La Comissió Europea diagnostica l’estat de l’eSalut a Europa amb dos nous anàlisis comparatius

Per tal de contribuir en la millora dels serveis públics, la Comissió Europea publica periòdicament anàlisis comparatius amb dades dels Estats membres. En el cas de la sanitat, s’acaben de publicar els resultats de dues enquestes en l’àmbit europeu sobre TIC i salut que permeten fer el seguiment del desplegament del Pla d’Acció d’eSalut 2012-2020 i de l’estratègia Europa 2020. 

El primer d’aquests estudis és el projecte European Hospital Survey: Benchmarking Deployment of e-Health services (2012-2013), dut a terme per l’Institut d’Estudis de Prospectiva Tecnològica (IPTS), un dels set centres de recerca de la Comissió Europea. L’objectiu ha estat recollir i analitzar el desenvolupament de l’eSalut als hospitals d’aguts, com a institució clau dels sistemes sanitaris, per identificar tendències. Per dur a terme el projecte, s’han realitzat més de 1.000 entrevistes a directors mèdics i Chief Information Officers (CIO) de més de 900 hospitals de 30 països. 

Segons els resultats, el desenvolupament de l’eSalut als hospitals europeus ha crescut d’un 39% a un 42% en el període 2010-2013. Els països amb uns índexs més alts de desplegament de la salut electrònica són Dinamarca (66%), Estònia (63%), Suècia i Finlàndia (ambdós amb un 62%). A més, les diferències entre els països en què més s’ha adoptat l’eSalut –la gran majoria, països nòrdics- i els països menys avançats (l’Europa de l’Est i Grècia, Letònia i Lituània) han disminuït. Desenvolupament de l’eSalut el 2012 per país (font: Comissió Europea). El número en parèntesi al costat de cada país indica el número d’hospitals que ha participat en l’enquesta de la Comissió Europea. L’asterisc de Malta indica que només un hospital ha participat en l’enquesta i els resultats per a aquest país no són representatius, segons els autors.

Malgrat tot, no tots els hospitals tenen a l’abast solucions avançades d’eSalut. No obstant això, quan sí són disponibles l’ús és majoritari. Per exemple, el PACS radiològic només es troba al 53% dels hospitals europeus, però en aquests centres és utilitzat pel 92% dels professionals. 

Els resultats de l’estudi suggereixen que la connectivitat és un dels temes pendents, ja que la majoria dels centres no comparteixen la informació. Pel que fa a la despesa, el 63% dels hospitals europeus dedica menys d’un 3% del seu pressupost anual a les TIC. Una mica més de la meitat dels hospitals (el 57%) dels Estats membres disposa d’un pla estratègic en TIC, quelcom més habitual als països de l’Europa Occidental. 

Pel que fa a la informatització de les històries clíniques, els Països Baixos estan més avançats en aquesta qüestió (desplegament al 83,2% dels centres), seguits de Dinamarca (80,6%) i el Regne Unit (80,5%). D’altra banda, el 85% dels hospitals participants disposa d’unes normes molt clares quant a l’accés dels pacients a les seves dades mèdiques, tot i que només un 9% del total de centres de la UE hi donen accessibilitat i molts només permeten l’accés parcial. Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Croàcia són els més accessibles. Aquest fet frena una major implicació del pacient en l’autogestió de la seva salut. 

Com usen l’eSalut els metges de capçalera europeus?

El segon estudi que ha publicat la Comissió Europea correspon al projecte Benchmarking Deployment of eHealth among General Practitioners 2013, centrat en l’ús de les TIC pels metges generalistes. Els resultats demostren que les aplicacions d’eSalut són cada vegada més presents en les pràctiques mèdiques. 

Malgrat això, arran de les entrevistes a 9.196 metges de 31 països (de la UE27, Cròacia, Islàndia, Noruega i Turquia) s’han identificat diferències significatives en la disponibilitat de solucions arreu d’Europa i àrees en què cal millorar l’impuls com ara la prescripció electrònica, la telemedicina o la interoperabilitat transfronterera. Ara bé, es constata un resultat positiu i consistent a tots els països: els ordinadors amb connexió a Internet estan disponibles a gairebé totes les consultes i un alt percentatge de metges de família utilitzen la xarxa per a la formació contínua. 

El 93% dels metges té accés a un servei bàsic d’Història Mèdica Electrònica (EHR), però l’estudi identifica una manca de desplegament de les característiques més avançades en l’àmbit europeu. D’altra banda, per ara aquest tipus de serveis s’estan usant majoritàriament per emmagatzemar informes i dades més que no pas amb finalitats clíniques com, per exemple, la consulta en línia. En total, només un 10% dels metges generalistes europeus fa servir en l’actualitat les possibilitats de la consulta en línia. 

L’adopció de l’eSalut està influenciada pel nivell de desenvolupament del país, però també per les característiques individuals i aptituds dels metges, asseguren els autors de l’informe. De fet, la gran majoria dels professionals enquestats fa més èmfasi en les barreres que en els beneficis de l’eSalut. Els obstacles als que més es refereixen són la manca d’incentius financers i recursos (79%), les insuficients competències informàtiques (72%), la falta d’interoperabilitat (73%) i la inexistència d’un marc de regulació pel que fa a la confidencialitat i la privacitat per als pacients (71%). 

Més informació

• Projecte European Hospital Survey-Benchmarking Deployment of eHealth services (2012-2013) 
• Projecte Benchmarking Deployment of eHealth among General Practitioners 2013 (SMART 2011/0033)