Notícies

Es pot estimar a un robot?

Es pot estimar a un robot?

Estimar a un robot o estimar a través d’ell.

Al cap i a la fi, establir relacions afectives amb o a través d’un robot, és un dels reptes als que ens enfrontem en un futur no gaire llunyà.

Sembla raonable pensar, que debatre sobre l’ús que fem de la tecnologia aplicada a la cura de les persones, és la millor manera d’avançar. En aquest debat sovint sorgeix la por que s’implementin tecnologies fredes que restin humanitat. Tecnologies purament racionals, és a dir, mers instruments. A la vegada, també existeix la por totalment oposada. La por de generar tecnologies tan avançades, que permetin que les persones hi acabin establint relacions de caire afectiu.

Semblances raonables

Potser, mirar de fer prediccions al respecte serà més senzill si abans d’abordar-ho fem un cop d’ull a tecnologies que ja estem utilitzant actualment. Aquesta perspectiva ens hauria de permetre entendre les relacions que establim amb la tecnologia. Per tant, molt provablement alguns de nosaltres ens hi sentirem identificats.

En primer lloc, centrats en el context de la salut, veiem com amb les tecnologies de la teleassistència existeix la creença de que substituiran als humans.  Sense entrar a valorar la futura implantació d’aquestes tecnologies, solucions per monitoritzar els nivells de glucosa o tensió arterial, controlar l’adherència als tractaments, registrar i avisar de les caigudes o controlar l’alimentació, poden evocar una imatge d’aïllament. Sovint una imatge de persones soles aïllades socialment  i mancades d’afecte. A més, es tendeix a pensar que viuen rodejades d’instruments que només se n’ocupen de mantenir la dimensió biològica de la persona. Oblidant la dimensió, psicològica, la social i la espiritual.  

Tanmateix, aquestes mateixes tecnologies amb aspecte fred i instrumental poden ajudar a desenvolupar vincles socials i relacions afectives, en determinades circumstancies, en lloc de provocar aïllament social. Un clar exemple és el telèfon mòbil. Un dispositiu que algunes persones estimen per sobre d’altres objectes i inclús per sobre d’altres éssers. Aquest fet és fàcilment observable quan es veu la cura amb la què se’l tracta.

A banda de la part més banal de possessió material d’un objecte exclusiu i avançat tecnològicament, existeix una certa estima a la seva funcionalitat. De vegades aquesta estima funcional pot resultar poc saludable i actualment la por a no poder consultar el telèfon mòbil ja té un nom, la nomofòbia.  En moltes ocasions el telèfon mòbil permet als seus usuaris comunicar-se, mantenir-se en contacte i tenir cura uns dels altres des de qualsevol lloc, a qualsevol hora en unes condicions més favorables que si aquest no existís. Aquestes dues vessants, la material i la funcional, són les responsables de que per exemple tornem a casa si ens hem deixat el mòbil al matí. De manera que, se’ns faci molt feixuc entomar el dia sense aquesta eina a la nostra butxaca.

Que és estimar?

Pot ser abans de res ens caldria situar el concepte d’estimar. Si recorrem al diccionari, estimar implica: valorar molt positivament una persona o alguna cosa. També es pot considerar com sentir-ne afecte.  Partint d’aquesta definició també podem afegir que aquesta estima es pot tenir en diversos graus i que finalment és cada persona qui determina si estima, o no. A què o a qui sigui.

… però amb un robot?

Una cosa és la utilitat assistencial, la eficiència, la eficàcia terapèutica i un altre molt diferent el vincle emocional que la persona estableix amb la tecnologia, en aquest cas amb el robot. Com ja hem vist abans els humans som capaços d’establir certs vincles amb el nostre telèfon mòbil. Diversos autors creuen que si la tecnologia aporta alguna cosa de valor a l’usuari, aquest estarà motivat a utilitzar la tecnologia i conseqüentment podria arribar a sentir cert afecte cap a aquest objecte.

Entrevistes fetes el darrers anys a persones que conviuen a diari amb robots, ens poden ajudar a veure millor aquestes relacions. Les entrevistes que mencionarem corresponen a diferents estudis i van estar fetes amb finalitats totalment diferents.

