Salut Mental a Catalunya: cap a una major integració dels sistemes d’informació

Autor: Francesc López Segui   /  2 de agosto de 2018

L’atenció pública a la Salut Mental i Addiccions (SMiA) a Catalunya és un sistema assistencial en profunda transformació des de fa temps, però de manera més visible durant el darrer any amb l’aprovació de les línies estratègiques 2017-2020 del Pla Director de Salut Mental. Aquest té com a objectiu la normalització i integració assistencial, tan vertical com horitzontal, dels recursos sanitaris i socials, essent el coneixement i transmissió de la informació clínica de les persones ateses el factor clau per tal de facilitar la continuïtat assistencial. Els resultats del Mapa de Tendències mostren que una tercera part de les Entitats Proveïdores del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) tenen un recurs de l’àmbit de la SMiA, idea força tant de la importància com de la progressiva integració dels sistemes de SMiA en l’atenció sanitària general.

D’acord amb els resultats d’enguany, el 76% de les entitats responents disposen de programaris relatius a l’estació clínica d’infermeria i pla de cures, eines que serveixen de base per construir aquest pla integral d’atenció i que, en continuïtat amb d’altres recursos, permeten valoracions cada cop més holístiques. Aquests plans de cures tenen una visió bio-psico-social amb moltes dificultats d’aplicació, la qual cosa podria explicar una menor puntuació en el grau de satisfacció del programari utilitzat. En aquest procés d’integració, els Centres d’Atenció i Seguiment d’Addiccions, encara que progressivament van utilitzant formules d’integració funcional o de col·laboració amb els centres de Salut Mental, tampoc disposen d’un Conjunt Mínim Bàsic de Dades específic (objectiu 2018). Es constata, doncs, la seva baixa interconnectivitat tant a l’accés com a l’aportació de dades.

Disposició, grau mitjà de satisfacció i intenció de canvi del programari utlitizat, per categories

Un dels punts forts destacats per les dades és que el 75% dels Centres de Salut Mental i Addiccions (CSMiA) aporten dades a l’HC3: aquesta dada és important perquè el gruix de la població atesa per SM ho fa en aquests centres (2,8% de la població adulta i un 4,1% de la població menor de 18 anys); per tant, l’atenció dispensada, en gran part, està disponible en el sistema. En canvi, s’identifiquen com a punts de millora l’encara parcial accés d’aquests centres a l’HC3 (aproximadament el 50%), aspecte cabdal si es vol millorar l’atenció en salut física i psíquica de les persones; i l’accés i la informació a l’HC3 de les unitats d’aguts, així com de les persones ateses a Hospitals de Dia, Subaguts i Centres de Dia (probablement la seva informació queda reflectida en la informació dels Centres de Salut Mental).

Informa/Té accés a HC3? Per especialitats

En general, podem considerar que l’entorn de SMiA està fent un visible esforç d’adaptació: venim d’un dèficit important que, de manera progressiva, assolirà les quotes d’informació i accés necessàries per una qualitat assistencial integral. El Mapa de Tendències ens dona un mapeig de situació actual i ens permet trobar punts de millora.

Agraïm la col·laboració en la redacció d’aquest article al Dr. Pere Bonet (Althaia Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa). Per a més informació, si us plau contacteu al correu mapatendencies@ticsalutsocial.cat

  • Avaluació del programari de l’Atenció a la Salut Mental i Addiccions: resultats del Mapa de Tendències