Notícies

Conversa amb Chakir El Homrani, Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Conversa amb Chakir El Homrani, Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Aquest mes us presentem una conversa mantinguda amb el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, en relació a l’estat de la situació en matèria d’inclusió social, reptes de present i futur i com les TIC poden ajudar a culminar aquests objectius.

Nascut a Barcelona el 15 de gener de 1979. Llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva trajectòria ha anat lligada a la formació professional, participant en el disseny de diversos títols d’FP vinculats al sector de l’aigua i el medi ambient. En els àmbits del treball i la formació dels joves també ha coordinat projectes de mediació sociolaboral juvenil. Des de 2011 –actualment en excedència-  treballa com a product manager de formació professional a l’empresa Aqua Development Network.

Militant d’Avalot – Joves de la Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya, va ser secretari d’organització i portaveu nacional. Des d’aquesta organització juvenil va ser impulsor de la iniciativa legislativa popular (ILP) de mesures urgents per a l’habitatge, de l’acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya i de la recollida de signatures per a la millora del salari mínim interprofessional. Ha estat membre del Comitè Nacional i del Consell Nacional de la UGT.

És militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ha estat regidor de l’Ajuntament de Granollers i Diputat al Parlament de Catalunya des de 2015 fins a juny de 2018. Ha estat portaveu de la Comissió de Treball i relator de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania i l’Agència de Protecció Social de Catalunya. Actualment és el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.

  • Quan parlem de la tasca del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, estem parlant de la construcció d’uns serveis socials capaços de donar resposta a problemàtiques d’exclusió. Quins són els fronts de major emergència social?

Respondre a l’emergència social de l’arribada de joves migrants sense referents familiars i repensar el sistema de protecció per atendre’ls millor. Desenvolupar i avançar en la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o lluitar contra l’escletxa salarial, són alguns dels reptes més immediats.  L’objectiu central del Departament és apoderar les persones al llarg de tot el seu cicle vital i posar-les al centre de les polítiques socials i de treball. Volem trencar amb un sistema de protecció social orientat a col·lectius o unitats de serveis. El nostre objectiu és evitar que un canvi en la situació d’una persona signifiqui quedar fora d’un circuit de protecció en espera que entri en un de nou. Els serveis han de ser un continu assistencial, sense buits entre les intervencions socials, que portin a fer que aquesta persona pugui desenvolupar el seu projecte vital.

  • Per tant es tracta d’ajudar i acompanyar als col·lectius exclosos vers la inclusió i ple desenvolupament? Quines són les necessitats més urgents del sector a nivell operatiu? Per als professionals i per a la ciutadania.

Un dels objectius prioritaris de tot el sistema de protecció és reforçar els serveis preventius. Amb el suport del Departament, i en el marc d’un nou Pla estratègic de serveis socials, estem oferint als ens locals el Contracte Programa 2017- 2019, per construir conjuntament la possibilitat d’ampliar la plantilla dels equips bàsics d’atenció social en més d’un 30%. Estem treballant en mesures concretes per al nou Contracte Programa 2020-2023 per dotar de més i millors eines de treball i suport professional als i les professionals d’aquests equips, que han estat sotmesos a una gran pressió per l’impacte de la crisis socioeconòmica. Hem d’orientar les actuacions professionals a donar suport en l’apoderament i autonomia de les persones, amb orientació comunitària, perquè puguin fer efectiu el projecte vital de cadascuna d’elles, prioritzant l’atenció en el seu entorn habitual, en detriment de solucions institucionalitzadores, segregadores de l’entorn comunitari. Per tant, hem d’enfortir la xarxa primària bastint una autèntica atenció primària de serveis socials. Prevenir abans que actuar en una emergència social. Apoderar en lloc de cronificar.

  • L’atenció en benestar social i l’atenció sanitària haurien de funcionar com un únic servei integrat d’atenció a la persona? En l’àmbit polític, què cal propiciar per poder disposar d’aquests serveis en termes d’eficiència i eficàcia?

