La interoperabilitat davant una pandèmia

La interoperabilitat entre els sistemes d’informació dels centres sanitaris està sempre sota escrutini degut a la seva importància, però aquesta qüestió es posa a prova especialment durant una situació excepcional com és un desastre natural o un brot de malaltia.

En una crisi de salut pública com la que estem vivint actualment a causa de la pandèmia ocasionada pel virus SARS-CoV-2, la interoperabilitat és més necessària que mai per tal de poder compartir informació de manera ràpida i lliure. Segons la FEMA (Agència Federal per a la Gestió d’Emergències, dels EEUU), les comunicacions durant les emergències mèdiques, han de disposar de la informació dels pacients al instant, això esdevé tan important  per a les persones com el menjar o l’aigua.

Els governs necessiten garantir l’intercanvi de dades entre plataformes en les seves respectives regions, per tal d’obtenir una visió holística de les ubicacions de casos confirmats, així com els resultats de les proves diagnòstiques dels pacients, el número de proves total administrades, els resultats del tractament, l’evolució dels casos definits, i molts altres fluxos de dades han de fluir el més lliure possible sense renunciar a la privadesa ni a la seguretat.

La interoperabilitat ajuda als metges i als pacients  a disposar  d’un historial mèdic complet, sobretot quan els pacients són alliberats dels hospitals. És destacable que per a controlar l’expansió d’un virus com l’actual, s’ha de permetre als pacients gestionar la seva salut de la mateixa manera que gestionen les seves finances o els seus viatges al seu telèfon intel·ligent.

Però no només  és fonamental interoperar amb dades clíniques. Niam Yaraghi, del Centre d’Innovació Tecnològica de la Brookings Institution, va assenyalar que hi ha un nombre selecte de països que tenen la capacitat de contenir el coronavirus per la seva capacitat d’intercanviar dades no mèdiques.

Com a exemple, Perl TM i Price CS, dos doctors que van publicar un article el passat 2 de Març al Annals of Internal Medicine, esmentaven que la informació de la història de viatges dels ciutadans s’hauria d’integrar en les seves històries clíniques electròniques, ajudant així a posar en context els símptomes infecciosos per als metges, o utilitzar aquesta informació per generar mesures de protecció per limitar la propagació de la malaltia.

Per altra banda, organitzacions internacionals d’estàndards, com SNOMED International, o LOINC, estan publicant noves actualitzacions en els seus respectius estàndards per poder cobrir els nous casos d’us relacionats amb el COVID-19:

• SNOMED-CT ha publicat provisionalment el passat mes de Març nous registres que contenen conceptes i descripcions relacionats amb el COVID-19, com per exemple “Malaltia causada per síndrome respiratòria aguda severa coronavirus 2” o “Antigen de la síndrome respiratòria aguda severa coronavirus 2”.
• L’equip de LOINC també estan desenvolupant actualment els codis relacionats amb el COVID-19, els quals poder estar modificats abans de la seva inclusió en el propera actualització oficial de l’estàndard.
• El Centre Nacional d’Estadístiques Sanitàries (NCHS) i els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC), ambdues agències nacionals dels EEUU, estan implementant un nou codi de diagnòstic, U07.1, COVID-19, en la classificació internacional de malalties, en la desena revisió (ICD-10-CM), vigent a partir de l’1 d’abril de 2020.

En el darrer webinar allotjat per la  Healthcare Information and Management Systems Society, Inc. (HIMMS) realitzat el passat 2 d’Abril, 4 CIOs de centres hospitalaris de diferents comunitats autònomes d’Espanya van compartir les seves experiències en matèria de TIC alhora de fer front a la pandèmia.

Durant el webinar, els CIOs van destacar la importància de la interoperabilitat sobretot en els moments actuals que estem vivint per poder intercanviar informació el més àgil i flexible possible, ja que disposar de les dades a temps pot marcar la diferència entre salvar un pacient o perdre’l.