Notícies

Els dispositius mòbils com a canal de desinformació

Els dispositius mòbils com a canal de desinformació

En primer lloc ens agradaria començar negant la major. Creiem que els dispositius mòbils son una eina indispensable en la reformulació de l’assistència sanitària a Catalunya i a la resta del món. Per tant una eina indispensable. Dit això en aquest article abordarem la problemàtica de la desinformació que a diari inunda els nostres dispositius amb una quantitat ingent d’informació poc veraç o en alguns casos deliberadament falsa.

Com està afectant actualment la desinformació a la salut pública.

La desinformació està afectant la percepció que tenen alguns ciutadans de la salut i això en algunes ocasions pot generar conductes de risc. Dir-li a la població coses versemblants que està disposat a creure’s és una pràctica perillosa que pot posar en risc la salut de moltes persones. Actualment aquesta desinformació utilitza canals sovint relacionats amb els mòbils. Les xarxes socials concretament compten amb el principi de la confiança.

El principi de la confiança consisteix en creure que la persona que ens envia o comparteix un contingut l’avala. Per exemple si jo tinc 63 anys, tos, febre i una por molt gran a contraure la malaltia de la Covid-19 sóc un ferm candidat a ser desinformat. Resulta que en el grup de la família un cosí segon ens envia un escrit d’un suposat metge internista de l’hospital X que ens diu que la millor manera d’evitar la infecció pel virus Sars-Cov2 és fer bafs d’aigua perquè això inactiva al virus i preveu de contraure la Covid-19. Una solució barata i atractiva que malauradament no te cap base científica. Com ho ha posat el meu cosí potser que li doni certa credibilitat.

També trobem el principi de verosimilitud que ens porta a pensar en que la informació que rebem podria ser veritable pels elements que conté. Per exemple si jo amb 50 anys amb obesitat i amb una dieta poc saludable em diagnostiquen diabetis tipus 2. La recomanació és clara, baixar de pes, activitat física regular i recomanacions dietètiques. Això no agrada molt a l’usuari ja que genera resultats a llarg termini amb un esforç considerable. Però si un Youtuber t’explica una mentida de l’ordre que la subestructura de la insulina coincideix amb l’estructura d’un aminoàcid de la pell de taronja i que infusionant pell de taronja en aigua és com si prenguessis insulina, probablement algú es podrà veure temptat a provar-ho (no ho feu, no funciona). Aquest tipus d’informacions falses miren de donar dades científiques, algunes d’elles certes, que puguin donar certa verosimilitud a la informació falsa que s’està difonent.

En què hem de fixar-nos per a detectar una informació falsa

Per començar desconfia de missatges que no tinguin referències científiques o enllaços a pàgines web. Per estar segurs d’una informació el millor és recórrer a la font primària i una vegada allà fes el PIRATA. Us proposem el mètode PIRATA per verificar qualsevol informació

  • Protecció de dades: Mira si la web o l’App consultades tenen una política de protecció de dades, quines dades recullen i per a què ho fan.
  • Informació Actualitzada: Mira si mostra la data de la ultima actualització del contingut que estàs consultant. Moltes vegades s’utilitzen continguts antics per il·lustrar situacions actuals.
  • Responsabilitat: És important un contacte amb el responsable del contingut o de la pròpia App i informació sobre l’equip de persones implicades.
  • Autoria: Ha de referenciar l’autor del contingut. Un cop els hagis identificat busca’ls per internet (en pàgines oficials) per a contrastar la seva experiència en el tema.
  • Transparència: Apareixen les fonts de finançament i el propòsit de la web. No és el mateix la web d’una ONG que la d’una empresa privada.
  • Accessibilitat: Llenguatge adequat i la facilitat per a navegar pels recursos són aspectes importants perquè no te la colin.

Quines fonts són fiables?

El Departament de Salut, a través de Canal Salut, ha creat un espai dedicat a la informació relativa al Coronavirus SARS-CoV-2, amb enllaços directes per a la ciutadania i també per als professionals. Es pot consultar les aplicacions de Gestió Emocional i STOP COVID19 CAT , accés directe al canal de Telegram per a professionals de la salut i materials de divulgació (vídeos i infografies).

Organismes oficials com l’OMS, el Ministeri de Sanitat, les societats científiques, els col·legis professionals o les ONG’s són altres fonts vàlides on contrastar.

Existeixen tota una sèrie d’acreditacions per a webs (WIS, HonCode, Web medica acreditada) o per a Apps ( Proces d’acreditació d’Apps de la FTSS, AppSaludable …) que et poden ajudar a escollir millor els llocs o les Apps on t’informes sobre temes de salut.

Recorda que una gran part dels continguts fraudulents que t’arribaran al mòbil sobre la Covid-19 o sobre salut en general intentaran colar-te’ls a YouTube o per WhatsApp. Una iniciativa interessant és #saludsinbulos on pots trobar informació sobre aquestes faules.

Sobretot sigues crític, investiga i si no trobes explicació pregunta a un professional de la salut.

Informació fiable d’acord, però és l’adequada per a nosaltres?

A vegades trobem informació fiable, però no és l’adequada per al nostre cas. Això sol ocórrer quan no tenim el diagnostic d’un professional de la salut i mirem de trobar respostes a una sèrie de símptomes, amb una cerca a google. Podem buscar per exemple els símptomes de febre, dolor muscular, falta de gana i dificultat respiratòria i arribar a la pàgina de l’OMS (totalment fiable) on s’expliquen els símptomes del covid-19 però resulta que nosaltres tenim una grip comuna o qualsevol altre tipus de coronavirus que són els responsables del refredat comú. La informació és molt fiable però en aquest cas no seria adequada per a nosaltres.

En aquests casos on la informació ha de ser concreta i ben dirigida, el millor és preguntar a un professional de la salut, que ens pugui orientar.

El mòbil te un efecte placebo, o encara ens fa preocupar-nos més?

Amb la desinformació probablement busquem les respostes que ens agradaria sentir. La informació ens ajuda quan: És rigorosa, s’entén i està ben dirigida. És tòxica quan passa tot el contrari.

Recorda que amb la salut no te la pots jugar. Abans de prendre una decisió, consulta la informació amb un professional de la salut per a saber si és correcta i si es pot aplicar al teu cas. Si no estàs segur de la veracitat de la informació, no la difonguis.

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email