El model català d’atenció integrada proposa atendre les persones, comptant amb elles, tenint en compte les seves preferències, necessitats, percepcions i expectatives, oferint-los un servei integral i multidimensional que garanteixi la continuïtat assistencial, des del compromís amb els seus drets i deures, mitjançant un pla d’atenció pensat i fet conjuntament entre tots els professionals que participen del procés i prestat de manera que les mateixes persones, els seus cuidadors o la família el percebin com un servei únic, que dóna resposta a les necessitats sanitàries o socials que no puguin assumir elles mateixes o el seu entorn més proper.

I en aquest sentit, el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària, el PIAISS, impulsat pel Govern ha de ser l’instrument que ha de promoure i participar en la transformació del model d’atenció social i sanitària.

Actualment, s’està treballant especialment en quatre fronts específics: l’atenció integrada en l’entorn  domiciliari i comunitari de proximitat; els sistemes d’informació per fer un salt endavant en interoperabilitat dels sistemes, a partir de la història clínica i social compartida; l’àmbit de la salut mental; i la millora de l’atenció sanitària en les residències.

  • Quin és el rol del Tercer Sector en matèria d’inclusió social?

Les entitats socials tenen molt a dir en aquesta qüestió. Crec en el treball en equip, la coordinació i la concertació amb els agents socials per tirar endavant les millors polítiques socials per al nostre país.

  • Quin és el grau de digitalització en matèria d’assistència social?

El PIAISS és també una eina estratègica per a desenvolupar l’aplicació de les TIC conjuntament en els àmbits de salut i social, per tal de disposar d’un sistema més eficient, just i sostenible en un entorn complex com l’actual.

Som conscients que el Sistema de Salut porta anys d’avantatge respecte al Sistema de serveis socials des del punt de vista tecnològic. I si volem posar-nos al dia dels reptes que afrontem com a país membre de la Unió Europea, no tenim més remei que entomar també el repte de les TIC.

D’altra banda, també estem treballant en el desplegament de l’Agència Catalana de Protecció Social com a instrument vertebrador de l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques socials a Catalunya, apostant per la necessària transformació tecnològica i digital de la protecció social. I fruit d’aquesta transformació digital, estem treballant en el desplegament del nou sistema de gestió eSocial que ens ha de permetre desplegar les primeres prestacions 100% digitals aquest any 2018.

També estem treballant en l’impuls de la digitalització de la gestió del Departament, de la facilitació de la intervenció social a través de les TIC o de posar al servei d’universitats i grups de recerca tota la informació rellevant que es genera dins del Sistema de serveis socials a la Plataforma de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya

  • Podria explicar un parell de casos d’èxit en matèria TIC aplicada al sector social?

En l’àmbit de les residències de la gent gran, a través del PIAISS, estem fomentant la integració dels sistemes d’informació, de manera que els professionals sanitaris de les residències adquireixin noves competències. I una d’aquestes és accedir i utilitzar l’Estació Clínica d’Atenció Primària (eCAP) per facilitar la gestió de les dades clíniques del pacient i donar suport a la presa de decisions clíniques amb un alt nivell de seguretat i qualitat assistencial. Aquest projecte l’hem iniciat a les residències públiques i de gestió pròpia i l’objectiu és estendre-ho a totes les residències de Catalunya.

Altres exemples que funcionen són l’adaptació de l’APP del 112 per a les persones refugiades o per a les persones amb discapacitat auditiva. I evidentment l’APP del Carnet Jove, una de les aplicacions de la Generalitat amb més descàrregues.

  • Com pot ajudar la tecnologia a assolir els aspectes tractats? I la Fundació TIC Salut Social?

