El Pla Mestre de Mobilitat: solucions mHealth
29 de desembre de 2014
Les aportacions del director de la Fundació, Francesc García Cuyàs, i de Jordi Domínguez, cap de l'Àrea d'Organització del Departament de Benestar Social i Família, van posar els assistents al dia sobre el Pla Mestre de Mobilitat, descrit per García Cuyàs com un instrument “facilitador, administrador i creador”. A més a més, Joan Cornet, director del mHealth Competence Center de la Mobile World Capital, va presentar a Claus B. Nielsen, Business Development Manager a Continua Health Alliance, que parlà sobre la realitat mHealth a Dinamarca.
En aquest sentit, i per tal de complir la seva missió, la Fundació està desenvolupant dos projectes principals dins el marc del Pla Mestre de Mobilitat, que Francesc García Cuyàs explica a la vídeo-entrevista d'aquest mes del FlashTicSalut: l'i-SISS.Cat i Salut digital. Entre els objectius dels quals destaquen “potenciar la mobilitat dins del sector salut i social” i “definir estàndards i models innovadors perquè la mobilitat permeti als usuaris comunicar-se amb els seus professionals i amb els sistemes de salut social”.
L'i-SISS.Cat és un model de govern centrat en el territori que aposta per la integració, la interoperabilitat i l'autogestió; un model comú (“que no és el mateix que un model únic”, recalcà García Cuyàs) de referència, amb capacitat per interoperar, per gestionar amb el ciutadà i per analitzar i gestionar sistemes. Cal destacar que l'i-SISS.Cat és un model que busca respectar l'autonomia de gestió dels sistemes proveïdors de salut i comptar des de l'inici amb els serveis d'informació.
Per la seva banda, Salut digital és el procés de transformació del sistema assistencial mitjançant la utilització de les TIC. L'objectiu d'aquest projecte és, gràcies a un procés participatiu i de participació global, integrar les TIC a l'estratègia del Pla de Salut 2016-2020.
Seguidament, Jordi Domínguez explicà els objectius i els beneficis que el Pla Mestre de Mobilitat presenta pel Departament de Benestar Social i Família, i defensà que el sistema actual “ha quedat obsolet”. Aquesta estratègia, un encàrrec del Departament de Salut i del de Benestar Social, ha estat desenvolupada per la Fundació TicSalut en col·laboració amb la fundació Mobile World Capital, i el seu objectiu és “crear solucions i serveis a través de sistemes mòbils per tal de millorar i personalitzar la salut i el benestar social de la ciutadania”.
Des del Departament de Benestar, el Pla busca ser beneficiós sobretot pels col·lectius prioritaris (com ara persones amb dependència o amb discapacitat i gent gran), afectant de manera directe els hàbits i comportament que contribueixen a millorar el nivell de vida de les persones. Els exemples poden ser en relació al benestar social (ex: títol de família monoparental, targeta acreditada de la discapacitat), a l'autonomia personal (a través de la mobilitat i la monitorització) o al foment del benestar personal (prevenció de la salut).
Joan Cornet, col·laborador amb la Fundació des de Mobile World Capital, descrigué la seva missió d'"accelerar" aquests processos, tant de mobilitat, com d'estàndards, interoperabilitat i finançament, perquè no triguin anys a materialitzar-se.
En presentar al següent ponent, Cornet va remarcar la importància de crear estratègies que fomentin “la col·laboració entre indústria i social”, ja que estem en una etapa de col·laboració i “ja ningú pot fer res tot sol”. Seguidament, Claus B. Nielsen parlà de les dificultats que la reestructuració del sistema sanitari actual presenta, i els reptes que s'han de superar (la interoperabilitat de sistemes, dirigir-se a les necessitats reals de l'usuari…).
A més, Nielsen destacà les tres vessants que on mHealth és més beneficiosa: l'envelliment saludable, la gestió de malalties cròniques i la prevenció a través de l'exercici. Amb aquests beneficis en ment, Nielsen explicà la seva experiència personal, tant amb tecnologia wearable que li permet controlar el seu exercici i constants vitals, com amb la gestió de la diabetis tipus 1, que pateix el seu fill.
El repte més gran, Nielsen defensà, és la interoperabilitat: trobar una manera en què "la tecnologia que portem a sobre", com els telèfons mòbils, "formi part del sistema sanitari". Ens trobem en mig d'una revolució, però malauradament, el "mercat encara no entén les necessitats de sanitat".
Amb tot, cada vegada està més clar que un marc per coordinar i desenvolupar la implantació d'aquestes tecnologies amb l'objectiu de millorar la salut de les persones és necessari. De la mateixa manera, cada vegada està més clar també que la salut depèn no només del benestar físic sinó també, tal com Domínguez defensà, del benestar mental i social. D'aquesta manera, i en paraules del president de la Fundació, el Pla Mestre de Mobilitat “ha de combinar de forma racional les funcionalitats dels serveis de salut i la tecnologia”.
