A l’edició d’abril del butlletí FlashTICSS vam compartir el vídeo de la conferència que Marc Coronas, membre de la UTAC, va realitzar en el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Ara, l’hem entrevistat perquè ens expliqui més detalls sobre la Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació, quins serveis ofereixen, en què consisteix i quines possibles aplicacions tindrà en el nostre sector. Coronas és llicenciat en psicologia i professor associat del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
La UTAC és un servei extern de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Comprèn la UTAC Sírius, en conveni amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la UTAC Ensenyament, en conveni amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La funció principal de la UTAC és l’assessorament (que inclou la valoració, el suport directe i el seguiment) a usuaris, familiars, professionals, entitats i empreses, en Comunicació Augmentativa i en tecnologies de suport en general.
El perfil principal d’atenció són persones que no poden, o que presenten greus dificultats per, utilitzar la parla per comunicar-se, ja sigui de forma permanent o temporal. Per exemple una persona amb ELA, que hagi pogut perdre la capacitat de parlar, un infant amb paràlisi cerebral que mai hagi parlat, o una persona intubada en una UCI, que no pot parlar, però que està plenament conscient.
En altres casos les demandes ens arriben per part de persones que no tenen cap dificultat per comunicar-se, però que, normalment com a conseqüència de la seva discapacitat motriu requereixen de l’ús de tecnologies de suport per a incrementar els seus nivells d’autonomia en el dia a dia per activitats com utilitzar o un ordinador, o desplaçar-se de forma autònoma.
Els diagnòstics més freqüents entre els usuaris del servei són paràlisi cerebral, discapacitat intel·lectual, afàsia, trastorns de l’espectre de l’autisme, esclerosi lateral amiotròfica, distròfia muscular, atàxia, traumatisme cranioencefàlic, esclerosi múltiple i atrofia muscular espinal.
Des de la UTAC Sírius es fa la valoració i seguiment d’usuaris que contacten directament o a través de les seves famílies amb els servei, i si cal ens desplacem als domicilis per dur a terme aquestes valoracions. En una segona fase del procés, també ajudem a configurar i implementar les tecnologies de suport que es puguin requerir en cada cas. A més, a un nivell més institucional s’ofereix assessorament i formació a professionals de CDIAPs, Tallers Ocupacionals, Residències, Hospitals…
En l’àmbit de la salut, en els darrers anys hem col·laborat amb centres com l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa o la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. En alguns casos la col3laboració s’ha establert amb els quips de logopèdia i foniatria, en d’altres directament amb les Unitats de Cures Intensives, i en d’altres amb unitats específiques d’atenció a un diagnòstic determinat, com l’Esclerosi Lateral Amiotròfica.
Tan en els àmbits de l’educació com els més vinculats a l’àmbit del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (CDIAPS, Tallers Ocuapcionals, Residències, etc.) el grau d’implantació i de coneixement del servei és prou bo i això fa que cada vegada es coneguin i utilitzin més els sistemes augmentatius de comunicació.
En canvi en altres àmbits com el de la salut, sembla que es fa més difícil aprofitar el recursos que s’ofereixen des de la Comunicació Augmentativa. En altres països coneixem experiències modèliques en aquest sentit, un dels centres de salut que excel·leix en aquesta àrea és el Boston Children’s Hospital, en que l’equip dirigit per John Costello fa una gran tasca, tant de recerca com d’atenció a pacients de totes les edats.
Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació són formes d’expressió diferents al llenguatge parlat, que tenen com objectiu augmentar i/o compensar les dificultats de comunicació i llenguatge de moltes persones amb discapacitat (temporal o permanent).
La Comunicació Augmentativa i Alternativa no és incompatible sinó complementària a la rehabilitació de la parla natural, i a més, pot ajudar a l’èxit de la mateixa quan aquesta és possible. No s’ha de dubtar, doncs, en introduir-la a edats primerenques, tant aviat com s’observin dificultats en el desenvolupament del llenguatge oral, o poc després de que qualsevol accident o malaltia hagi provocat el seu deteriorament. No existeix cap evidència de que l’ús de CAA inhibeixi o interfereixi en el desenvolupament o la recuperació de la parla.
La Comunicació Augmentativa i Alternativa utilitza diversos sistemes de símbols, tant gràfics (fotografies, dibuixos, pictogrames, paraules o lletres) com gestuals (mímica, gestos o signes manuals) i, en el cas dels primers, requereix també l’ús de productes de suport. Els diversos sistemes de símbols s’adapten a les necessitats de persones amb edats i habilitats motrius, cognitives i lingüístiques molt dispars.
Els productes de suport per a la comunicació inclouen recursos tecnològics, com els comunicadors electrònics, que poden consistir en ordinadors, o tauletes amb programari específic, i que disposen de veus sintetitzades que transmeten allò que l’usuari escriu o selecciona.
En alguns casos, però la millor solució no consistirà en utilitzar la tecnologia, sinó en suports no electrònics com els plafons i els llibres de comunicació.
Existeixen programari i apps específiques en l’àmbit de la Comunicació Augmentativa, que permeten, cada vegada de forma més senzilla, donar resposta a aquest tipus de necessitats. Quan l’accés a la tecnologia, com a conseqüència de dificultats motrius, no es pot fer per les vies convencionals (teclat, ratolí, o pantalla tàctil) disposem de productes de suport que ens permeten accedir-hi a través de vies alternatives com el moviment del cap o fins i tot utilitzant només la mirada.
Cada vegada disposem de més opcions i solucions tecnològiques que van donant millor resposta a les necessitats dels nostres usuaris. En el nostre àmbit malauradament massa sovint el problema no està en que no disposem d’una bona solució, sinó en el fet que els professionals que estan al voltant de la persona que ho necessita, ni tan sols saben que existeixen aquest tipus de recursos. Per això pensem que és important que els professionals de l’àmbit de la salut coneguin i utilitzin recursos públics com la UTAC, per ajudar-los a conèixer aquestes tècniques.
Des del món de al Comunicació Augmentativa cada vegada s’utilitzen més els dispositius adreçats a la població general, i per tant l’evolució anirà lligada a la de les tecnologies de mobilitat generals. Esperem que cada vegada existeixin dispositius més portables, amb bateries que permetin més autonomia i que els sistemes operatius d’aquests dispositius contemplin el màxim d’opcions d’accessibilitat possibles.
Per altra banda, alguns productes que fins ara s’estaven utilitzant de forma molt específica en població amb discapacitat també estan experimentant canvis importants. Aquest és el cas dels dispositius de seguiment de mirada (eye-tracking) que durant el darrer any s’han estès a la població general com a perifèrics per a videojocs, cosa que ha permès rebaixar molt el seu preu per a l’usuari, facilitant-hi l’accés per a més persones amb discapacitat.
Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email