Notícies

Green Data: energies renovables com a puntal de la transformació digital

Green Data: energies renovables com a puntal de la transformació digital

Al 2020 més de la meitat de la població mundial estarà connectada a Internet

Recentment s’ha publicat un article a la revista International Journal of Enviromental Research and Public Health, en què la fundació ha participat, on s’exposen els resultats d’un estudi que demostren com la telemedicina té un impacte positiu en la conservació mediambiental. Aquest estudi contempla diferents variables de l’activitat humana que comporten emissió de gasos contaminants (Vidal-Alavall et al., 2019). L’estudi s’ha focalitzat en estudiar-ne els resultats en tres comarques diferents de Catalunya, per tant, estaríem davant uns mètodes i tècniques d’oferir serveis a la ciutadania com a part del procés assistencial habitual que, en cas d’implementar-se de manera extensiva i definitiva a tot el territori –per a casos i situacions que així ho permetin- suposaria un pas endavant en termes d’eficiència i sostenibilitat dels recursos de l’Administració catalana al temps que ajudarien a reduir els índex de contaminació i la petja mediambiental que com espècies estem deixant al planeta. Paral·lelament, aquestes pràctiques alineades amb el concepte de transformació digital mostren coherència amb el nou paradigma de societat digital en què vivim i podrien donar lloc a una transformació administrativa de més calat donant forma a nous sistemes d’organització similars a les primeres experiències en forma d’Estats digitals (Peña-López, 2019) com és el cas d’Estònia (Forment, 2019). Tanmateix parlem de solucions i eines tecnològiques que comparteixen un denominador comú, trànsit i gestió de dades de manera massiva i en temps real, i que queden vehiculades per un canal de comunicació ja cconsolidat i que cal defensar com a eina democratitzadora: Internet. Però, ens n’hem plantejat el cost econòmic i mediambiental que suposa el manteniment d’aquest canal de comunicació?

 

Emmagatzematge al núvol, Internet of Things, Big Data, Intel·ligència Artificial, Blockchain,… Segons Genís Roca “tot parla del mateix: què ets capaç de fer amb dades i en temps real” (Barberà, 2019) i tanmateix aquesta indústria tecnològica generarà una estimació del 4% del total en emissions de diòxid de carboni durant el 2020 (Greenpeace, 2017). Això significa que “si Internet fos un país, seria el sisè més contaminant del planeta” (National Geographic, 2019). En aquest sentit, Internet com a canal facilitador i possibilista de les TIC millora les condicions de vida obrint noves oportunitats i reptes des d’un punt de vista antropocèntric. Per tant, sembla contradictori o poc coherent afirmar que una solució tecnològica que ajuda a conservar el medi, impliqui al mateix temps una despesa energètica que deixa una petja digital tant colossal. Lluny de desqualificar solucions i millores tecnològiques contrastades com la telemedicina, en aquest text es pretén posar en solfa el debat de com la contaminació digital és un problema que agreuja la situació d’emergència climàtica que vivim. Resoldre’l és repte i una responsabilitat encara pendent que de manera capil·lar afecta a bona part dels àmbits de relacions, organització i gestió de les activitats humanes.

 

Deixar aparells electrònics en stand by com ordinadors o routers, pujar una fotografia a les xarxes socials, fer transaccions amb criptomònades o consultar La Meva Salut. En definitiva, tot allò que implica ús de dispositius i/o trànsit massiu de dades fruit de la nostres vides hiperconnectades suposa una elevada despesa de recursos energètics. Per tant econòmics i de retruc mediambientals. I és que atenent als actuals models de producció i gestió, la despesa energètica derivada contraresta alguns dels efectes positius que suposen aquestes solucions tecnològiques esmentades per a la pràctica d’activitats humanes (Vidal-Alavall et al., 2019). Dit d’una altra manera, la reducció de la despesa i gasos contaminants que suposen algunes tecnologies no compensa l’impacte negatiu que implica l’ús de les mateixes de manera global.

 

 

Ens hem plantejat si la nostra activitat quotidiana -com fer una cerca a través buscadors d’Internet- contamina? En aquest enllaç podem veure els resultats del pojecte CO2GLE, que monitoreja a temps real quants kilògrams de CO2 emet Google mentre naveguem a la xarxa. Algunes grans empreses transnacionals com Google i alguns centres de processament de dades com Kolos ja fa temps que miren de reduir la seva petja mediambiental. Ja sigui per ajustar-se a normatives, per complir estàndards mínims de responsabilitat social aplicant-se el concepte de greenwashing, per conscienciació real sobre la situació d’emergència climàtica o per una mica de cada una.

 

 

Atenent a tot el què acabem d’exposar, un element no menor per fomentar la sostenibilitat, l’eficiència i l’eficàcia dels recursos públics gràcies a les solucions tecnològiques referenciades i que s’orienten clarament vers la transformació digital dels models de gestió seria l’ús d’energies renovables. Guanyarien en coherència trencant aquestes contradiccions ja que no només serien més sostenibles per al desenvolupament de l’activitat humana sinó també per al propi medi ambient i la salut del planeta. En aquest sentit i tal com afirma Greenpeace al seu informe sobre la matèria Clicking Clean (2017) “es necessita un enfocament més clar i determinat en defensa de les renovables per superar determinats vicis del poder econòmic i lobbing que practica sobre el poder polític arrelat en les empreses energètiques i crear el camí per a una ràpida adopció de las energies renovables”.

 

D’aquesta manera podríem parlar d’un trànsit veraç vers al Green Data i fer front a aquest repte en què segons la Comissió Europea “més d’un terç de la despesa de llum dels centres de dades es produeix tant sols per assolir refrigeració dels equipaments i mantenir la temperatura òptima dels servidors de dades”.

 

 

 

 

En conclusió, tenir unes tecnologies totalment sostenibles orientades a millorar les nostres vides i suportades per energia renovable és assumpte que interpel·la a tothom, individus, organitzacions i institucions públiques. No només per millorar l’eficiència dels serveis sinó per reduir, real i efectivament, la petja mediambiental de l’activitat humana.

 

REFERÈNCIES

 

 

 

 

 

  • Vida-Alaball, J., Franch-Parella, J., Lopez F., Garcia Cuyàs, F., Medioroz Peña, J. (2019). Impact of a Telemedicine Program on the Reduction in the Emission of Atmospheric Pollutants and Journeys by Road. International Journal of Enviromental Research and Public Health 16(22), 4366. Recuperat el 25 de Novembre de 2019 de https://www.mdpi.com/1660-4601/16/22/4366/htm

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email