’ha frenat. En aquests moment el que tenim més desenvolupat és la telemedicina i les eines de consultoria online, atenció telefònica i vídeo-consulta. Aquesta ha estat la més complicada d’implantar.

Participació al Comitè d’Experts de la Fundació TIC Salut Social

Entrant en matèria relacionada sobre els Servei de Certificació de la Fundació TIC Salut Social li hem preguntat, entre d’altres qüestions per seu rol com a membres del Comitè d’Experts. Això és el què ens ha dit: