Els sistemes d'informació de salut, situació actual i reptes de futur

És un matí com qualsevol altre, amb l’agenda plena de compromisos en David Vidal ens fa un forat entre reunió i reunió per atendre’ns. La porta del seu despatx s’obre i molt amable em convida a passar. Seiem en una taula rodona, plena de papers i documents, i després de les presentacions necessàries ens endinsem en una apassionant conversa:

• En termes d’usabilitat i funcionalitat, cap a on hauríem d’anar pel que fa a l’evolució o millora dels actuals sistemes d’informació en salut?

Pel que fa a usabilitat, de manera genèrica i atenent al temps que fa que treballo amb els sistemes d’informació del nostre sector, hi ha molt marge per millorar. Entenc que hi han moltes iniciatives i algunes de les quals hi estem participant. Iniciatives diferents a cadascuna de les entitats, institucions i centres per millorar la usabilitat dels nostres sistemes. Això té un component, des del meu punt de vista, poc sostenible perquè finalment tenim molts sistemes diferents i la mateixa inversió repetida N vegades. Si no recordo malament, crec que ara mateix hi ha 26 sistemes d’informació diferents en hospitals de Catalunya i això implica que si volem millorar-ne la usabilitat cal fer 26 esforços. Per tant, en termes d’usabilitat fa anys que estem dedicant esforços; aquí al Clínic en concret des del 2008-2009 els professionals vam començar a construir una capa amb tecnologia web que millora “l’amigabilitat” de cara als usuaris.

A nivell de funcionalitat hem fet un procés d’integració de tal manera que tot el que passa en aquest hospital en relació al procés assistencial tingui un fil de continuïtat. Per exemple, infermeria tenia el seu departamental, les UCIs tenien el seu sistema propi i hi havia diferents àmbits de l’hospital que funcionaven  amb sistemes diferents. En aquest procés de millora de la usabilitat hem incorporat la integració del procés assistencial en un únic sistema deixant fora les eines on es genera un fet o informació, aquesta surt a fora de sistema i retornen; com per exemple qüestions com analítica de laboratori o gabinet de diagnòstic. No entenem com a [processos] departamentals qüestions com el sistema de nefrologia perquè ja forma part de l’activitat i de la història del pacient.

Aquesta és la nostra visió i, sense entrar en discussions sobre el volum concret de sistemes que hi ha, crec que els sistemes han de millorar cap aquí.

• Resolen les actuals necessitats de les entitats?

Si pensem individualment en les entitats, sí, i a més tots hem transitat per aquest camí de millora. Pensant en si les necessitats estan resoltes més enllà de les parets de cada centre, tenim dificultats; malgrat tenim plataformes en ple funcionament, com HC3 o iS3 que permeten compartir informació i part del procés, es demostren insuficients. Ara mateix estem en processos amb Barcelona Esquerra [1] i C-17 [2], que per ser hospital de referència hi tenim molta vinculació, i aquestes eines no ens donen suficient capacitat per compartir la informació del procés del pacient, ja que al final aquest és el centre i això és el més important, fins al nivell que realment necessitem [3]. Per tant el què fem és anar afegint millores i aquí és on els sistemes mostren mancances en relació a les necessitats que tenim les entitats més enllà de les nostres parets.

• Consideres que un sistema d’informació integrat a nivell de territori donaria solució a les necessitats actuals?

La meva opinió personal és clarament afirmativa, ajudaria a donar resposta a aquestes necessitats especificades. En primer lloc, per una qüestió de compartició de la informació. Si tenim un sistema integrat únic i una base de dades única, entesa la base de dades com una cosa etèria i no física, tothom tindria accés a la mateixa veritat, a tota la informació. Aquesta és una de les grans demandes, per exemple, els professionals d’Atenció Primària demanen informació sobre el curs clínic i accés a tots els informes. Aquests desenvolupaments ja els estem fent però es tracta d’un procés lent i un sistema integrat implica no haver de realitzar enviaments específics sinó tenir accés a un sistema únic i compartit.

Aquest sistema té algunes contrapartides com per exemple la pèrdua d’autonomia i el component d’actiu estratègic dels SI de les entitats. Per contra, el fet de poder compartir la informació redueix temps de treball, esforços i optimitzem recursos.

• Quin marge d’autonomia han de tenir les entitats?

