Per què salut i social?

Autor: Francesc López Segui   /  3 d'octubre de 2018

“L’atur és el principal problema de salut a Catalunya”. Atribuïa aquesta frase al Conseller Comín, però no ho he pogut contrastar. En qualsevol cas, el titular va al moll de l’ós: els factors socials determinen la salut (i la salut determina els factors socials). La simultanietat en aquesta relació no és cap novetat. L’emergent importància de les malalties cròniques va motivar durant els anys seixanta l’auge de l’epidemiologia (la ciència que des del segle quinze estudia la salut dels grups humans en relació amb el seu medi), identificant la importància de factors com el tabaquisme, la dieta, l’inactivitat física i la pressió alta com a determinants de la mortalitat. Avui dia, vinculem inequívocament tots aquests elements a la salut.

Durant els anys setanta, Marc Lalonde, ministre de salut i benestar* canadenc entre 1972 i 1977, va publicar i disseminar el famós “Lalonde Report” [1], identificat com el primer document d’un govern del món occidental que reconeix que l’èmfasi en l’òptica biomèdica dels sistemes de salut és erroni i que cal buscar més enllà dels sistemes tradicionals (sick care) per tal de millorar la salut pública. En aquella època, el gràfic que es presenta a continuació devia ser el que ara diem “disruptiu”: més enllà de la precisió de les proporcions proposades, és una crítica frontal a l’abordatge dels governs enfront la salut pública.

Lalonde: divergències entre l’efecte relatiu dels determinants de la salut i proporcions relatives del diner públic destinat als determinants de la salut

Han passat quaranta anys i segurament, malgrat ens hem reeducat en la cultura del que és salut i social, aquesta crítica segueix aplicant. Desenes de disciplines i milions de recercaires han intentat sumar en l’entesa rigorosa d’aquesta multicausalitat malgrat les limitacions pròpies de la seva complexitat. Fixeu-vos com d’heterogenis són els diagnòstics i com canvien les etiquetes i els pesos relatius respecte de la proposta Lalonde (Bosske et al. [2]):

Resum de les diferents perspectives en l’assignació de pesos als determinants de salut

Així mateix, milers de treballadors públics de casa nostra han pensat i repensat quin és el marc d’actuació que ha de coordinar el que encara són dos móns. Què ens depararà el nou PIAISS? Sembla que la solució passa per coordinar-se millor i compartir informació. Quin paper hi juguen la interoperabilitat, el Big Data i la tecnologia mòbil?

Ja ho va dir Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, al final de la seva conferència en les darreres Jornades RDI celebrades a Vic: “l’única manera d’avançar és col·laborar, col·laborar, col·laborar; compartir dades, compartir idees, compartir recursos”. Aquesta vegada sí que ho puc contrastar (vídeo dijous matí, 2h 02′).

*el ministeri es va anomenar així entre 1944 i 1996; ara simplement “de salut”. Les paraules són importants?

—–
[1] Lalonde, M. (1974). A New Perspective on the Health of Canadians: A Working Document= Nouvelle Perspective De La Sante Des Canadiens
[2] Booske, B. C., Athens, J. K., Kindig, D. A., Park, H., & Remington, P. L. (2010). Different perspectives for assigning weights to determinants of health. University of Wisconsin: Population Health Institute

  • Factors socials com a determinants de la salut; factors de la salut com a determiants d'allò social