Notícies

La telemedicina a Catalunya: anàlisi preliminar de l’estat d’implantació al SISCAT

La telemedicina a Catalunya: anàlisi preliminar de l’estat d’implantació al SISCAT

Primeres impressions amb dades del Mapa de Tendències 2017

La major part de serveis de telemedicina s’ofereixen en els països industrialitzats, molts dels quals es focalitzen en el diagnòstic i la gestió clínica de casos, abastant una àmplia varietat de serveis; els que s’esmenten amb més freqüència en les revisions bibliogràfiques són la teleradiologia, telepatologia, teledermatologia, teleconsulta, telemonitorització, telecirurgia i teleoftalmologia. Recentment, l’empresa nord-americana Reaction data ha preguntat a diversos experts i directius d’organitzacions sanitàries quin és l’impacte que esperen d’algunes tecnologies de l’àmbit de la salut digital. El recorregut de la telemedicina és un dels factors que expliquen el lideratge d’expectatives.

El Mapa de Tendències, com a observatori de la Fundació TIC Salut Social, permet avaluar quin és l’estat actual d’aquest tipus de tecnologia en el sector català. Els resultats corresponents a l’enquesta duta a terme la segona meitat de l’any 2017 mostren que la pràctica de la telemedicina manté la tendència dels darrers anys: l’ús del telediagnòstic i la teleconsulta es situa al voltant del 70% (entitats SISCAT que declaren usar la tecnologia, sobre el total) mentre que el de la telemonitorització continua la seva tendència al voltant del 20%; així mateix, les malalties cròniques com la diabetis, insuficiència cardíaca o respiratòria o la rehabilitació són les patologies més comunes en l’ús d’aquestes tecnologies, d’acord amb els resultats de l’enquesta. La dermatologia i la diagnosi per la imatge ofereix també un escenari més procliu a realitzar serveis a distància.

La Fundació ha posat el focus en l’àmbit específic de la telemonitorització avaluant l’estat d’aquesta tecnologia al SISCAT, concloent que:

  • hi ha un ampli consens en els beneficis de la telemonitorització per a la millora de a qualitat assistencial, la provisió dels serveis integrats, la realització de medicina preventiva, la reducció de costos i la reducció de desplaçaments.
  • s’assenyalen els factors econòmics i organitzacionals com els més limitants en l’adopció de processos de telemonitorització; els ètics i legals i d’acceptació de l’usuari com els menys importants
  • les patologies cròniques s’identifiquen com a àmbit amb més potencial per a la telemonitorització, seguides d’atenció preventiva i salut mental.
  • es reclamen facilitats per potenciar l’ús de la telemonitorització via definició de prestacions, estandardització de les solucions, homologació d’eines, establiment d’acords marc comuns amb tots els centres del sistema el finançament específic per als programes.

Els resultats confirmen que les iniciatives reclamen un marc sistèmic que els hi faciliti el desenvolupament. La creixent importància de les eines de compartició d’informació com HCE i la penetració dels dispositius intel·ligents (wearables) seran, de ben segur, palanca de canvi.

 Per a més informació, si us plau contacteu al correu mapatendencies@ticsalutsocial.cat

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email