InforSalud 2022 posa el focus en la dada i la Intel·ligència Artificial

24 de març del 2022

‘Compartint dades, informació i coneixement en salut’ ha estat el lema del XXV Congrés Nacional de la Informàtica de la Salut (InforSalud 2022), organitzat per la Societat Espanyola d’Informàtica de la Salut del 22 al 24 de març a Madrid. L’esdeveniment ha reunit autoritats sanitàries i professionals del camp de la digitalització i la innovació procedents dels diferents sistemes sanitaris autonòmics, la recerca, i la indústria tecnològica i de la salut.

Els temes principals abordats en aquesta edició han girat al voltant de l’aplicació de la Intel·ligència Artificial al sector salut; la dada de salut, l’espai nacional de dades de salut i la interoperabilitat; el pacient i el professional davant dels nous models assistencials; el canvi cultural i competències digitals en salut; i el paper de la infermeria en el procés de digitalització. A més dels debats, s’han presentat comunicacions sobre treballs de recerca i projectes innovadors, entre els quals hi figuren dos liderats a la Fundació TIC Salut Social: COMPDIG-Salut per a la capacitació digital dels professionals de salut de Catalunya, i el desplegament del model d’atenció no presencial (LATITUD) a la regió sanitària de la Catalunya Central.

Aplicació de la Intel·ligència Artificial al sector salut

La Intel·ligència Artificial ha estat un dels temes més comentats als diferents debats del congrés, ja sigui al·ludint als grans reptes i oportunitats que presenta, especialment ara amb la injecció de fons europeus, o amb la presentació d’algun cas d’èxit a centres sanitaris.

El Director de l’Àrea d’Intel·ligència Artificial de la Fundació TIC Salut Social i responsable de Sistemes d’Imatge Mèdica i Anatomia Patològica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Carlos Gallego, va participar en el debat monogràfic sobre els usos d’aquesta tecnologia al sector salut. En la seva intervenció, va destacar els motius pels quals encara es fa servir relativament poc aquesta tecnologia a la pràctica clínica malgrat la multitud de publicacions científiques recents i les constants notícies als mitjans de comunicació.

 “Hi ha tres factors principals que expliquen les dificultats d’aplicar la Intel·ligència Artificial als sistemes de salut: la sanitat és un sistema complex en el qual hi ha molts actors amb responsabilitats i funcions diferents; tenim un marc regulador que implica seguir un procés igual que un equipament mèdic i això fa que sigui molt complex arribar fins al final; i hi falta un model formal i científic per al desenvolupament d’aplicacions”, va explicar Gallego.

Els participants al debat van destacar que la Intel·ligència Artificial serà protagonista del canvi i transformació del sistema sanitari. Un sistema que haurà de passar de l’estudi del procés a l’anàlisi de la dada, centrat en la seguretat i la protecció. En aquest sentit, es va remarcar la necessitat d’establir mecanismes de vigilància per a un ús ètic d’aquesta tecnologia, i de treballar per guanyar la confiança del personal mèdic, en termes d’eficàcia, fiabilitat i explicabilitat de la tecnologia.

En una altra sessió sobre la interoperabilitat al Sistema Nacional de Salut, el responsable del Pla de Sistemes del Servei Català de la Salut, Jordi Piera, va remarcar que “hem de fer servir entorns federats d’aprenentatge en què les dades no surtin de la nostra organització i puguem entrenar algoritmes d’intel·ligència artificial”. I perquè això funcioni, va dir, “les dades han d’estar normalitzades i hem de trobar un fòrum on puguem compartir els algoritmes i fer-los servir entre tots”.

La dada de salut

Un dels missatges més reiterats al congrés ha estat la necessitat d’establir un llenguatge comú, no només entre les comunitats autònomes, sinó també entre els diferents centres sanitaris d’una comunitat. “El projecte d´espai de dades és necessari, interessant, complex, i requereix d’una gran dosi de definició perquè tots parlem del mateix“, va afirmar el Director de l´Àrea de Sistemes d´Informació del Servei Català de la Salut i Coordinador General de les TIC, Pol Pérez. A la seva intervenció, Pérez també va reivindicar la necessitat de desacoblar la tecnologia a l’ús de les dades, perquè la seva evolució constant no repercuteixi en el model de dades.

D’altra banda, la cap del Gabinet de la Secretaria General de Salut Digital, Informació i Innovació del Sistema Nacional de Salut, Lucía Escapa, va destacar que el Ministeri de Salut està treballant al costat de les autonomies perquè “les dades es facin servir en benefici de les persones que les utilitzen”. En concret, va explicar que els diferents grups de treball dedicats a la definició de l’ús de dades s’estan focalitzant en els usos secundaris perquè el marc normatiu que hi ha és suficient i ho fa més senzill. Un punt en què no van coincidir alguns participants del debat, que van destacar que la llei va darrere de la necessitat i que es produeixen diferents interpretacions del marc regulador entre centres i actors del sistema.

El pacient i el professional davant dels nous models assistencials

La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un abans i un després en la utilització de les TIC per part de la ciutadania en general i els serveis de salut, tal com ja es va apuntar a l’anterior edició del congrés, celebrada al juny del 2021, i s’ha tornat a repetir en aquesta edició. Tot i això, ja han començat a aflorar “llums i ombres” que, en paraules de la Directora de Programes Assistencials del Servei Canari de Salut, Elizabeth Hernández, no poden passar desapercebudes pel sistema: “cal fer un pas més, cal reconnectar amb el pacient des d’un altre punt de vista, no exclusivament des de la reconnexió de la tecnologia, ja que ja hi ha hagut queixes de pacients que no els exploren”.

