Notícies

Fractures, escletxes i esquerdes: existeix la “digital divide”?

Fractures, escletxes i esquerdes: existeix la “digital divide”?

Revisió de la Memòria 2017 del Consejo Económico y Social (1)

El Consejo Económico y Social (CES) és un òrgan consultiu del govern espanyol en matèria socioeconòmica i laboral. A banda de tenir la funció d’emetre dictàmens en relació als avantprojectes de llei de l’estat, és promotor d’una memòria, publicada anualment, que presenta un rigorós diagnòstic –sempre referenciat amb les dades d’origen institucional més actualitzades– dividit en àrees temàtiques (per sectors productius, mercat de treball, educació, vivenda, medi ambient, etc.). El que es presenta a continuació és la primera d’una sèrie de ressenyes d’aspectes concrets dels capítols sobre les prestacions socials i de salut, el sistema sanitari, la digitalització i la innovació.

L’escletxa digital (digital divide, en anglès) és l’apropiació diferencial de les tecnologies per sectors poblacionals. Sovint s’ha suggerit, per exemple, que la digitalització tendiria a “marginar” les franges d’edat més avançada. El capítol sobre avenços en la digitalització de l’esmentat informe, i d’acord amb l’Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació en les llars de l’INE, identifica accessos i usos d’internet desiguals entre edats, renda, nivell educatiu, gènere i mida de la llar que podrien resultar en diferències en el nivell d’habilitat digital d’aquests grups. La relació entre aquestes variables es plasma en els gràfics que es mostren a continuació.

  • En relació a l’edat, s’observa que efectivament l’ús d’internet (mesurat amb tres variables diferents) decreix en franges d’edat més grans. Sorprèn, però, la distribució de la mostra: fins als 54 anys, l’ús és força constant, però cau ràpidament en les franges 55-64 anys i 65-74 anys. És doncs raonable assumir un descens més o menys proporcional en les franges d’edat més avançada (fora de l’abast de l’estudi). Aquest és l’aspecte central que aborda el projecte Parelles Digitals (Càtedra TIC Salut – Universitat de Vic).
  • En relació al gènere, el gràfic mostra l’ús diferencial entre homes i dones, en punts percentuals. Malgrat s’observa que s’han reduït notablement des de 2012, les diferències segueixen essent favorables als homes, especialment en la categoria “compres per internet” (informació ampliada de l’INE).

  • El nivell educatiu és també un factor determinant en l’ús d’internet. Les dades mostren una forta associació positiva entre l’acompliment d’estudis superiors i l’ús d’internet. És interessant, també, comparar les taxes entre els anys 2012 i 2017: malgrat per a totes les categories l’ús d’internet ha crescut, ho ha fet de manera especialment significativa en les categories educatives més baixes, mostra de la socialització i democratització de la tecnologia possiblement motivada per l’abaratiment dels preus.
  • Igualment, com a aproximació socioeconòmica, l’associació entre l’ús d’internet i la renda familiar –indicador que agrupa implícitament les característiques anteriorment esmentades- deriva en conclusions similars. La diferència d’aproximadament trenta punts percentuals entre la categoria de renda més baixa i la de renda més alta és, si més no, preocupant, i va en línia amb d’altres estudis específics (vegi’s La brecha digital en la ciudad de Barcelona).

  • En relació a la mida del municipi, les dades no mostren variacions significatives entre nombre d’habitants. Cal assenyalar, però, que en aquest cas la variable mesurada és l’accés, que no l’ús. En la mesura que la mida del municipi podria estar estretament lligada amb les variables edat i nivell socioeconòmic, és plausible considerar que pot ser un factor diferencial.
  • Finalment, les dades relacionen presenten l’ús d’internet de les persones amb discapacitat. En aquest cas, l’Observatori estatal de la discapacitat conclou que la informació demostra l’existència de barreres per accedir a serveis web en aquest col·lectiu.

Les dades presenten una evidència clara de com els condicionants socioeconòmics i demogràfics afecten a l’ús desigual d’internet entre la població. Per això, cal que l’estratègia d’innovació dels ens públics tinguin molt en compte l’escletxa digital si vol vetllar per l’equitat en l’accés d’aquests serveis, òptica present en els projectes participats per la Fundació. La transformació digital no serà si no és de totes i tots.

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email