The Onlife Manifesto

Being Human in a Hyperconnected Era

El llibre Onlife Manifesto [1] planteja repensar temes socials en una etapa de transició digital en la qual la distinció entre online i offline perd sentit. Aquest manifest és el resultat d’una iniciativa liderada per Luciano Floridi, professor de filosofia i ètica de la informació a la Universitat d’Oxford, junt amb una dotzena de col·laboradors de diferents àrees del coneixement com l’antropologia, la ciència computacional, el dret, la filosofia o la sociologia. En síntesi el Manifesto Onlife pot considerar-se com un document fonamental per entendre la complexitat de l’entorn a través del qual transcorrerà el futur de l’espècie humana.

A continuació es detallen alguns dels plantejaments més destacats d’aquest material de referència:

La distinció entre online i offline perd sentit.

L’omnipresència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha produït quatre grans transformacions en la vida de l’ésser humà:

  • La pèrdua de la separació entre realitat i virtualitat.
  • La pèrdua de la separació entre humà, màquina i naturalesa.
  • El pas d’una escassetat d’informació a l’abundància de la mateixa.
  • El canvi del predomini d’entitats independents i relacions binàries a la preeminència de les interaccions i les xarxes.

La rellevància de temes associats a la privacitat, l’atribució de responsabilitat o les modificacions en la manera de fer política.

D’acord amb diversos autors i degut a canvis ocasionats en la privacitat, aquesta hauria de ser reinventada i preservada alhora.

Reconsiderar la manera en què la responsabilitat és atribuïda al context onlife, ja que en comptar amb tecnologies que amb el pas del temps es tornen més autònomes, resulta complicat distribuir la responsabilitat entre els diferents individus i institucions involucrats en el desenvolupament i adopció de les TIC

Com a resultat de l’abundància d’informació processada per aquestes tecnologies, l’Estat, que solia ser el principal agent d’informació, veu afeblit el seu paper en la hiperhistòria ja que ara hi ha múltiples agents informacionals desterritorialitzats que operen en diferents àmbits del món onlife. La hiperconnectivitat pot ser considerada com una de les característiques primordials de la hiperhistòria

Els autors ressalten la conveniència de trobar models efectius de participació democràtica; de la mateixa manera, adverteixen sobre els conflictes que podrien aparèixer si companyies com Google o Facebook conseguissin exercir un control il·limitat sobre Internet

El text també insisteix en la necessitat de protegir la capacitat humana d’atenció; en una realitat saturada d’informació, algoritmes i sistemes intel·ligents, l’habilitat d’enfocar l’atenció cap a alguna cosa o algú es fa imprescindible per poder establir vincles de col·laboració i empatia entre persones i comunitats.

Aquest Manifest pretén llançar un debat obert sobre els impactes de la digitalització a l’espai públic, la política i les expectatives socials cap a l’elaboració de polítiques en l’Agenda digital europea. Alhora, el document pretén iniciar una reflexió sobre la manera com un món hiperconnectat demana repensar els marcs referencials sobre els quals es construeixen les polítiques.

[1] Floridi, L. (2015). The Onlife Manifesto: Being Human in a Hyperconnected Era. Springer Cham Heidelberg New York Dordrecht London. Recuperat el 24 d’abril de 2019 de https://link.springer.com/content/pdf/10.1007%2F978-3-319-04093-6.pdf

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email