Crec que es tracta d’establir una bona governança que estableixi les línies de treball basades en unes necessitats comunes per a totes les entitats. Així no replicarem solucions diferents que donen resposta a un denominador comú. Per tant, parlar de model de governança implica ser capaços de posar-nos d’acord i definir un circuit opinàtic on tothom pugui expressar-se per definir solucions que ajudin a tothom.

• A nivell europeu anem cap a un model únic i integrat?

De moment estem en una realitat que és Espanya i tal com està muntat els sistema sanitari en el panorama estatal, em costa de veure. Segons l’experiència de projectes europeus en els que hem participat i d’altres en els que estem participant, considero molt necessari que hi hagi un repositori o història clínica que fos propietat del pacient i amb caràcter transnacional. Hauria de ser accessible des de qualsevol lloc d’Europa i que els diferents sistemes d’informació integrats tinguessin la capacitat d’interactuar amb aquest repositori del ciutadà. A més, sempre que qualsevol professional pertanyent a l’espai sanitari europeu, amb el permís del pacient, pogués accedir a aquesta informació. En aquests moments s’estan plantejant aquestes idees.

• Quines són les noves tecnologies a incorporar? La seva entitat n’està desenvolupant alguna?

Tot allò relacionat amb el Machine Learning, el processat de llenguatge natural,… Tot aquest pack tant ampli que conceptualment acostumo a englobar dins la Intel·ligència Artifical: les hem d’aplicar. Nosaltres estem fent experiments i proves de concepte amb reconeixement de veu per crear interfícies home-màquina més amigables i enfocades a professionals que en moments concrets tenen les mans ocupades i no poden interactuar amb la màquina. Un altre exemple amb processat de llenguatge natural seria el desenvolupament d’una eina que permeti codificar automàticament els diagnòstics per millorar la nostra capacitat de generar el CMBD [4] amb més rapidesa. Això ho estem aplicant a urgències, hospitalització, atenció especialitzada i anem evolucionant.

Un dels elements clau és el diagnòstic. Nosaltres necessitem extreure de cada visita -d’un pacient al servei d’urgències- un diagnòstic; disposem d’eines que extreuen aquesta informació, codificada amb CIM-10, i partir de la qual se’n realitza avaluació estadística de l’activitat assistencial.

A banda d’aquest paquet d’Intel·ligència Artificial, també inclouria l’anàlisi de dades per crear models predictius en base a xarxes de neuroanàlisi que tinguin percentatges d’efectivitat elevats. Tot plegat inclou Big Data, grans volums de dades emprats per generar els models predictius, i el blockchain. La idea és garantir la privacitat, la seguretat i la inviolabilitat de les dades a través de tecnologies que són segures per se.

• Com creu que cal treballar l’actual model d’atenció no presencial?

Recuperant la reflexió inicial, i tenint en compte que cada entitat fa el què vol i pot en funció de les seves possibilitats pressupostàries, estem en diferents nivells. Nosaltres, per exemple, ens trobem en fase d’implementació d’un nou model d’aplicabilitat funcional. Atenent a aquest cas concret, et puc dir que et fas una idea de quin ha de ser rumb. Des del meu punt de vista, hem d’anar cap al desenvolupament d’eines que estiguin integrades a l’estació de treball del professional; i en relació als pacient, cap al desenvolupament d’eines que estiguin integrades en el model d’interacció amb el sistema de salut.

• Com les TIC podrien apoderar al ciutadà dins del procés assistencial?

Actualment apropem l’atenció al ciutadà. L’apoderarem si aconseguim crear un sistema on la societat sigui propietària de les dades que genera. És a dir, aconseguir plena potestat i propietat sobre aquestes dades , per al pacient, d’acord a les estipulacions i marcs legals vigents.

_____

[1] Territori de referència de l’Hospital Clínic en relació a Barcelona ciutat. Dóna cobertura assistencial a 540.000 habitants atesos a través de 19 Centres d’Atenció Primària.

[2] Territori de referència de l’Hospital Clínic en relació l’àrea metropolitana i basada en una gestió de la demanda de terciarisme.

[3] Els sistemes d’informació no comparteixen la totalitat de la informació assistencial quan una persona rep atenció en diferents centres d’atenció especialitzada com pot ser un hospital comunitari, de referència o terciari. El desenvolupament d’aquest intercanvi totalment integrat està actualment en procés.

[4] Conjunt Mínim Bàsic de Dades relacionada amb diagnòstics i activitat assistencial. Informació estructurada d’una manera específica, reportada al Servei Català de la Salut i utilitzada per realitzar estudis estadístics.