Les potencialitats de la mHealth per a pacients diabètics

Per a poder verificar la fiabilitat dels estudis publicats, s’han buscat a diferents bases de dades estudis sobre intervencions a diabètics mitjançant la mHealth (MEDLINE, EMBASE, CINAHL, CDSR, DARE i HTA), d'entre els quals es va fer una selecció representativa de cadascún.

Per identificar la qualitat metodològica dels estudis seleccionats es va recórrer a AMSTAR, un instrument validat que utilitza 11 criteris per avaluar el grau d’adequació i imparcialitat en el disseny i execució d’un estudi. Els estudis es van separar segons el seu nivell; baix o amb "importants limitacions metodològiques", mitjà o amb “moderades limitacions metodològiques” (entre 4 i 7) o alt i “sense limitacions metodològiques” (entre 8 i 11). Dels 989 estudis identificats, se’n van seleccionar un total de 15.

Les raons per no superar els criteris AMSTAR van ser:

• No s’avaluaven les fonts de suport o conflictes d’interès
• No proporcionaven l’evidència d’un protocol publicat anteriorment
• No es va revisar literatura grisa (actes de congressos…)
• Cerca d’estudis només en llengua anglesa
• No es detallaven els col·laboradors participants a l’estudi
• No es detallava el procés utilitzat per a la selecció d’estudis o extracció de dades
• Es van formular conclusions sense tenir en compte la qualitat científica dels assajos inclosos

D’aquests 15 estudis es poden classificar 6 estudis focalitzats en els efectes de la mHealth per a pacients diabètics, 4 tractaven les intervencions en monitoratge remot i 5 investigaven els efectes de la mHealth a diferents patologies cròniques, entre elles la diabetis. Les intervencions en mHealth es feien mitjançant SMS, aplicacions mòbils, mesuradors de glucosa, webs segures, etc.

La metodologia més freqüent és l’enviament de les mesures de glucosa en sang i la possibilitat de rebre suport d’autogestió de la malaltia a través d’un SMS. La majoria dels estudis combinen l’enviament de les mesures de glucosa en sang amb l’ajust de la medicació o les recomanacions per a seguir hàbits de vida saludable. La meitat dels estudis donen suport educacional als pacients, mentre que a tots ells el principal objectiu era el control glicèmic.

Per al control glicèmic, s’han demostrat els beneficis de l’ús dels SMS, demostrant que les intervencions amb telèfon mòbil de transmissió de dades de mesura de glucosa en sang en milloren el seu seguiment i control.

Amb els estudis en mà, la conclusió a la que s'arriba és que els estudis publicats durant aquests darrers 18 anys són habitualment d’un nivell metodològic baix, amb limitacions metodològiques i risc de biaix en l'obtenció de resultats. També s’ha detectat que no hi ha estudis que diferenciïn els dos tipus de diabetis existents, sinó que ho engloben tot en un mateix tipus, sense tenir-ne en compte les seves característiques.

Però si ens centrem en els estudis més qualitatius, es demostra que l’ús dels telèfons mòbils per a les intervencions ajuda al control glicèmic. Però tot i això és necessari fer un estudi centrat en l’impacte en temps real i multimèdia (estratègies de gamificació, xarxes socials), ja que són els joves qui fan ús d’aquestes tecnologies. També és necessari estudiar les apps que existeixen al Market de Google i Apple, ja que moltes de les aplicacions utilitzades en els estudis no són d’accés al públic general, sinó pròpies dels centres d'investigació.

Per últim, també caldria analitzar l’impacte que té la mHealth en l’ús dels serveis d’atenció sanitària, ja que els seus resultats podrien ajudar a identificar-ne la viabilitat econòmica i es podrien implementar a les noves polítiques sanitàries.