Per millorar l’eficiència en una de les potes importants de les polítiques de treball i socials de Catalunya, la creació i implementació de l’Agència Catalana de Protecció Social és una peça clau. L’Agència ha de significar dotar-nos d’un instrument de gestió integral de la protecció social per guanyar eficiència administrativa en benefici d’aportar eficiència i retorn social. El desplegament de l’Agència ha de ser una palanca important per portar a terme la transformació de la gestió de la protecció social a Catalunya. Requerirà la implantació d’un nou sistema d’informació i treballarem per la transformació digital de la protecció social, que no només consisteix a informatitzar processos i compartir informació, sinó que també obliga a una transformació més àmplia en diferents àrees del Departament.

El model que proposem amb l’Agència és una eliminació de molts tràmits, limitar els processos d’interacció que ha de fer el ciutadà a només la fase de lliurament, i un alt grau d’automatització i encreuament de dades que redueixi el temps del ciutadà i dels treballadors públics per gestionar les sol·licituds i validar les prestacions. L’Agència ha de facilitar l’autoservei de la ciutadania per assolir la tramitació electrònica en la seva totalitat, gestionar l’expedient 100% digital i reduir al mínim els tràmits que han de fer treballadors públics i els ciutadans per gestionar totes les prestacions.

I com tots els projectes del Departament, el volem impulsar aprofitant la força del nostre entorn social i dels ens locals. I precisament entitats com la Fundació TIC Salut Social, amb la seva expertesa en aquestes qüestions, són una col·laboració inestimable.

D’altra banda, cal que aprofitem encara més el talent dels treballadors. Ells mateixos estan fent millores contínues en el sistema d’intervenció social, que convé compartir. Per aconseguir-ho, cal actualitzar el Pla de sistemes del Departament, perquè, més enllà de digitalitzar les prestacions, ho puguem ampliar als processos d’intervenció social. Al mateix temps, també ens ha de permetre actualitzar el Pla de recerca i innovació del Departament, juntament amb les universitats, els centres de recerca, les empreses, el tercer sector social i el conjunt d’administracions públiques. Tenim prou capacitat per potenciar el coneixement social i laboral, i incorporar la recerca i la innovació en els nostres serveis.

  • Dins l’àmbit de les TIC, les XXSS són d’accés gratuït, afavoreixen la creació de comunitats i visibilitzen aspectes no mediàtics. Què cal per traslladar aquest concepte a l’atenció social com a generador d’igualtat d’oportunitats? On cal posar els esforços per aconseguir-ho?

Hem d’afavorir encara més la proximitat dels usuaris amb els serveis que tenen al seu abast i, les noves tecnologies és evident que poden contribuir a facilitar aquesta proximitat.

El sistema de serveis socials fa molt temps que treballa en la promoció de serveis en l’entorn domiciliari. Ha estat darrerament que en l’àmbit de salut han vist clar que el pacient a casa, i en contacte amb el seu entorn relacional primari es cura molt millor. I, per tant, tot el que comporti avançar la possibilitat i la facilitació que aquesta es pugui dur a terme a casa, es considera una solució molt més eficaç. Un repte desitjable és com som capaços d’integrar la telemedicina, el home care i les prestacions o suports tecnològiques al domicili sota el paraigua de la teleassistència avançada com a prestació bàsica per a l’autonomia de les persones. Avui la tecnologia permet moltes solucions de monitorització i suport a les persones i ajuda a les famílies. El que necessitem, per tant, és com les xarxes de provisió i el back-office dels sistemes social i de salut es coordinen i son capaces d’universalitzar i consolidar aquests avenços.

  • Els serious games o la gamificació com a eines terapèutiques i de sensibilització tenen recorregut en el sector social?

Són una eina més. Per posar un exemple, des del Departament hem impulsat El joc dels drets, perquè els infants i adolescents coneguin els seus drets i deures de forma lúdica i dinàmica. I en àmbits com l’envelliment actiu, l’atenció a la dependència o l’atenció a les famílies –per citar alguns–, és un recurs que cal explorar.

 

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email