Notícies

L’avorrida revolució de la cadena de blocs?

L’avorrida revolució de la cadena de blocs?

Comentari sobre l’entrevista a Paul Brody al diari ARA

Des de la seva conceptualització ara fa deu anys -difícil separar la tecnologia de la seva aplicació més famosa, el bitcoin-, el blockchain ha estat en boca de tots, ben bé al pòdium de les tecnologies amb més expectatives. Però “la revolució més important després d’Internet”, a diferència d’aquest, encara no ha revolucionat el món del comerç, el coneixement o la comunicació. És més: darrerament, i sense perjudici d’iniciatives [1] importants i consolidades que estan essent pioneres en la seva aplicació, l’opinió pública està moderant (madurant?) el discurs respecte del seu impacte esperat.

Alguns experts defineixen el blockchain com una “tecnologia institucional”: una eina que ha de modificar la manera com els agents es relacionen o coordinen en un ecosistema. Aquest nou acord social depèn també de factors no estrictament tècnics, sinó de caire legal, polític, econòmic, sociològic… En una recent visita a Barcelona [2], el professor de la Universitat de Melbourne Jason Potts, va predir que uns “10.000 blockchains dominaran el món”. Ho faran per àrees territorials, mercats o cultures socials? Endavant amb les hipòtesis sobre com serà el disseny organitzatiu d’aquests ecosistemes, però recordant que no hi ha canvis de paradigma ràpids. Els individus són de “mentalitat digital” i “cor analògic” però el marc de governança és encara doblement analògic. La disrupció institucional és, com a mínim, improbable.

Volum de negoci previst del sector blockchain, al món (Gartner, Març 2017)

Més enllà de la seva definició simple, hom es pot perdre molt fàcilment en les implicacions socials o les derives cripto-matemàtiques del blockchain (com afecta l’evolució de la capacitat computacional en l’anonimització i seguretat?). De cara a la propera tecnologia que aparegui en escena, cal que les expectatives posades no siguin inversament proporcionals al coneixement dels ciutadans i que no alimentem la ignorància sinó critiquem, discutim i avaluem. Si “la justícia que no entén el poble no és justícia”, la revolució que no entén el poble podria no ser tampoc revolució.

Novetat i complexitat necessiten estar equilibrades perquè un canvi que implica a la gent (les institucions la representen) necessita temps d’assimilació: ningú nega, però, que aquest canvi acabi per arribar, tard o d’hora. Per això, blockchain possiblement sigui “la revolució més avorrida de la nostra història [3]”.

Bibliografia

[1] Blockchain and healthcare: the Estonian experience (Taavi Einaste, Head de Digital Healthcare a Nortal, febrer 2018)

[2] Expert seminar: The blockchain economy (Seminari obert celebrat el 27 de febrer de 2019)

[3] “El ‘blockchain’ serà la revolució més avorrida de la nostra història” (Entrevista a Paul Brody al diari ARA, 3 de març de 2019)

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email