Estudi sobre els principals obstacles detectats en l'oferiment de serveis de salut transfronterers

La Comissió Europea ha publicat un estudi centrat en els principals obstacles que han d'afrontar els proveïdors i professionals de la salut que volen establir-se a un altre país membre de la Unió Europea o oferir serveis transfronterers en un altre estat membre diferent al seu d'origen. L'estudi engloba com a proveïdor de salut a metges d'atenció primària, fisioterapeutes, laboratoris mèdics i hospitals. 

L'estudi conclou que els requisits que només s'apliquen als proveïdors transfronterers es refereixen principalment a requisits relacionats amb professionals mèdics individuals com:

• Reconeixement de qualificacions (metges de família, fisioterapeutes i professionals que treballen en un laboratori mèdic).
• Requisits lingüístics (metges de família, fisioterapeutes i professionals que treballen a un laboratori mèdic).
• Requisits addicionals després del registre amb organismes reguladors (p. Ex. Documents de suport addicionals i traduccions certificades).

Els requisits relacionats amb el lloc de treball i la cobertura del finançament públic solen aplicar-se igualment a tots els proveïdors. Per exemple, la legislació sobre la creació d'hospitals subsidiaris amb prou feines distingeix entre proveïdors nacionals o transfronterers.

Els proveïdors d'assistència sanitària transfronterera poden enfrontar-se a obstacles, en part a causa de l'augment addicional de requisits, quan volen oferir serveis transfronterers. Els tres principals obstacles identificats són:

• Requeriments lingüístics.
• Alts costos associats a proporcionar els documents de suport requerits – i en particular les traduccions certificades d'aquests documents, en els processos relacionats amb el reconeixement de qualificacions i / o el registre amb un òrgan regulador.
• Desconeixement amb els aspectes específics del sistema sanitari en un estat membre. Els proveïdors transfronterers poden experimentar obstacles més pràctics per trobar l'informació rellevant i navegar pel sistema en comparació amb els proveïdors nacionals. Aquest obstacle és provable que sigui encara major en els estats membre amb a un Sistema sanitari descentralitzat.

Per a més informació, consultar l'article complert.