En línia amb allò exposat anteriorment, el portaveu de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients i president d’Esclerosi Múltiple Espanya, Alfonso Castresana, va fer una crida a l’empatia i a no deshumanitzar l’atenció sanitària: “sabem que la informàtica avançarà i que la digitalització serà absolutament necessària, però volem que els avenços tecnològics no deixin enrere el pacient, que l’acompanyin i l’atenguin. Volem trobar-nos amb un ésser humà”.

El canvi cultural i competències digitals en salut

“Per avançar cap a la transformació digital cal pensar de manera digital, i no igual que abans”. Aquest va ser un dels missatges principals del debat en el qual es van repassar alguns dels avenços més destacats dels darrers anys en aquest àmbit, i les dificultats que s’han trobat els professionals i els gestors de la sanitat per implementar els canvis. La subdirectora Tecnologies de la Informació del Servei de Salut de les Illes Balears, Maria Carmen Moreno, va explicar que, especialment amb la pandèmia, s’ha visibilitzat i reconegut el paper dels professionals de l’àmbit sanitari que no es dediquen a l’atenció assistencial, com ara el cas dels tecnòlegs que són un col·lectiu indispensable en el procés de transformació digital, però “sobre el qual no pot recaure únicament la responsabilitat del projecte”, va advertir.

El debat també va abordar el repte de millorar la comunicació entre els professionals. Pel Director General d’Assistència Sanitària del Servei Aragonès de Salut, José María Abad, “la transformació digital hauria d’ajudar a canviar les maneres de relacionar-nos entre professionals”, i també amb els pacients i els serveis socials.

Infermeria, digitalització de processos i la seva repercussió en salut

Un altre dels sectors representats al congrés ha estat el de la infermeria, com a actor clau en la transformació digital. Durant la taula rodona d’infermeria es van tractar aspectes interessants sobre els processos de digitalització i el seu impacte a l’atenció a pacients crònics complexos, la integració entre atenció hospitalària i sociosanitària, la cronicitat infantil i el suport a la presa de decisions en emergències pediàtriques. Mª Dolores Roldan, infermera titulada de l’Hospital Clínic Universitari Verge de l’Arrixaca, va destacar el “paper de lideratge de la infermera gestora de casos per a la gestió de la informació de crònics”. També es va presentar un projecte sobre les claus en la gestió de la informació a les telecures integrades entre atenció hospitalària i sociosanitària. Nuria de Argila, Supervisora ​​de Formació-Docència i Hospital de Dia Geriàtric, va compartir el paper de les infermeres per a la gestió de la informació entre nivells assistencials.

A l’àmbit pediàtric, el Dr. Sendoa Ballesteros, Adjunt a la Direcció d’Infermeria de l’Hospital Santa Marina (Bilbao) a Osakidetza, va presentar una aplicació mòbil per a la presa de decisions en emergències amb eines de suport per a l’assistència, la prescripció de fàrmacs, la presa de constants o l’ús de tècniques per a aquest perfil de pacients. Finalment, i també en atenció infantil, Abraham Delgado, Tècnic Assessor de la Sotsdirecció de Cures Servei Càntabre de Salut, va parlar del projecte TICHRON per a l’abordatge de la cronicitat infantil.

Comunicacions orals en el marc del sistema català de salut

Catalunya ha tingut una presència destacada a InforSalud 2022, ja no només a les taules de debat, sinó també amb les següents comunicacions orals seleccionades pel jurat:

COMPDIG-Salut: Cap a la capacitació digital dels professionals de la salut de Catalunya. Erik Andrés, Project manager de la Fundació TIC Salut Social va presentar el projecte COMPDIG-Salut, que té l’objectiu de definir el mapa i el model d’acreditació de les competències digitals dels professionals de la salut, així com l’estratègia de capacitació a Catalunya .

Desplegament del model d’atenció no presencial a la Regió Sanitària Catalunya Central. Jesús Berdún, responsable del model LATITUD de la Fundació TIC Salut Social, va compartir els avenços realitzats pels quatre hospitals de la regió, destacant aspectes crítics com la definició de protocols clars o la integració d’agenda del professional per a un desplegament adequat dels canals de atenció no presencial.

WEB de programació per motius (PxM). Òscar Solans, responsable de l’Oficina eSalut del Servei Català de Salut, va exposar una eina que permet estratificar els motius de consulta de la ciutadania en atenció primària, millorant l’accessibilitat i l’omnicanalitat de l’atenció sanitària.

Desenvolupament d’aplicació mòbil per enviar imatges clíniques a l’historial electrònic de salut. David López, de l’Oficina eSalut del Servei Català de la Salut, va mostrar una aplicació en què es comparteixen alguns resultats sobre una eina que permet a professionals enviar imatges mitjançant el mòbil a l’historial clínic.

El procés obstètric transversal en el marc del HES (Historial Electrònic de Salut) de Catalunya. Marta Espinalt, de l’Oficina eSalut del Servei Català de la Salut, va explicar la definició d’un model assistencial integrat de dades, interoperable i dotat d’un visor del procés per facilitar la tasca dels professionals, basat en estàndards d’arquetips OpenEHR.

Implementació i digitalització del procés transversal de transició entre nivells assistencials. Anna Serra, de l’Oficina eSalut del Servei Català de la Salut va presentar PREALT: aquella informació clínica que es genera abans de l’alta d’un pacient, necessària per als equips de referència per garantir la continuïtat assistencial en la presentació.