El model de Nonaka i Takeuchi

En el seu llibre de 1995 titulat “The Knowledge-Creating Company”, Nonaka i Takeuchi van proposar una teoria per explicar el fenomen de la creació del coneixement organitzatiu. La creació de coneixement organitzatiu es va definir com “… la capacitat d’una empresa per crear nous coneixements, difondre’ls a tota l’organització i transformar-los en productes, serveis i sistemes”. Nonaka i Takeuchi van argumentar que el coneixement és inicialment creat per individus i que el coneixement creat pels individus es converteix en coneixement organitzatiu a través d’un procés de desenvolupament en espiral. Els autors assenyalen que hi ha dos tipus de coneixement: el coneixement explícit, contingut en manuals i procediments, i el coneixement tàcit, només après per l’experiència, i que es comunica només de manera indirecta, a través de la metàfora i l’analogia. Els directius dels EUA se centren en el coneixement explícit. Els japonesos, en canvi, se centren en el coneixement tàcit. I això, argumenten els autors, és la clau del seu èxit: els japonesos han après a transformar el tàcit en coneixement explícit, tal com es mostra en la representació gràfica del vídeo.