Trencant els mites sobre l’aplicació de les TIC als serveis sanitaris

Autor: Adrià G.Font   /  10 de novembre de 2014

L'estudi proposat per McKinsey&Company comença fent un repàs de la història de les TIC aplicades als sistemes sanitaris, i n'identifica tres etapes: la primera, durant la implementació dels ordinadors per tal de dur a terme tasques sistemàtiques repetitives; la segona, uns vint anys després, quan s'intentà integrar els ordinadors als processos claus de cada àmbit; i la tercera, que s'està donant actualment, que mira d'adaptar les noves tecnologies de manera integral. 

La limitació de les dues primeres etapes es va deure, en gran part, al fet que les TIC s'aplicaven només superficialment, i sense tenir en compte les necessitats del pacient. La tercera etapa ha de corregir aquestes qüestions, i ara que els usuaris han adaptat les noves tecnologies a la seva vida diària, és el moment perfecte per a que la sanitat s'acabi de digitalitzar. El problema, és clar, està en saber quin camí seguir.

El primer pas és intentar entendre els pacients: tant les seves necessitats com a tal, com les seves preferències com a usuari d'aparells digitals. L'article defensa que moltes institucions estan desenvolupant els seus sistemes al voltant d'idees preconcebudes sobre els seus usuaris, i la investigació que han dut a terme mira de trencar mites que, tot i que potser foren reals en el passat, ara ja no es poden aplicar.

A través d'una enquesta a més de 1.000 persones de tres països diferents (Singapur, Alemanya i Regne Unit), l'estudi de McKinsey&Company trenca els mites següents: 

  1. La gent no vol usar serveis digitals per gestionar la seva salut: Degut a la naturalesa delicada de la informació que es tracta en aquests casos, hi ha la creença de que els pacients no volen revelar la seva informació digitalment. Tanmateix, l'enquesta demostra que la raó per la que més usuaris no fan servir eines electròniques sanitàries és perquè no cobreixen les seves necessitats. De fet, el 75% dels enquestats està a favor dels sistemes digitals en sanitat, sempre que el servei ofert sigui fiable i de qualitat.
  2. Només la gent jove fa servir eines digitals: Aquest és un dels mites més estesos, i un dels suposats inconvenients a l'hora d'implementar un sistema digital. Tanmateix, el qüestionari demostra que els majors de 50 anys volen accedir a serveis sanitaris en línia tant com la gent jove. El percentatge és de més de 70% a Alemanya i al Regne Unit, i encara més alt a Singapur.
  3. La salut mòbil serà el motor de canvi: Sovint es considera que la salut mòbil és l'impulsor més efectiu de les TIC, però l'enquesta demostra que la demanda de mHealth no és tant universal com es creu. És a dir, és un factor important en l'evolució de la salut digital, però no la qüestió determinant.
  4. Els pacients volen sistemes innovadors i apps: El que busquen els pacients no són sistemes revolucionaris ni apps amb aplicació a les xarxes socials, sinó eines eficaces, accessibles i fàcils d'integrar amb altres dispositius.
  5. Es necessita una plataforma integrada que ofereixi molts serveis: L'article explica que moltes institucions creuen que la clau està en prendre’s el seu temps i crear sistemes totals, que ofereixin tots els serveis que l'usuari pot necessitar. Les respostes del qüestionari demostren que és més important actuar ràpid. Els usuaris dels tres països donen prioritat a tasques simples i rutinàries, com ara per exemple demanar visita.

[Gràfic amb les respostes que fan referència al mite 1.]

A les conclusions, l'article emfatitza la importància d'estudiar les diferències entre mites i realitats pel que fa a l'aplicació de les TIC als serveis sanitaris. Entendre què és el que els pacients realment pensen i volen és necessari per tal de poder tirar endavant, i així, de mica en mica, anar adaptant les TIC de manera efectiva i productiva. El més important és aconseguir que els pacients facin servir aquests serveis, perquè un cop ho facin, les institucions es podran centrar en ampliar-los i millorar-los. 

Per aquest motiu destaca la iniciativa del  Model d’Assistència no Presencial desenvolupat per la Generalitat de Catalunya, que posa al pacient al eix central del servei sanitari, i desenvolupa un sistema al voltant de les seves necessitats.