Del guix a la fèrula impresa en 3D: nou projecte per millorar la immobilització de les lesions a l’avantbraç

Els serveis d’urgències de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, l’Hospital de Campdevànol – Hospital Comarcal del Ripollès, i l’Hospital Comarcal de la Selva (Hospital de Blanes), han iniciat un assaig clínic per avaluar l’impacte de l’ús de fèrules impreses en 3D per a la immobilització de les fractures de radi distal. Per tal de demostrar que aquesta tecnologia ofereix una alternativa potencialment superior al guix que s’acostuma a posar a urgències quan es produeixen aquestes lesions a l’avantbraç, els tres hospitals provaran el nou sistema fins al juliol del 2025, i dos mesos després, al setembre, compartiran els resultats.  

El principal objectiu de l’estudi és avaluar l’impacte, eficàcia, eficiència i seguretat de l’ús de les fèrules IMUR® preformades en fractures de radi distal que presentin els pacients que acudeixen a urgències. Addicionalment, es contrastaran aspectes de qualitat de vida i clínics relacionats amb les fractures de radi distal, s’avaluarà el confort de la immobilització, i s’analitzarà la sostenibilitat de la fèrula respecte al guix, la usabilitat dels dos mètodes d’immobilització, i el temps que dediquen els professionals amb les dues tècniques d’immobilització.

El projecte està impulsat per la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines, i coordinat per la Fundació TIC Salut Social i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).

Tractament de les fractures de radi distal

Les fractures de radi distal són una de les lesions ortopèdiques més comunes, amb una prevalença d’entre un 25-30% en la població adulta. En la majoria dels casos, el tractament recomanat és la immobilització de la zona lesionada amb guix, perquè proporciona estabilitat a la fractura i permet la curació adequada de l’os.

Malgrat els beneficis de la tradicional tècnica d’immobilització amb guix, un 20% dels pacients presenta complicacions derivades de la mala col·locació del guix, com poden ser lesions cutànies, neuropaties compressives i distròfia simpàtico-reflexa.

En els últims anys, amb les tècniques d’impressió 3D, s’han desenvolupat fèrules per a la immobilització de les fractures de radi distal fetes amb materials biocompatibles, com les resines polimèriques. L’ús d’aquesta tecnologia presenta potencials beneficis respecte al guix: és més còmoda i lleugera, presenta una major ventilació i facilitat d’higiene, una millor adaptació anatòmica i una menor incidència de complicacions cutànies. A més a més, permet que els professionals puguin tenir una major visualització de la zona afectada, no genera residus hospitalaris derivats de l’aplicació del guix, i permet la seva esterilització i reutilització en altres pacients, entre d’altres.

Properes passes

Des del desembre del 2024 i fins a finals de juliol del 2025, els pacients que arribin amb aquest tipus de fractura a les urgències dels tres hospitals participants a l’estudi seran tractats de forma aleatòria amb guix o fèrula 3D, sempre que compleixin els criteris d’inclusió i signin el consentiment informat. D’aquesta manera, els professionals participants al projecte podran comparar i avaluar els beneficis i inconvenients d’ambdues tècniques.

Els resultats de l’estudi es traslladaran al Sistema de Salut per talde valorar la seva possible implementació, en el cas que es demostri unamajor eficàcia, eficiència, seguretat i sostenibilitat de les fèrules 3D respecte al guix. Així mateix, es preveu una segona fase en la qual s’impliqui també a determinats Centres d’Atenció Primària.