Notícies

Manquen apps per a algunes de les malalties més comunes al món, com l’anèmia, la pèrdua auditiva o la baixa visió

Manquen apps per a algunes de les malalties més comunes al món, com l’anèmia, la pèrdua auditiva o la baixa visió

Segons l’actualització més recent (2004) de la Càrrega Mundial de Morbiditat de l’OMS, les vuit malalties més comunes al món són, en aquest ordre, l’anèmia per deficiència de ferro, la pèrdua d’audició, la migranya, la baixa visió, l’asma, la diabetis mellitus, l’artrosi i els trastorns depressius unipolars). A partir d’aquesta llista, la Universitat de Valladolid ha cercat les apps per a pacients de cadascuna d’aquestes condicions que estan a l’abast dels pacients en l’actualitat i, a més, ha fet una comparació entre les apps comercials amb les que es trien per ser estudiades en articles acadèmics.

En concret, les aplicacions mòbils més analitzades en la recerca acadèmica publicada en anglès estan dirigides a pacients de diabetis (140 articles), seguides de les dissenyades per gestionar l’asma i la depressió. Existeix una diferència notable entre el número d’investigacions dedicades a aquestes tres condicions i la resta de malalties (pèrdua d’audició, baixa visió, artrosi, anèmia i migranya).

La diabetis és també la malaltia per a la qual existeixen més apps gratuïtes (en anglès) a les plataformes comercials d’apps més importants, amb unes 1.700 aplicacions en total. La depressió, la migranya i l’asma n’ocupen el segon, tercer i quart lloc, respectivament. Segons l’estudi, Google Play és la botiga que disposa de més apps per a les malalties estudiades, seguida de prop per iTunes. En tercer lloc hi figura Windows Phone Apps+Games.

Així, doncs, la distribució de recerca i comercialització d’aplicacions mòbils és heterogènia per a les vuit condicions de salut amb més prevalença. Mentre que els pacients d’algunes malalties, com la diabetis i la depressió, disposen d’un major nombre d’aplicacions i d’investigació, existeix un buit d’apps relacionades amb problemes de salut molt estesos globalment. Una gran part dels casos d’anèmia, per exemple, es troben a països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, on l’ús d’smartphones i tauletes encara és minoritari, raó perquè els desenvolupadors i investigadors no hagin mostrat tant d’interès.

En canvi, predominen les apps de patologies associades amb els estils de vida de les zones desenvolupades, on sí existeix una gran consciència social sobre aquestes malalties. Aquest fet i la constatació que existeixen més apps de salut disponibles a les botigues que no pas analitzades en la literatura científica són indicadors que avui dia el desenvolupament de la mHealth respon més a una motivació comercial i econòmica que no pas acadèmica.

 

Les apps per a Android i iOS són majoria

A partir de l’anàlisi en profunditat d’aquestes apps, es pot descriure una sèrie de característiques comunes. La majoria d’aplicacions de mHealth s’han desenvolupat amb l’ànim de permetre la supervisió, donar suport, o informar i educar sobre la malaltia. En general, no es requereix connexió a Internet per usar-les, i la gran majoria es dirigeixen al públic en general, ja que estan dissenyades per a un ús no clínic.

Pel que fa a la interacció dels usuaris, la major part d’apps no disposa d’aquesta funcionalitat, ja que s’han concebut per a un ús individual. No obstant això, les apps de malalties que poden millorar gràcies a la col·laboració mútua entre afectats o dels membres d’una comunitat, com la depressió o la diabetis, disposen de mòduls per permetre aquesta interacció.

Un aspecte a millorar és la visualització de dades, que sovint pot resultar complexa. Els desenvolupadors d’apps prefereixen mostrar les dades en textos, seguits per representacions gràfiques i imatges. A més, la majoria de creadors opten per desenvolupar les apps per als sistemes operatius Android i iOS, seguits de lluny per Windows Phone. També s’ha observat una manca d’aplicacions important per als dispositius Blackberry.

Com a via de futur, els autors de l’estudi exposen que és necessari omplir els buits d’aplicacions de mHealth observats per a aquestes malalties i dispositius. De fet, s’obre un nou ventall d’oportunitats tant per als investigadors clínics com per als desenvolupadors.

 

Referència bibliogràfica

Martínez-Pérez, B; de la Torre-Díez, I; López-Coronado, M. Mobile Health Applications for the Most Prevalent Conditions by the World Health Organization: Review and Analysis. Journal of Medical Internet Research, 14 de juny de 2013 [accés: 26 d’agost de 2013]. Disponible a: http://www.jmir.org/2013/6/e120/

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email