Notícies

El Banc d’Imatges d’Infermeres, una realitat per reivindicar la figura de les professionals

El Banc d’Imatges d’Infermeres, una realitat per reivindicar la figura de les professionals

El projecte per crear i impulsar un Banc d’Imatges d’Infermeres (BII), a càrrec del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), pren forma. Es tracta d’un projecte que inicia l’any 2016 i està previst culminar el 2020 amb un repositori fotogràfic superior a les 3000 imatges. Les fotografies, realitzades per Ariadna Creus i Àngel García, reflecteixen un punt de vista proper, sincer i allunyat de la realitat cosificada i objectuada de les seves professionals. Es tracta d’un tractament fotogràfic amb un punt de vista documental i de no ficció. Ofereix solucions fotogràfiques que aborden l’exercici titànic de desmuntar la convenció social de l’imaginari col·lectiu on les infermeres es representen com a persones supeditades a altres figures del món sanitari; en un discret segon pla en el millor dels casos i sense capacitat de decisió.  Per tant es proposa trencar l’estereotip erroni  i massa sovint absent de la primera línia de treball dins les representacions del món sanitari. Àngel García explica que “un projecte com aquest, les infermeres se’l mereixen. Treure-les del segon pla i visibilitzar la seva tasca”. Ariadna Creus afegeix que tots els usuaris han volgut participar, “en un moment de debilitat i fragilitat han donat el millor de si mateixos entenent la importància d’aquest projecte”.

“Volem ser proactius en el canvi de l’imaginari social de les infermeres, el BII és el primer pas”.

Foto d’Ariadna Creus i Àngel García. Font: BII

En aquest projecte hi col·laboren l’Institut Català de la Salut (ICS), l’Hospital Universitari Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital de Mollet, l’Hospital de Sabadell-Parc Taulí, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), el Centre d’Atenció Primària CIS Cotxeres i el Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP). Durant les següents fases de treball es compta amb la previsió d’involucrar als principals equipaments i institucions de l’àmbit de la salut a la demarcació de Barcelona.

Durant la presentació oficial, Albert Tort, president del COIB, ha afirmat que es tracta d’un banc d’imatges d’ús obert i gratuït, lliure a tothom sota llicència Creative Commons. “Volem ser proactius en el canvi de l’imaginari social de les infermeres, el BII és el primer pas”.

L’acte també ha comptat amb la participació de Núria Cuxart, directora de programes del COIB. Ha començat exposant el context històric on es comença a forjar aquesta falsa concepció de les professionals. “Feina femenina i poc valorada, sovint associada a rols supeditats”. Lluny d’això ha continuat amb que “la historia de la infermeria és la historia de les dones. De sensibilitat pel tenir cura i aquesta historia s’ha desenvolupat en paral·lel al de la dona”. Malauradament, d’aquesta manera s’ha projectat la banalització de la dona i de la professió, “la colonització d’aquests conceptes associats al gènere”. D’aquesta manera, el BII representa un pas més per a les infermeres en la recuperació el seu posicionament real i reivindicar-ne la seva importància.

“Tenir cura és una vertadera revolució perquè consciencia a la gent de la seva salut. És el marc
ètic per a una societat democràtica més justa, agradable de ser viscuda i coherent amb la diversitat”.

Foto d’Ariadna Creus i Àngel García. Font: BII.

Cuxart ha aprofundit en la idea de tenir cura argumentant que “cuidar és responsabilitzar-se de la salut […], no hi ha cura sense individualització de l’atenció”. En aquest sentit, les infermeres no només ofereixen atenció sanitària sinó que atenen a les necessitats emocionals de les persones, ajuden a la gent a sentir-se bé en la malaltia i en la salut. Per tant, no només es tracta de tenir cura sinó d’ajudar a estar sa i a trobar-se bé. En aquest sentit, les infermeres tenen un objectiu que transcendeix al fet de curar. Es preocupen de tot allò que impedeix i limita, d’allò que no permet desenvolupar una vida quotidiana amb normalitat. Què ens impedeix caminar, què ens redueix autonomia individual. Aquestes preocupacions es converteixen en exigència i argumentari de les accions diàries que ocupen i preocupen a les infermeres. Treballen a l’esfera de la intimitat, i és en aquesta esfera on més incidència tenen les professionals i on més invisibilització i reclusió pateixen.

Un tercer front on ha incidit la presidenta de programes del COIB és la incoherència dels sistemes de salut. No es pot renunciar a resoldre problemes identificats des de la perspectiva de la cura. Així, el sexisme i l’excessiva medicalització de la ciutadania són alguns dels problemes detectats però cal tenir voluntat per resoldre’ls. Per aquest motiu es reafirma Cuxart en què “tenir cura és una vertadera revolució perquè consciencia a la gent de la seva salut. És el marc ètic per a una societat democràtica més justa, agradable de ser viscuda i coherent amb la diversitat”.

En suma, tots els biaixos i usos erronis d’aquest col·lectiu dels professionals sanitaris han evocat a la concepció d’elles com a objecte, en contraposició del què realment són: subjectes entesos com a individus. Amb capacitat de reflexió crítica i competents en la presa de decisions. Per tant, s’ha evocat a una desqualificació sistèmica i sistemàtica en la què cal treball i esforç de tota la societat per tal de desmuntar. El BII pretén ser una de les puntes de llança. Així, les paraules són importants perquè els matisos i la intencionalitat que amaguen poden arribar a ser perversos. En aquesta línia, s’ha apuntat a la dada de com el 85% de les infermeres són dones, i segons Cuxart, “utilitzar el femení de manera genèrica no és un problema. De fet els homes són els principals activistes en aquest front. Tot i així, de vegades els usuaris es fan un embolic i les infermeres homes han de matitzar que no són metges sinó infermeres”.

Concloïa la directora de programes del COIB afirmant que “com a societat estem davant d’una feina gegant i constant: lluitar contra els estereotips, desmuntar aquest sexisme i misogínia vexatòria de l’androcentrisme. Aquests prejudicis impacten negativament en el producte sensible que oferim. Volem contrarestar aquesta concepció, potenciar la part humana i necessària de les infermeres. La realitat no malintencionada”. Per aquest motiu, Galo Quintanilla, cap de màrqueting del COIB reforça aquesta idea explicitant que per conscienciar a la societat cal interpel·lar a tots els professionals de la comunicació, el màrqueting, l’art i proveïdors de salut. “Les infermeres ens cuiden a tots, entre tots cuidem-les a elles”.

Foto d’Ariadna Creus i Àngel García. Font: BII.

Butlletí Flash TICSS

Subscriu-te i rep cada mes novetats i notícies al teu email

Email