En primer lloc parlarem d’un usuari de robots d’oci, en concret un simpàtic gosset robot i el seu amo. En aquest cas l’home de 67 anys  explica com el gos robot, ha suposat per ell, un canvi radical. Diu que aquest dispositiu li genera benestar, el fa més feliç i el manté entretingut i que actualment no estaria disposat a despendre-se’n. Considera la seva relació com una amistat i la compara amb la relació que ha tingut amb gossos de veritat.

En segon lloc, veurem el testimoni d’un altre home de mitjana edat que és usuari d’un robot de neteja. En el seu cas la seva experiència va començar sent negativa. Li costava acostumar-se a les maneres de fer del seu robot i tot sovint s’enfadava amb ell ja que li provocava petites destrosses al domicili. Explica que en alguns casos retrassava l’arribada al domicili per evitar enfrontar-se a les possibles destrosses. Finalment i després d’un cert període d’adaptació la convivència humà-robot ha millorat, però l’entrevistat manté que per a ell allò continua sent un objecte. Sentencia que mai podria establir un vincle afectiu amb un aparell d’aquesta mena.

Conclusions

La tendència actual ens porta a pensar que en els propers anys es consolidaran els robots que actualment ja s’utilitzen com a cangurs, com a estris de neteja, com assistents personals, els que serveixen com a objectes sexuals, els que presten ajuda per desplaçar-se, etc…

A mode de conclusió podríem dir que la majoria d’experts coincideixen en afirmar que els humans tenim la capacitat de tornar allò que percebem de l’altre. Així que si un robot és capaç de fer-nos sentir estimats molt provablement nosaltres li tornarem en forma d’estima. En aquest horitzó on la robòtica anirà perfeccionant els seus usos i sobretot la seva capacitat d’interacció versemblant amb els humans, és fàcil pensar que efectivament arribarem a ser capaços d’estimar als robots i fins i tot experimentar sensacions de dol quan aquest robot falti.

Que podem fer?

Malauradament per entomar correctament els reptes que se’ns plantegen a mig termini, no tenim unes directrius concretes però si que és important que ens preguntem:

  • Quin tipus de relacions afectives i socials estan habilitant els dispositius que anomenem robots?
  • Quines relacions socials es construeixen amb el robot o a través d’aquests? I amb qui?
  • Quins valors seran necessaris en els èssers humans per tal d’interactuar amb els robots d’una forma saludable?
  • Qui es beneficiaria de l’amistat, de l’amor o de la relació que tindrem amb aquests robots?
  • Qui serà el garant de que les nostres dades, recollides pel robot seran utilitzades correctament? És lícit utilitzar algoritmes emocionals, per exemple per vendre’ns un producte quan estem més contents?
  • Com garantirem a la gent que no vol interactuar amb robots que tindrà els mateixos drets? I en termes d’assistència sanitària?
  • Quins són els límits de l’ús de tecnologies en la cura de persones?

No cal dir, que totes aquestes preguntes, no són pas de fàcil resposta. Tot i això, properament, provarem d’anar posant certa llum a algunes d’aquestes preguntes. Reflexionar-hi al respecte de ben segur que ens aportarà seguretat i ens permetrà transitar pel camí de la robòtica amb pas ferm.

 

Bibliografia

Lin, P., Abney, K., & Bekey, G. A. (2014). Robot ethics: the ethical and social implications of robotics. The MIT Press.

Haring, K. S., Novitzky, M. M., Robinette, P., De Visser, E. J., Wagner, A., & Williams, T. (2019, March). The Dark Side of Human-Robot Interaction: Ethical Considerations and Community Guidelines for the Field of HRI. In 2019 14th ACM/IEEE International Conference on Human-Robot Interaction (HRI) (pp. 689-690). IEEE.

Pols, J., & Moser, I. (2009). Cold technologies versus warm care? On affective and social relations with and through care technologies. ALTER-European Journal of Disability Research/Revue Européenne de Recherche sur le Handicap,3(2), 159-178.

Iphofen, R., & Kritikos, M. (2019). Regulating artificial intelligence and robotics: ethics by design in a digital society.Contemporary Social Science, 1-15.

Knox, E., & Watanabe, K. (2018, October). AIBO Robot Mortuary Rites in the Japanese Cultural Context. In 2018 IEEE/RSJ International Conference on Intelligent Robots and Systems (IROS) (pp. 2020-2025). IEEE.

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email